Kevin Casas-Zamora: "La desigualtat està matant la democràcia"

Quatre de cada cinc països retrocedeixen en el seu acompliment democràtic. La participació electoral ha caigut nou punts en els últims 15 anys, per situar-se entorn del 55%. En una de cada quatre eleccions des del 2020, el perdedor no va acceptar els resultats. Són algunes de les conclusions de l’últim informe sobre l’estat de la democràcia global de l’IDEA. El seu secretari general, el costa-riqueny Kevin Casas-Zamora, que va ser també vicepresident de Costa Rica, n’analitza les conclusions.

¿La democràcia global està en declivi o és només una impressió?

Hi ha senyals reals que la democràcia s’enfronta a temps molt complicats i reptes que probablement no s’han vist des de la dècada de 1930. Veiem un descens generalitzat en l’acompliment dels sistemes democràtics. La seva qualitat s’està deteriorant. D’altra banda, dels 173 països que cobrim a l’informe, la meitat pateixen un deteriorament estadísticament significatiu en almenys un aspecte central de la tasca democràtica.

¿Què està passant?

Aquesta és la pregunta del milió. Diria que és un conjunt de fenòmens molt complexos. D’una banda, les societats democràtiques estan sent sotmeses a forces centrífugues molt poderoses, com els nivells desmesurats de polarització, que debiliten el sistema democràtic. Passa als EUA però també a Espanya, que és un cas paradigmàtic, on la polarització no deixa de créixer. Una altra força centrífuga molt nociva són les desigualtats creixents. Després està el brutal debilitament dels partits polítics. Tampoc hi ajuda la corrupció, que fa un mal brutal.

¿La democràcia està perdent el seu poder de seducció?

Hi ha una percepció molt estesa que la democràcia no està resolent els problemes de la gent. No està complint les expectatives de la societat. Això és cert, però crec que és més específic. Crec que aquest descontentament té molt a veure amb la percepció que no està resolent problemes d’equitat. Que els sistemes democràtics protegeixen els interessos dels enxufats. I de les elits i les grans empreses.

L’informe assenyala que vivim en una època d’incertesa radical.

És una època de canvis molt accelerats i molt profunds. Pensi en la intel·ligència artificial, el canvi climàtic o els fluxos migratoris. Això ha fet que es disparin els nivells d’incertesa social. I quan això passa, hi ha una tendència molt natural a buscar l’abraçada protectora de figures paternals –perquè sempre són homes– autoritàries.

El seu informe reflecteix una caiguda en la participació en els processos electorals. ¿A què respon aquesta desafecció?

La percepció que el sistema polític té els daus carregats en favor de les elits té molt a veure amb això. I no hi ha manera d’explicar-ho sense recórrer al que ha passat en els últims 40 anys al món amb els nivells de desigualtat. Ens vam creure el conte que era possible crear democràcies estables enmig d’un procés imparable de creixement de la desigualtat. Tard o d’hora això et passa la factura. La gent deixa de creure en el sistema, sent que el sistema no el representa perquè, en la percepció de moltíssima gent, el que fa és protegir els interessos de grups cada vegada més petits.

Dedueixo de les seves paraules que serà molt difícil reparar la democràcia si no hi ha una reforma seriosa del capitalisme.

Així és. Aquest és l’argument de l’últim llibre de Martin Wolf, el columnista estrella del Financial Times, un tipus gens sospitós de proclivitats socialistes. Essencialment s’ha creat un cercle viciós en què més nivells de desigualtat generen més propensió a la captura de les institucions democràtiques per part de grups cada vegada més petits. Cosa que només perpetua el procés. Wolf no és l’únic que ho diu, ho ha dit durant anys Paul Krugman.

Bàsicament la desigualtat està matant a la democràcia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Edmundo González va firmar coaccionat un reconeixement de Maduro

Si ho vol posar en aquests termes, estaria disposat a firmar-ho. És com matar un elefant a pessigades, com diem a Costa Rica.

Vostès també diuen que quan l’autoritarisme i els salvapàtries reemplacen la democràcia els resultats no són millors. ¿És així?

No hi ha cap evidència que ho facin millor. No resols els problemes que estaves mirant de resoldre i et quedes sense democràcia. Jo vaig escriure un article sobre els populismes anticorrupció que han emergit a l’Amèrica Llatina. Veus que no tenen res a mostrar. El que fan els projectes populistes és desmuntar tot allò que permet tenir èxit contra la corrupció.