Putin decreta augmentar l’Exèrcit fins a arribar a 1,5 milions de soldats

Vladímir Putin, el president rus, va firmar ahir un decret per augmentar encara més el nombrós Exèrcit rus, que passarà a ser a partir de l’1 de desembre d’aquest 2024 de prop de 2,4 milions de persones, i d’aquestes 1,5 seran personal de combat. El Ministeri de Defensa rus va justificar aquesta decisió per l’augment d’amenaces a Rússia relacionades amb l’"operació militar especial" (nom donat per l’oficialisme a la guerra russoucraïnesa) i l’expansió de l’OTAN, que va assegurar en un comunicat que està "augmentant les forces a les proximitats de la frontera russa".

El principal objectiu de Moscou, a curt termini, és expulsar les tropes ucraïneses que controlen part de la província de Kursk, que ja diumenge passat van reconquerir la localitat de Borki. I busquen, en el mínim temps possible, acabar amb l’única invasió de territori rus des de la Segona Guerra Mundial. Kíiv va conquerir part d’aquesta província per guanyar força en unes possibles negociacions, ja que no es preveu que vulgui reclamar aquest territori.

Aquesta és la primera vegada, des de finals del 2023, que augmenta la quantitat de combatents, quan es va augmentar la xifra fins als 1,32 milions. Una vegada més, de cara a l’hivern, les tropes russes reclamen els seus homes per poder obtenir la victòria al front. En els últims dies, diferents líders russos, entre ells l’expresident Dmitri Medvédev i el mateix Putin, han advertit a Occident que l’autorització per utilitzar armament occidental contra objectius russos posaria l’OTAN en guerra contra Rússia.

Permís per a Ucraïna

Per la seva banda, el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha demanat repetidament als seus aliats occidentals permís per utilitzar els míssils Storm Shadow contra objectius en territori rus. Tot i que els Països Baixos van autoritzar Kíiv a fer-ho, per ara no s’ha confirmat que els EUA i el Regne Unit hagin pres la mateixa decisió, tot i que el diari anglès The Guardian va assenyalar que Londres ja ha donat llum verda.

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decret el trasllat d’immigrants a Albània

L’anunci, inevitablement, recorda el de finals del 2022, quan el Govern rus va anunciar una mobilització parcial que va cridar 300.000 reservistes, molts d’ells amb experiència militar, perquè tornessin a empunyar una arma. La notícia va desencadenar el pànic entre els homes russos d’entre 18 i 30 anys, i molts d’ells van intentar fugir del país euroasiàtic. Les fronteres terrestres amb països fronterers, com Geòrgia i Finlàndia, i els aeroports de Moscou es van sumir en el caos. Els bitllets d’avió van arribar a preus totalment desorbitats.

En ocasions posteriors, com el desembre del 2023, Moscou va intentar augmentar els seus efectius d’una manera més gradual, per evitar novament el caos a les seves fronteres, promovent salaris molt bons per als que s’allistessin i reclutant als centres penitenciaris russos a canvi de reduccions de condemna. Aquesta última mesura la van fer tant l’exèrcit regular com el grup de mercenaris Wagner. El seu finat líder Ievgueni Prigojin fins i tot va anar personalment per reclutar en aquests centres.