Dos senadors pròxims a Rússia, clau en la reforma judicial de Mèxic

"¡Brètol!", increpava dimarts passat Lilly Téllez, senadora de l’opositor Partit d’Acció Nacional (PAN), al president del Senat de Mèxic, Gerardo Fernández Noroña, sense ocultar-li la seva indignació per permetre que se celebrés la votació més transcendental de la història recent del país malgrat l’absència, per força major, d’un legislador opositor. Hores abans, la premsa mexicana havia denunciat que Adán Augusto López, líder a la Cambra alta de la formació oficialista Morena, havia pressionat personalment Miguel Ángel Yunes, també del dretà PAN, perquè canviés el seu vot i es convertís en el "traïdor" necessari per aconseguir el vistiplau del legislatiu.

La controvertida reforma constitucional mexicana, que estableix que els jutges del Tribunal Suprem del país siguin elegits per sufragi universal i que ha sigut acusada de posar en perill la separació de poders, ha aconseguit finalment el vistiplau del Senat, institució on no tenia els suports necessaris de dos terços del grup. I tot apunta que ho ha fet precisament gràcies a les gestions de Fernández Noroña i Augusto López, dos senadors que han demostrat mantenir afinitats més enllà de la política, al marge de la seva militància ideològica i de l’evident complicitat que van exhibir durant la tumultuosa sessió parlamentària: tots dos han expressat públicament, per activa i per passiva, la seva simpatia i afecció cap a Rússia i els seus interessos, país enfrontat a Occident i immers en una poderosa campanya d’influència a Llatinoamèrica.

Prop de 58 milions de mexicans van exercir el seu dret al vot en les presidencials i legislatives celebrades el juny passat, i tot i que Morena, el partit governamental, i els seus aliats van aconseguir un resultat històric, no van aconseguir la supermajoria necessària a la Cambra alta per introduir canvis a la Constitució. "És una fal·làcia dir que la reforma judicial va ser un mandat popular; el 44% dels mexicans que van votar no ho van fer per Morena, i la majoria que sí que els va votar no la coneix o no hi està d’acord", recorda a EL PERIÓDICO la periodista independent Dolia Estévez. Després de la cooptació de dos senadors del Partit de la Revolució Democràtica (PRD), dies abans de la sessió al Senat, el bloc governamental necessitava només un trànsfuga, o en el seu defecte, que un altre legislador no es presentés el dia de la votació. I les dues coses van acabar passant, possibilitades per aquests dos pesos pesants de l’oficialisme mexicà convertits ja en els grans paladins de la polèmica reforma judicial.

‘Speaker’ admirador de Putin

Ningú a Mèxic posa en dubte que la presidència de la Cambra alta, aquesta influent figura política que va refusar aturar la transcendental votació i que fins i tot pot ocupar de manera temporal la màxima institució de l’Estat en cas d’absència del president, és ostentada per un polític que reverencia, gairebé com un heroi, Vladímir Vladimírovitx Putin. El 2022, mesos després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, Fernández Noroña va realitzar una encesa defensa del líder del Kremlin que va provocar arqueigs de celles no només a Mèxic, sinó en països aliats. Responent a una pregunta també al Senat sobre si considerava Putin un líder democràtic, aquest va respondre que sí, que el líder rus, era "un liberal d’esquerra" elegit "per mètodes democràtics", i es negava a qualificar-lo de dictador.

Noroña, a més, va aprofitar l’ocasió per lloar el sistema polític de Rússia, on "el vot és universal, secret i directe", i el va comparar desfavorablement amb el dels EUA, al qual va qualificar d’"antigalla" per, segons la seva opinió, comptar amb "col·legis electorals" en l’elecció del president i tenir "desigualtats". L’actual speaker de la Cambra alta també ha protagonitzat altres episodis similars, com criticar públicament que es convidés el president d’Ucraïna Volodímir Zelenski a intervenir davant el Congrés mexicà per videoconferència. O donar la seva aprovació a crear un Grup d’Amistat Mèxic-Rússia a la Cambra de Diputats, la Cambra baixa, poc després d’iniciar-se la invasió russa d’Ucraïna. "Noroña ve de l’esquerra radical dels 70", en què el sentiment "contrari als EUA" està molt estès, corrobora Fausto Pretelín, columnista a Globalitika i L’Economista.

Durant els dies previs a la votació, la premsa mexicana va especular sobre el nom del senador "traïdor" que permetria el vistiplau a la reforma constitucional. I va ser Ricardo Raphael, columnista a Milenio, qui finalment va encertar. Segons les seves dades, Miguel Ángel Yunes Márquez, el senador trànsfuga del PAN, es va reunir amb el també senador Adán Augusto López, líder de la fracció de Morena a la Cambra, un home que, en el passat, va ocupar càrrecs com a secretari (ministre) de Governació o governador de l’estat de Tabasco. Durant la trobada, aquest últim li va prometre que serien retirades ordres de detenció contra membres de la família Yunes, assetjada per casos de corrupció, si votava a favor de la reforma.

Detalls del suposat pacte al marge, són incontestables també les simpaties d’Augusto López cap a Rússia i en particular cap a les seves empreses. El 2020, quan ocupava el càrrec de governador de l’estat de Tabasco, va inaugurar les instal·lacions de la petrolera russa Lukoil a Villahermosa, la capital regional, després d’haver-se congratulat de l’adjudicació de contractes d’exploració petrolera al seu territori. A més, va lloar "la donació" per part de Lukoil de material sanitari rus per combatre la pandèmia de covid-19.

Desinformació russa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Israel suma com a objectiu de guerra el retorn dels evacuats del nord

El 2023, mitjans online mexicans com La Silla Rota o Ciudadanos en Red van assegurar que els seus perfils en xarxes socials havien experimentat un inexplicable increment, i havien arribat a Instagram als 168.000 seguidors, molts d’ells establerts a Rússia o l’Índia. Els experts en desinformació russa coincideixen que un dels mètodes a què recorre Rússia per impulsar la presència a les xarxes socials dels seus simpatitzants o agents d’influència és l’adquisició de bots o comptes automatitzats.

Durant tota la controvèrsia respecte a la reforma judicial, el Govern de Rússia ha mantingut un escrupolós silenci i no s’ha pronunciat al respecte. La seva satisfacció, no obstant, es pot entreveure en el tractament que aquests enfeinats dies mexicans han rebut als canals de propaganda del Kremlin, com RT, i mitjans afins: són els únics representants de la premsa internacional que l’han recolzat.