Veneçuela eleva el preu al Govern de reconèixer Edmundo González

Puerto Ayacucho és una ciutat veneçolana al costat de la frontera amb Colòmbia. Allà hi ha una base militar de l’Exèrcit bolivarià i una altra de la 52a brigada d’infanteria de Selva, entre altres instal·lacions. Però també hi ha atraccions turístiques com el "tobogan de la selva", una roca per la qual un pot lliscar i que acaba en una piscina natural.

Cap allà es dirigien des de la veïna localitat colombiana d’Inírida el dilluns 2 de setembre els dos espanyols detinguts a Veneçuela, segons els seus familiars. ¿Per a què? ¿Turisme per la coneguda com a capital de l’Amazones veneçolà? ¿O contraban d’armes per planificar l’assassinat de Nicolás Maduro, com assegura sense proves el Govern chavista? ¿Són els bascos José María Basoa Valdovinos i Andrés Martínez Adasme dos espies? ¿O simples ciutadans que el Govern de Maduro vol utilitzar com a moneda de canvi amb Espanya?

"Hi ha tres possibilitats. Les dues primeres: que aquestes persones haguessin sigut captades pel Govern dels Estats Units o que estiguin implicades amb el CNI, cosa que em sembla poc probable. ¿Quin interès pot tenir Espanya en aquest moment per portar a terme una acció d’aquest tipus, prestant operatius als Estats Units?", argumenta Ernesto Pascual, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "La tercera possibilitat em sembla la més probable, que es tracti d’un avís a navegants per a Espanya davant un eventual reconeixement d’Edmundo González: si em compliqueu la política interior, jo puc complicar la vida dels vostres ciutadans al nostre país".

Ahir, després d’un cap de setmana frenètic, en el Ministeri d’Exteriors van guardar silenci gairebé tot el dia. El ministre José Manuel Albares no es va pronunciar sobre aquest assumpte. La diplomàcia exigeix discreció. Però el cos diplomàtic espanyol a Veneçuela està activat davant una crisi de molt difícil resolució.

L’ambaixador, Ramón Santos, va presentar el cap de setmana un escrit (nota verbal) davant el Ministeri del Poder Popular per a Relacions Exteriors per demanar que es permetés als serveis consulars visitar els detinguts. De moment no hi ha hagut resposta, informen fonts diplomàtiques.

"Exteriors continua reclamant a les autoritats veneçolanes informació oficial i verificada sobre la detenció de dos espanyols, així com una clarificació dels càrrecs dels quals se’ls acusa", asseguren fonts oficials del Ministeri d’Exteriors. "L’Ambaixada espanyola a Caracas està en contacte amb la cancelleria veneçolana, a la qual ha traslladat que exercirà la protecció diplomàtica i consular dels seus nacionals".

Contactar amb els detinguts és el primer pas, i el més urgent. Quan hi ha un ciutadà espanyol capturat a l’estranger, el primer que es fa és enviar el cònsol de la ciutat més pròxima a visitar-lo, o fins i tot l’ambaixador, per veure en quina situació es troba, de què se l’acusa, portar-li els missatges dels seus familiars, o medicines i aliments si és necessari.

Així es va fer, per exemple, amb el cas de l’espanyol Pablo González, acusat d’espionatge per a Rússia i detingut a Polònia el 2022. O de l’espanyol Sánchez Cogedor, madrileny detingut a l’Iran el 2022 quan viatjava a peu cap a Qatar i acusat també d’espionatge.

Altres casos

El primer va estar dos anys detingut fins que Rússia el va reclamar en un intercanvi de presos. El segon va passar més d’un any en una presó iraniana, on va arribar a fer una vaga de fam per les penoses condicions en les quals es trobava, fins que va ser alliberat a finals de l’any passat després d’una negociació diplomàtica secreta.

Notícies relacionades

Edmundo González va firmar coaccionat un reconeixement de Maduro

3 grams d’explosiu a cada busca

La crisi diplomàtica l’ha de liderar al país l’ambaixador Santos. Va arribar a Caracas l’octubre del 2021 com a encarregat de negocis. El desembre del 2022 va ser elevat a la categoria d’ambaixador, després del desglaç entre el Govern de Maduro i Espanya. Els que el coneixen el descriuen com una persona amb fermesa i resolutiva, que toreja bé amb els dos bàndols de l’espectre polític veneçolà.

Les opcions que se li obren al Govern espanyol són totes complicades. El ministeri ha negat rotundament que els arrestats pertanyin als serveis d’intel·ligència espanyols. "El Govern ha constatat que els detinguts no formen part del CNI ni de cap altre organisme estatal", afirmen des del ministeri. El més natural és, en tot cas, que ho neguessin si ho fossin, per protegir-los. I, en la manera en què ho han expressat, tampoc es descarta que puguin ser col·laboradors externs amb una missió puntual.