El cop de porta de Breton i la impossible paritat entelen la nova Comissió

El disseny de la futura Comissió Europea, els integrants de la qual per ara continuen sent un misteri, ha estat marcat per la polèmica des del moment en què la presidenta Ursula von der Leyen va ser reelegida, el 18 de juliol, per l’Eurocambra per dirigir durant cinc anys més l’Executiu comunitari. La seva petició a les capitals de proposar dos candidats, un home i una dona, en cas que l’actual comissari o comissària no continuï, ha caigut en sac foradat i ha entelat un procés que es va veure sacsejat ahir amb la dimissió del responsable de Mercat Interior, Thierry Breton, en protesta per la suposada petició de Von der Leyen al president francès, Emmanuel Macron, d’un altre candidat.

L’objectiu de la presidenta de la Comissió era aconseguir un Executiu paritari, un objectiu que es vaticina fallit a causa del rebuig d’alguns estats membres, que tenen la decisió sobirana d’escollir el seu candidat a comissari, de doblegar-se als desitjos de Von der Leyen. A tall d’exemple, la resposta del primer ministre d’Irlanda, Simon Harris: "Respectuosament i d’acord amb els tractats, hem pres la decisió d’enviar un sol nom". Únicament set països han presentat dones com a candidates, mentre que 17 han optat per homes.

A aquesta polèmica s’hi va afegir ahir la dimissió de Breton, que, a més de censurar la suposada petició de Von der Leyen a Macron d’un altre candidat, va carregar contra la política alemanya i la va acusar de portar a terme una "governança qüestionable" durant aquests últims anys, en una mostra més de les diferències que van mantenir durant la passada legislatura i que van desembocar en una moció de confiança contra la conservadora alemanya en plena campanya de les eleccions europees del juny.

Una carta amb retrets

En una carta, Breton va retreure a Von der Leyen que no hagi discutit aquest tema amb ell i la va responsabilitzar de la seva sortida per haver pressionat Macron. "Fa uns dies, en l’últim tram de les negociacions sobre la composició de l’escola de comissaris, vostè va demanar a França que retirés el meu nom, per motius personals que en cap moment ha discutit amb mi", va escriure.

Després de l’anunci del comissari francès, l’Elisi ha proposat l’actual ministre d’Exteriors, Stéphane Séjourné. Un nou revés als desitjos de la presidenta de la Comissió. La portaveu adjunta de Von der Leyen, Arianna Podestà, no va voler confirmar les acusacions de Breton i va remarcar que els contactes de la líder de l’Executiu comunitari amb els caps d’Estat i de Govern dels països membres "són confidencials".

Aquest episodi amb França va provocar algunes crítiques per una suposada tebior amb París, a qui no s’ha exigit que, juntament amb Séjourné, presenti una candidata femenina, quan sí que s’havia pressionat en aquest sentit altres països, com Eslovènia. "S’ha perdut una oportunitat", va assenyalar en una trobada amb periodistes Lina Gálvez, eurodiputada socialista i presidenta de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, que advoca per impulsar una directiva que garanteixi per llei la paritat en les institucions públiques.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

Avui està previst que Von der Leyen presenti l’estructura i les carteres de la nova Comissió davant els membres de la conferència de presidents de l’Eurocambra a Estrasburg, tot i que no és clar en el moment de tancar aquesta edició si la presidenta anunciarà o no els noms dels 27 integrants de l’Executiu europeu.

La qüestió és que el temps apressa. Una vegada Von der Leyen anunciï la llista dels nous membres de la Comissió, arrencaran les audiències amb l’objectiu d’examinar els candidats, un procés que durarà diverses setmanes. La intenció inicial és que el nou Executiu comunitari comenci l’1 de desembre, encara que hi ha precedents de comissions que han iniciat l’etapa uns mesos més tard.