Amèrica, panxa enlaire

Servidora vivia a Nova York quan Obama va guanyar. Els meus amics americans ploraven de joia. Hem d’entendre que la qüestió racial als Estats Units va molt més enllà de la igualtat de drets. Els negres no només van ser discriminats durant segles. Van ser esclavitzats. D’aquest ardent pecat original en va sortir una guerra civil i alguna paradoxa, com ara que el Partit Demòcrata representés en origen els interessos econòmics del Sud i s’oposés a abolir l’esclavatge. Cal esperar gairebé fins a Kennedy i Martin Luther King perquè tot això faci el tomb espectacular que amb el temps portaria Obama a la presidència, i ja veurem si també hi porta Harris.

Va ser Obama el millor president? No. Moltes de les seves bones intencions van quedar en no-res. La progressia made in USA és un pou de contradiccions i de decepcions. Vegem el tema de l’avortament. La llei federal que blindava el dret de tota dona americana a tenir la darrera paraula sobre el seu cos va decaure no només perquè a Trump no li agradés. Va ser perquè estava basada en un muntatge. En el judici guanyat per una activista que va declarar haver estat violada, però que amb els anys no només va admetre que mai no la van violar, sinó que es va llançar a combatre el dret d’avortar amb tant desfici com abans l’havia defensat.

Humilitat

A mi el debat Trump-Harris no em feia ni fred ni calor, fins que va sortir aquest tema i vaig sentir Trump dir la barbaritat que hi ha estats on es contempla l’avortament postpart. Què insinua? Que pareixen les criatures i després les llancen al mar? Davant d’això, em vaig quedar esperant a veure per on sortia Harris.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

I aquí va fer ella la que per a mi seria la seva millor intervenció. Amb encertada humilitat, va demanar a tots els seus compatriotes que, creguin en allò que creguin, i sense renunciar-hi, entenguin les dones que, per la raó que sigui, prenen la dramàtica decisió d’interrompre un embaràs. Que respectin que d’altres puguin fer allò que tu no faries mai.

Em va semblar una bona manera de dir-ho, perquè, a més, contenia una promesa de ¿redempció? Com el Partit Demòcrata va ser primer esclavista per acabar portant el primer president negre a la Casa Blanca. La política també és saber créixer. Si contra tot pronòstic Kamala Harris se’n surt, serà perquè, tingui o no tingui solucions, ha activat aquella meravellosa fam de fraternitat davant dels problemes que ens fa humans. La de no conformar-te que cadascú s’espavili i ja t’ho faràs. Hi ha res més realista… i més trist?