¿De l’Alt Karabakh a la pau?

Els conflictes regionals solen tenir poderosos padrins externs que recolzen un o altre bàndol en funció dels seus interessos econòmics i geoestratègics. El de l’Alt Karabakh no n’és una excepció. Aquest territori muntanyós amb escassos recursos ha sigut el centre de disputa entre l’Azerbaidjan i Armènia durant més de 30 anys. Incloses dues guerres amb desenes de milers de morts i un èxode de més d’un milió de persones. Un tercer xoc armat es va produir fa ara un any, quan l’Azerbaidjan va derrotar una Armènia indefensa en una gran ofensiva llampec. Des d’aleshores es manté un fràgil alto el foc. Al tauler d’escacs d’aquesta regió del Caucas Sud mouen les seves peces Turquia, Rússia, els Estats Units, l’Iran i Israel. La tensió està servida.

Anem a l’origen del conflicte. En els anys 20 del segle passat la Unió Soviètica va cedir l’Alt Karabakh com a territori autònom a la llavors República Socialista de l’Azerbaidjan, malgrat que el 95% de la població era d’ètnia armènia. Quan va caure el Mur de Berlín, la musulmana Azerbaidjan i la cristiana Armènia es van independitzar, moment que van aprofitar els armenis karabakhs per autoproclamar també la seva independència, amb el suport del Govern de Yerevan.

La primera guerra va durar sis anys, fins al1994. Els armenis van sortir-ne victoriosos i fins i tot van ocupar àrees adjacents a l’enclavament. En la del 2020, l’Exèrcit àzeri va recuperar gran part del territori perdut. El setembre del 2023, l’Azerbaidjan, ric en hidrocarburs, va aconseguir el control absolut de la zona en 24 hores d’intensos bombardejos. Previ a l’atac llampec, el règim azerbaidjanès de Bakú va tancar durant nou mesos l’única carretera que uneix l’Alt Karabakh amb Armènia, cosa que va privar d’aliments i medicines la població de l’enclavament. Més de 120.000 armenis van sortir del territori. Armènia va acusar el règim àzeri de "neteja ètnica".

Ajuda militar de Turquia

Des de l’ 1 de gener passat, la República de l’Alt Karabakh no existeix. La victòria del règim del president àzeri Ilham Aliyev va ser possible gràcies al seu potencial econòmic i a l’ajuda militar de Turquia, país amb el qual l’Azerbaidjan manté llaços històrics i culturals, a més d’econòmics i estratègics. Armènia, per contra, no va tenir el suport del que era el seu protector, el Kremlin, malgrat ser membre de l’aliança militar Organització de Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), que lidera Rússia. L’acord de l’OTSC estableix que si un dels països membres és atacat per un tercer, l’aliança ha d’acudir a ajudar-lo.

No va ser el cas. "Armènia s’ha sentit molt abandonada per Moscou, sobretot des que va esclatar la guerra a Ucraïna", diu l’experta en seguretat i conflictes del Caucas Sud, Olesya Vartanyan. "Ara, el Govern armeni s’ha acostat a Europa i els Estats Units, tot i que és prematur afirmar que manté una aliança amb Occident". Fa uns mesos, militars armenis i nord-americans van realitzar maniobres militars conjuntes de baixa intensitat.

El Kremlin ha amenaçat amb "greus conseqüències" al Govern armeni. L’acusa de ser "ostatge dels jocs geopolítics d’Occident". Moscou considera a més "extremadament hostil" la decisió d’Armènia de ratificar la seva adhesió al Tribunal Penal Internacional, que ha llançat una ordre de detenció contra Putin. El gir d’aliances del primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, és d’alt risc. Rússia té una base militar a Armènia i és l’únic proveïdor de gas i electricitat al país del Caucas.

Corredor de Zangezur

L’Azerbaidjan i Armènia negocien ara un acord de pau, no exempt de dificultats. Un dels principals obstacles és el corredor de Zangezur, una carretera tancada que connecta l’Azerbaidjan amb la seva regió autònoma de Naxçivan i que passa per territori armeni. Per als governs de Bakú i Ankara tot acord de pau ha d’incloure l’obertura d’aquesta ruta, lliure duanes i controls fronterers. Yerevan considera "inadmissible" que el corredor estigui sota el control azerbaidjanès.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

"Armènia se sent cada vegada més feble i vulnerable", explica Vartanyan. "Des de la derrota del 2020, ha perdut capacitat militar. No li queden esperances que algú vingui a ajudar-lo". Amb les fronteres tancades de l’Azerbaidjan i Turquia, Armènia només té connexió terrestre amb Geòrgia, al nord, i l’Iran, al sud. És al llarg de la frontera amb l’Iran, de tot just 45 quilòmetres, per on transcorre el corredor de Zangezur. El règim de Teheran s’oposa també a l’obertura de la ruta, ja que tallaria el seu accés directe a Armènia i minvaria la seva influència en la regió. A més, l’Iran té problemes interns amb la comunitat iraniana àzeri, la minoria més gran de l’Estat persa, que reivindica més autonomia. La desestabilització de l’Iran interessa a Israel, el seu principal enemic. Tel Aviv subministra armes a l’Azerbaidjan.

"El que interessa a Armènia és que avanci el procés de pau per minimitzar possibles nous atacs", diu Vartanyan. "Però no es pot esperar un acord aviat després de 30 anys de guerres".