El desastre silenciat de la guerra civil al Sudan

No obre ni omple telenotícies. Tampoc pot competir a l’agenda internacional amb Ucraïna i Gaza. Però la Guerra Civil al Sudan no deixa de ser una catàstrofe de dimensions colossals, un altre foc massiu en aquesta era del desordre, marcada per la desintegració de les regles de l’ordre mundial. En els 15 mesos transcorreguts des del seu inici, el conflicte ha segat la vida de prop de 150.000 persones, segons les estimacions nord-americanes. Hi ha gairebé deu milions de desplaçats, un de cada cinc dels habitants del país. Una fam de dimensions insòlites des de la crisi a Etiòpia fa quatre dècades. I dos bàndols enfrontats que han sigut acusats per les Nacions Unides de cometre crims de guerra i crims contra la humanitat.

Les potencials conseqüències del desastre van més enllà de les fronteres del tercer país més gran de l’Àfrica, amb una població molt similar a la d’Espanya, majoritàriament àrab malgrat comptar amb centenars de tribus i subgrups ètnics. El caos amenaça de desestabilitzar alguns dels seus països veïns, des d’Egipte i el Txad fins a Líbia o Etiòpia, i incrementar els fluxos migratoris a Europa. Preocupa també que l’Estat fallit en potència pugui convertir-se en un santuari per al gihadisme, com ja va passar en els anys 90, quan Ossama bin Laden es va establir al Sudan. O les derivades de la implicació de Rússia, l’Iran i diversos països àrabs en el conflicte.

La guerra va començar l’abril del 2023, quatre anys després que els sudanesos tombessin Omar al-Bashir després de 30 anys de dictadura. Però les ànsies de llibertat no van durar gaire, a mesura que va anar prenent cos la lluita pel poder entre dos dels pilars de l’antic règim: les Forces Armades del Sudan (FAS), liderades pel general Abdel Fattah al-Burhan, i les Forces d’Acció Ràpida (FAR), una milícia paramilitar al comandament del també general Mohamed Dagalo, conegut com a Hemedti. Els dos cabdills van treballar junts durant anys i han sigut assenyalats com dos dels partícips en el genocidi del 2003 a Darfur, perpetrats per les forces d’Al-Bashir.

Poder i recursos econòmics

Ni la ideologia ni les disputes ètniques són el factor determinant del conflicte, segons els experts. "És bàsicament una lluita pel poder, pel control de l’Estat i els recursos econòmics del país", assegura un diplomàtic europeu que ha treballat durant anys al Sudan. "També és un exemple perfecte d’un conflicte entre el centre i les seves perifèries". El general Al-Burhan prové de la vall del Nil, el centre-nord del qual han sortit tradicionalment les elits sudaneses. Hemedti, en canvi, és originari de Darfur, al sud-oest del país, on es va dedicar al comerç de camells abans d’unir-se als Yanyauid, la coalició de milícies nòmades i àrabs al servei del vell dictador que van sembrar el terror a Darfur a principis del mil·lenni. De les seves restes van néixer les Forces d’Acció Ràpida, que han dominat aquesta guerra en moltes de les seves fases.

Les ciutats i altres centres urbans han sigut els principals camps de batalla, cosa que ha accelerat la descomposició del teixit institucional i el desplaçament múltiple de la població. La capital, Khartum, està en ruïnes. I tot s’ha anat complicant a mesura que nous actors s’unien al conflicte. Burhan és cada vegada més dependent dels islamistes i altres elements de l’antic règim, segons el Crisis Group, mentre les FAR de Hemedti es nodreixen de milícies tribals i senyors de la guerra, "sovint motivats per les oportunitats per al saqueig".

Atrocitats contra els civils

"Al ser una guerra urbana, l’impacte estructural és encara més gran", assegura a aquest diari Esperanza Santos, coordinadora general de Metges sense Fronteres (MSF) al Sudan. "Hi ha molta població sense unes condicions de vida adequades. Sense accés a menjar, aigua potable o refugi en plena època de pluges. I el sistema de salut està molt afectat". Els dos bàndols han bombardejat amb impunitat hospitals, mercats, escoles, zones residencials o sistemes d’aigua. Altres atrocitats estan també a l’ordre del dia. Des de la tortura i les execucions fins al pillatge i la violència sexual com a arma de guerra, segons ha documentat la missió especial de l’ONU per investigar el conflicte. La palma se l’emporten les FAR, que han sigut acusades també de "violència genocida" contra diverses comunitats d’africans negres a Darfur.

"Atès el fracàs de les parts per protegir els civils, és imperatiu que una força imparcial i independent amb mandat per salvaguardar els civils sigui desplegada sense demora", va dir recentment el president de la missió de l’ONU, Mohamed Chande Othman. No sembla que hagi de passar aviat, per més que la situació no deixi d’agreujar-se. El mes passat es va declarar un brot de còlera, que ja s’ha estès a cinc estats, amb més de 5.000 casos detectats i 191 morts, segons les autoritats. Les dues parts estan bloquejant l’accés de l’ajuda humanitària que, en qualsevol cas, arriba amb comptagotes.

Fam històrica

Notícies relacionades

Israel suma com a objectiu de guerra el retorn dels evacuats del nord

Onze morts i 4.000 ferits al Líban per l’explosió de busques de Hezbol·là

I, enmig, la malnutrició és rampant. Dos milions i mig de persones podrien morir de gana en els pròxims mesos, segons l’ONU. "No podem ser més clars: El Sudan està experimentant una fam de proporcions històriques. I, tot i així, el silenci és eixordador. La gent mor de gana cada dia", van denunciar tres oenagés occidentals fa uns dies.

Res té aparences de canviar. Les tímides converses de pau a Ginebra no han portat enlloc i en la comunitat internacional no sembla haver-hi ganes de lidiar amb més crisis. "Particularment els països occidentals tenen massa coses de les quals ocupar-se, amb Ucraïna, Gaza, la Xina...", assegura el diplomàtic europeu. "No hi ha un pla per solucionar el conflicte".