Harris-Trump, una batalla sense quarter que es lliura en 7 fronts

Harris està intentant atraure moderats i independents i republicans desencisats mentre l’estratègia de Trump passa més per esgarrapar vots en parts de l’electorat tradicionalment demòcrates com els llatins i els negres i, sobretot, portar fins a les urnes els republicans que no voten.

Més enllà de fílies i fòbies personals, són les propostes polítiques, que per ara ni Trump ni Harris han detallat en excés, les que mouen i mouran els votants. I en la ment d’aquests votants a l’hora de marcar les paperetes hi ha una sèrie de grans temes que guiaran la seva decisió i, en conseqüència, el futur dels EUA.

Economia.

Pràcticament sempre l’economia, i especialment el sentiment sobre la situació personal, és l’element fonamental en les eleccions dels EUA. Poc importa que sota l’Administració de Biden la inflació interanual hagi baixat fins al 2,5% i que altres dades macroeconòmiques apuntin a altres èxits de les seves polítiques econòmiques. Hi ha una sensació generalitzada que els diners no arriben. Davant aquesta sensació, Harris postula la creació d’una "economia d’oportunitat". Proposa prorrogar les retallades d’impostos que es van aprovar sota el mandat de Trump als que ingressen menys de 400.000 dòlars anuals, que, a diferència dels que beneficien les rendes més altes i les corporacions, expiren l’any que ve. També proposa elevar la càrrega fiscal als més rics i a les grans empreses i donar avantatges fiscals a famílies i petits negocis. Però hi ha vaguetat en detalls de com pretén finançar-ho tot. El mateix passa amb el programa econòmic de Trump, que és fins i tot més raquític en anuncis específics. Un dels seus elements centrals és la imposició d’aranzels a totes les importacions.

Immigració.

És un fet que les arribades de migrants sense papers s’han disparat durant el Govern de Biden. Avui el 61% dels votants situen la immigració com un factor molt important en la seva decisió, un 9% més que el 2020 i un 13% més que en les legislatives del 2022. I és una qüestió que mobilitza sobretot els republicans, en un ressò del focus central que posa Trump en el seu discurs, ple de falsedats, sobre la immigració il·legal.

La promesa del republicà és una deportació massiva, tot i que no ha especificat com es desenvoluparia. I en el seu pla hi entra aprofundir en mesures que ja va prendre en el primer mandat, com obligar els migrants a "quedar-se a Mèxic" mentre es tramiten les peticions d’asil o ampliar el veto d’arribada de ciutadans de països musulmans que ja va imposar, així com aturar totes les admissions de refugiats i acabar amb el dret a ciutadania per naixement.

Harris, per la seva banda, vol ressuscitar la proposta bipartidista de reforma que va morir al Congrés sota la pressió de Trump, que incloïa mesures com "tancar" la frontera quan se superi un determinat nombre d’arribades il·legals.

Seguretat.

La preocupació pel crim violent i la seguretat ha pujat com un dels elements que més sospesen els nord-americans a l’hora de votar i, segons l’anàlisi del centre Pew, ja està en el cinquè lloc dels temes més determinants per a l’electorat.

En el cas dels republicans, la qüestió està molt associada al vincle que estableix repetidament Trump entre immigració i augment del crim violent, tot i que aquestes acusacions no se sostenen en les dades. Harris remarca sovint el seu passat com a fiscal i la seva lluita des del ministeri públic contra el crim, però també defensa aprofundir en les reformes del sistema penal de justícia.

Associat a la seguretat i al crim hi ha el tema de les armes de foc, i aquí la divergència és accentuada. La demòcrata defensa més controls i regulacions, mentre que Trump s’hi nega.

Avortament.

Des que el Tribunal Suprem el 2022 va treure la protecció constitucional al dret a l’avortament i va tornar la regulació als estats en prop de dues desenes de governats per republicans s’han imposat restriccions totals o extremament severes.

Harris promet que tornarà a fer l’avortament legal arreu del país sota paràmetres de viabilitat del fetus i sempre que la vida o la salut de la mare estiguin en risc, tot i que necessitarà que el Congrés aprovi una llei. Trump, per la seva banda, llança missatges confusos. Amb la seva insistència en el fet que ara decideixen els estats, ha suggerit que no firmaria un veto nacional a l’avortament i ha mostrat certa oposició a lleis estrictes com la de Florida.

Política exterior.

Un dels arguments dels votants de Trump a favor del republicà és que sota el seu mandat no es van iniciar conflictes bèl·lics globals, mentre que sota l’Administració de Biden Rússia ha llançat la guerra a Ucraïna, i Israel, després dels atacs de Hamàs, la guerra a Gaza. El control de Trump del Partit Republicà, i la seva política aïllacionista, ha fet que perdin pes els falcons i que la formació i les seves bases s’allunyin de les postures més militaristes que tradicionalment abraçaven. Entre els conservadors arrela la seva idea de no garantir el suport o la protecció als aliats de l’OTAN i el seu qüestionament de mantenir l’ajuda a Ucraïna. I tot i que molts demòcrates combreguen amb el discurs més internacionalista de Harris, els més progressistes han de dilucidar ara el seu suport a un partit que també ha abraçat el discurs més militarista i intervencionista i que sumeixi suports de figures que van repudiar com a arquitectes de la guerra de l’Iraq com l’exvicepresident Dick Cheney.

Sanitat.

L’accés a la sanitat i el seu cost continua sent una preocupació primordial per als nord-americans, un país on el 8% segueix sense cap assegurança mèdica. Mesures adoptades per Biden, especialment negociar un límit en els preus de la insulina que paguen els beneficiaris de Medicare, la sanitat pública per a gent gran, han tingut una aprovació generalitzada, sense importar el color polític, i Harris promet estendre els límits del que han de pagar tots els ciutadans de la seva butxaca. També s’ha fet evident que, mes enllà d’afiliacions polítiques, la reforma sanitària que va tirar endavant Barack Obama el 2010 ha acabat sent popular.

Democràcia.

Notícies relacionades

Colòmbia, un procés de pau singular

Al cor de la Cúpula de Ferro

Aquestes són les primeres eleccions presidencials després que Trump es negués a acceptar els resultats del 2020 i amb la seva denúncia infundada d’un gran frau atiés la idea d’un "robatori" que va fer moure la massa que va assaltar el Capitoli.

Trump ha promès perdonar molts condemnats per aquella insurrecció. Juntament amb els indicis que tampoc acceptarà una derrota al novembre, la immunitat presidencial que ha ampliat el Tribunal Suprem ha intensificat la preocupació pel futur de la democràcia. Per als republicans, l’amenaça la representen els demòcrates, a qui acusen d’haver polititzat ja la justícia per perseguir Trumps als tribunals.