Syriza força la destitució del seu líder mentre cau en els sondejos

Aquesta és una història de "cops interns, punyalades a companys, primàries il·legítimes, mocions il·legals i escissions histriòniques", com l’han catalogat els seus protagonistes. D’un líder, Stefanos Kasselakis, que ha sigut expulsat de la seva formació, Syriza, igual com hi va arribar: per sorpresa. Des de fa una setmana, el successor de l’anterior primer ministre grec Alexis Tsipras al tron de la formació esquerrana grega, la segona en el Parlament, ja no ho és. Kasselakis va ser víctima d’una moció de censura promoguda pels seus alts càrrecs el cap de setmana passat, tan sols un any després de prendre el poder del partit.

Syriza ara està escapçat. "Estem veient unes provocacions increïbles. Hi ha comentaris i declaracions falses en la premsa. Davant la divisió, demano compostura, paciència i autocontrol. Són la nostra millor arma. Convertiu el vostre enuig en creació", va dir crípticament aquest dijous un Kasselakis desaparegut des que la moció en contra d’ell va ser aprovada diumenge.

Tot va començar al juny del 2023. Tsipras va ser derrotat en les eleccions generals gregues pel líder del partit conservador Nova Democràcia (ND), Kyriakos Mitsotakis, que va revalidar el seu mandat com a primer ministre. Davant la derrota, la quarta consecutiva –dues generals, unes europees i unes locals–, Tsipras va dimitir. Alts càrrecs de Syriza i perfils pròxims al líder esquerrà pugnaven per succeir-lo. Però a l’agost, un home de 35 anys, desconegut per tots, es va afiliar al partit i es va presentar a les primàries.

Era Stefanos Kasselakis, un grec que havia viscut la major part de la seva vida als Estats Units, que parlava millor l’anglès que el seu idioma natal i que s’havia mudat a Grècia tan sols mig any abans. Kasselakis no havia militat mai en partits grecs i, fins aquell moment, havia sigut banquer executiu a Goldman Sachs.

Es va afiliar a Syriza, es va presentar a les primàries i les va guanyar. Des d’aleshores, el seu mandat ha sigut un impossible: pel seu suposat lideratge personalista i bel·licista contra els quadros històrics, Syriza ha viscut aquest any entre escissions, ruptures i caigudes electorals. Segons la gran majoria de les enquestes, la formació ja és la tercera força electoral, per darrere de ND i del partit socialdemòcrata Pasok.

Incerteses

"El que està clar és que, amb el drama de tot aquest any, és cada vegada més difícil per a Syriza mantenir-se unida. I no només això, sinó que també impossibilita que funcioni eficientment com a principal partit de l’oposició", escriu l’analista Tom Ellis a Kathimerini. Les primàries internes per elegir un nou líder seran el 24 de novembre i tenen una segona ronda prevista per a principis de desembre.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El cercle més pròxim a Kasselakis assegura a la premsa grega que ara mateix hi ha dues opcions per al jove polític grec. La primera és crear el seu propi partit. La segona, la més probable segons aquestes fonts anònimes, és que Kasselakis es presenti de nou a les primàries de Syriza. "No acabaran tan fàcilment amb ell", asseguren aquestes veus.

Fins ara, tan sols el parlamentari Pavlos Polakis –un dels líders de la moció de censura contra Kasselakis– i l’actor Apostolos Glentzos han anunciat la seva candidatura per liderar Syriza. S’espera que en els pròxims dies Kaselakis anunciï oficialment quin serà el seu destí. Mentrestant, ND i el Pasok es freguen les mans.