Veneçuela amenaça Espanya d’adoptar mesures si continua la tensió

A Nicolás Maduro se li han obert dos fronts de tempesta diplomàtics simultanis: els Estats Units i Espanya. El ministre d’Exteriors, Yván Gil, va cridar ahir a consultes la seva ambaixadora a Madrid, Gladys Gutiérrez, i va convocar a la seu ministerial l’ambaixador espanyol a Caracas, Ramón Santos, "per expressar la postura contundent del Govern veneçolà" de rebuig de les recents declaracions de la ministra de Defensa Margarita Robles.

La trobada es va fer sota un sigil només trencat per Gil a Telegram. "No permetrem cap acció ingerencista per part del Govern d’Espanya en assumptes que són de competència exclusiva dels veneçolans i veneçolanes". Alhora, va assegurar que el Palau de Miraflores "adoptarà les mesures necessàries, en el marc del dret internacional i la Diplomàcia Bolivariana de Pau, per protegir la seva sobirania".

En un missatge previ a Telegram, el ministre va fer referència al "deteriorament" dels vincles i a les "insolents, ingerencistes i grolleres declaracions" de Robles, que havia qualificat el Govern veneçolà de "dictadura".

El comunicat oficial d’ahir no esmentava cap acció concreta, però semblava mantenir latent l’amenaça del president de l’Assemblea Nacional (AN), Jorge Rodríguez, de trencar "totes" les relacions comercials, diplomàtiques amb Madrid. "Que se’n vagin tots els representants del Govern espanyol, que s’acabin els vols", va bramar Rodríguez, amb ira.

Les friccions bilaterals es van intensificar després que el Congrés de Diputats aprovés a instàncies del PP una crida al Govern perquè reconegui la legitimitat electoral de González. Per al diari de Caracas El Nacional, Espanya "va optar per rebaixar la tensió" amb les declaracions del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, quan va ser consultat per RNE sobre la crida a consultes de l’ambaixadora veneçolana a Madrid. "Convocar un ambaixador i cridar a consultes són decisions sobiranes de cada Estat i, per tant, no hi ha res que calgui comentar". També va eludir qualificar Veneçuela de dictadura.

Relacions comercials

Els analistes es pregunten fins on és capaç d’arribar el Govern veneçolà en la seva controvèrsia amb Espanya, que arrossegaria la UE. Les relacions comercials bilaterals s’han acotat a 146 milions d’euros el 2023, davant unes importacions que van ascendir a 619 milions que pràcticament es limiten al petroli que extreu Repsol. El petroli representa el 88,6% de les importacions. Veneçuela ocupa el lloc 98 com a país de destí de l’exportació espanyola. A més de Repsol, aquí operen Telefónica, Zara, BBVA, Mapfre, IAG, Plus Ultra i la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).

Per la seva banda, la Casa Blanca va advertir ahir a Maduro que si no fa "el correcte" i publica les actes dels resultats de les eleccions del 28 de juliol que oficialment li van atorgar la victòria, els Estats Units redoblaran les seves mesures de pressió. Vint-i-quatre hores abans havia sancionat 16 funcionaris veneçolans per la "seva responsabilitat en el frau electoral" del 28 de juliol.

Les sancions van provocar una reacció en cadena. El ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, va relacionar els EUA amb l’"oposició feixista" que no reconeix els resultats del 28 de juliol. El ministre i general va assegurar que Washington ha tornat pel camí de la "basta agressió" i "el mecanisme extorsionador" però, va assegurar, "els soldats de Bolívar i Chávez no som objecte de xantatge" de l’"imperialisme".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Israel mata tres periodistes al sud del Líban mentre dormien

El madurisme va ampliar el camp de batalla més enllà de Madrid i Washington. El ministre Gil va considerar que el secretari general de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, es posa del costat dels que "sancionen il·legalment" Veneçuela. "Evita condemnar l’aplicació de mesures coercitives unilaterals, és un afront al mandat que li han donat els Estats, tot per defensar els agressors de Veneçuela". En lloc de solidaritzar-se amb les "víctimes del bloqueig", s’ubica amb els "mentiders i victimaris, dels feixistes que violen drets i desconeixen l’Estat veneçolà".

El canceller va passar per alt que Guterres va rebutjar les sancions a través del seu portaveu, Stéphane Dujarric, que també va expressar la seva preocupació per "el respecte als drets humans" i "la falta de transparència" relacionada amb els comicis.