Draghi deixa en evidència la UE

El pla de revitalització econòmica de la Unió Europea (UE) presentat aquesta setmana per Mario Draghi, salvador de l’euro i expresident de Banc Central Europeu (BCE), suposa una desautorització implícita a la política imposada a la UE per la Comissió Europea i el Govern alemany en les últimes dècades, així com a les últimes reformes europees fallides de les regles pressupostàries i del sistema de preus elèctrics. Els 800.000 milions d’inversió addicional que ha de fer cada any la UE per evitar un declivi agònic, com detalla l’informe de Draghi, mostra la gravetat del "repte existencial" a què s’enfronten la UE i els seus ciutadans. Aquest nivell d’inversions és impossible d’assolir amb les actuals normes sobre reducció del dèficit i el deute públic i sobre ajudes industrials. Les inèrcies polítiques i la ideologia neoliberal imperant en la Comissió Europea i la majoria de governs corren el risc de convertir les propostes de Draghi en lletra morta i en una altra ocasió perduda, potser la definitiva.

Davant l’autocomplaença de la Comissió Europea i del BCE i la passivitat dels principals governs, Draghi remarca la gravetat del que s’intenta minimitzar: l’accentuat declivi econòmic de la UE i el seu creixent endarreriment respecte als Estats Units i la Xina, a causa de les polítiques aplicades a la UE des de la crisi financera. "La renda per càpita disponible ha crescut gairebé el doble als Estats Units que a la UE des del 2000", remarca l’informe de Draghi a les primeres pàgines. "El creixement econòmic de la UE ha sigut persistentment inferior al dels EUA en les dues últimes dècades, mentre la Xina s’ha posat ràpidament al dia", afegeix el document.

Preus del gas i l’electricitat

Un factor que contribueix decisivament a la pèrdua de competitivitat de la indústria europea és el desmesurat cost dels preus energètics respecte als seus competidors dels Estats Units i la Xina, sense que la Comissió Europea ni la majoria dels governs semblin disposats a impulsar una reforma en profunditat abans que sigui massa tard i s’acceleri el trasllat d’indústries fora de la UE.

"Actualment, els preus majoristes i minoristes del gas són entre tres i cinc vegades més cars a la UE que als EUA", destaca l’informe de Draghi. "Els preus minoristes de l’electricitat, en especial a la indústria, són a la UE el doble i el triple que als Estats Units i la Xina", afegeix l’informe. El sistema de preus marginalista de l’electricitat de la UE (la generació més cara per gas marca el preu final malgrat que contribueix a produir menys del 20% de l’electricitat total) dispara el preu de la llum, assenyala Draghi. Un altre factor és la indexació dels preus del gas a la UE als especulatius mercats spot i de futurs. A Corea del Sud i el Japó han controlat els preus mitjançant les compres centralitzades i la producció sota control públic, detalla l’informe.

Draghi avisa al seu informe que per salvar i potenciar la indústria europea, recuperar l’endarreriment tecnològic i digital acumulat, fer la transició energètica i climàtica, desenvolupar i modernitzar les infraestructures essencials, i reforçar la capacitat de defensa europea, es requereix incrementar la inversió anual de la UE en 800.000 milions anuals. No és una xifra forassenyada, ja que suposa apujar el percentatge d’inversió respecte al producte interior brut (PIB) al nivell de les dècades de 1960 i 1970.

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decret el trasllat d’immigrants a Albània

Per facilitar l’aportació pública a aquestes inversions, Draghi proposa emetre deute comú europeu. Però els governs alemany i holandès l’han rebutjat immediatament. L’alternativa plantejada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, d’augmentar les aportacions nacionals al pressupost de la UE i crear noves fonts d’ingressos al pressupost europeu també ha sigut descartada per Alemanya, els Països Baixos i altres estats.

Draghi ha recordat que la UE competeix amb Estats Units i la Xina, que no dubten a destinar subsidis massius per donar suport a les indústries i desenvolupaments tecnològics que consideren estratègics. La UE, no obstant, s’ha autoimposat regles restrictives pressupostàries i sobre ajudes públiques que li impedeixen imitar les altres grans potències. Fins i tot davant l’amenaça de seguretat que suposa la guerra a Ucraïna, els països de la UE es mostren incapaços de potenciar la seva pròpia indústria militar i importen gairebé el 80% de l’equip militar de fora de la UE, fonamentalment finançant la indústria nord-americana.