La crisi política a Veneçuela amenaça de reactivar l’èxode migratori

Les peticions d’asil han augmentat un 25% des que es van celebrar les eleccions, segons l’ACNUR, i tant Colòmbia com el Brasil es preparen per afrontar nous pics d’arribades

La crisi política a Veneçuela amenaça de reactivar l’èxode migratori
4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La sortida de Veneçuela d’Edmundo González Urrutia no sembla una excepció a la regla de la crisi política derivada de la proclamació de Nicolás Maduro com a guanyador de les eleccions del 28 de juliol. Milers de compatriotes es preparen per imitar el candidat presidencial opositor o ja ho han fet.

En vigílies de la contesa en què la majoria dels migrants no van poder votar, Maduro els havia cridat a emprendre la tornada a una Veneçuela de promesa prosperitat. "Vam tenir problemes, però ja anem millorant, recuperant-nos, i per això he dit a tots aquests veneçolans, a tots, on siguin, que vinguin". Només van exercir el dret al sufragi 69.211 veneçolans establerts a l’exterior. Part dels expatriats apostaven per la victòria de González Urrutia. La crida a tornar no els convoca. L’advertència opositora que es reprendria el torrent migratori amenaça de convertir-se en una profecia complerta.

Uns 7,7 milions d’homes, dones i nens van abandonar aquest país des que es va desplomar l’economia i es va aguditzar el conflicte intern. D’acord amb l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), les peticions d’asil han augmentat un 25% des dels comicis i ja arriben a 1.907. Però, sobretot, hi ha els veneçolans que, temorosos de tornar als dies de penúria, han començat a fer la maleta o s’han decidit a creuar una frontera amb la camisa a l’esquena.

El principal focus d’atenció està posat en aquests moments a Colòmbia per una combinació de factors. Els passos limítrofs solen ser escenari d’un continu tràfec humà on el comerç formiga, la recerca de productes de consum diari, el contraban, el delicte i la desesperació constitueixen una norma quotidiana. Per aquests passos hi han creuat la majoria dels tres milions de veneçolans que avui dia resideixen en territori colombià, i han invertit així el sentit del flux migratori que va caracteritzar històricament les relacions bilaterals: dècades enrere van ser els colombians els que van anar al país veí a buscar feina o tranquil·litat.

Reclamació de HRW

La directora regional Human Rights Watch, Juanita Gobertus, acaba d’advertir sobre l’augment dels veneçolans que busquen protecció a Colòmbia. El Govern de Gustavo Petro, ha assegurat, ha de ser "contundent" a l’hora de deixar en evidència "les gravíssimes violacions que estan tenint lloc" a l’altre costat de la frontera.

La migració veneçolana, ha dit Gobertus, es mantindrà com a problema "un temps més", cosa que obliga no només Colòmbia sinó tota la regió a fer un "esforç col·laboratiu per repartir les càrregues tant de recepció de persones com de cooperació internacional". Si bé "alguns governs" han fet "esforços encomiables" per acollir migrants i sol·licitants d’asil, "les polítiques de la regió sovint han sigut insuficients a causa, entre altres raons, de terminis restrictius, procediments complexos, requisits de documentació onerosos i retards administratius".

La reclamació de Human Rights Watch es coneix quan el Ministeri d’Exteriors colombià ha començat a analitzar un enduriment dels requisits per a l’ingrés i el trànsit dels migrants veneçolans. D’acord amb Caracol Radio, els veneçolans hauran de tenir el passaport en vigor.

La tragèdia del Darién

Els veneçolans no només busquen un lloc sota el sol colombià, sinó creuar el molt perillós Tap del Darién per entrar al Panamà, travessar després l’Amèrica Central, Mèxic i arribar als Estats Units, el paradís desitjat més enllà de les urgències polítiques. Només penetrar el Darién és una mena d’odissea a la qual s’han atrevit 700.000 persones durant els últims 18 mesos. El 65% han sigut veneçolans. L’altre percentatge es reparteix entre equatorians, haitians i cubans. Els seus relats estan poblats de fets aberrants: violència sexual, robatoris, estafes i també morts violentes. Centenars de migrants es van quedar pel camí.

Notícies relacionades

L’altra sortida terrestre obligada és el Brasil. Pacaraima, l’accés a l’estat fronterer de Roraima, va rebre 11.325 nous immigrants fins al 28 d’agost, davant els 8.477 del mes anterior. Al mateix temps, es va saber que es van presentar 4.393 sol·licituds de residència per al gran veí. Durant la presidència de l’ultradretà Jair Bolsonaro va entrar en vigor l’anomenada operació Benvinguda, que, sota el comandament militar, rep els veneçolans. El Brasil ha donat acollida a gairebé mig milió de persones tan sols d’aquesta nacionalitat.

El president argentí, Javier Milei, es va situar als antípodes de Lula i fins i tot va anar més lluny que els Estats Units en la confrontació amb Nicolás Maduro. El seu Govern va anunciar un règim especial per mirar de solucionar la situació migratòria dels veneçolans que no poden dur a terme els tràmits en el consolat perquè les relacions bilaterals estan congelades des del 29 de juliol. L’Argentina rebrà veneçolans amb documents vençuts i, a més, ha flexibilitzat altres requisits per entrar al país.

Temes:

Govern Brasil