La violència política es multiplica als EUA impulsada per la retòrica de Trump

I encara més alarmant: cada vegada són més els nord-americans que aproven l’ús de la força per defensar una ideologia: un terç d’ells creuen que hi ha ocasions que l’ús de la violència està justificada per avançar en objectius polítics, segons un recent estudi del programa de recerca sobre prevenció de la violència a la Universitat de Califòrnia a Davis (UC Davis). Per a molts, és una qüestió hipotètica, no esperen passar a les armes per ells mateixos, però han normalitzat que d’altres ho facin: "La majoria dels que recolzen la violència política no volen cometre-la ells mateixos", explica a EL PERIÓDICO Garen J. Wintemute, director del departament i autor de l’estudi.

A favor de la violència

El que Wintemute volia esbrinar era què feia que una persona recolzés la violència política, tant els que fan el pas de convertir-se en l’autor material i perpetrar-la com els que, des casa seva, han passat a veure amb bons ulls que d’altres disparin als polítics. El seu estudi va trobar un marcat biaix polític en la defensa de l’ús de la violència. Més d’un terç dels nord-americans adults (56% dels republicans i 22% dels demòcrates) estan d’acord a recórrer a la força per salvaguardar l’estil de vida tradicional del país.

Però fins i tot dins del partit republicà hi ha diferències. MAGA, les sigles en anglès de Tornem a fer Amèrica gran, ha passat de ser un lema a ser un adjectiu: així s’anonemen ells mateixos els més lleials seguidors de Trump. Ells són el grup polític que més recolza l’ús de la violència per avançar en els seus objectius polítics (58,2%). Consideren que és inevitable: el 30% creu que hi haurà una Guerra Civil als EUA en els pròxims anys i que és més important tenir un líder fort que mantenir una democràcia.

Així, el suport a la violència política va de la mà de les següents creences: els que creuen que les eleccions del 2020 van ser robades a Donald Trump (46%), els que tenen una opinió favorable de Trump (41%), els que creuen en la trucada teoria del reemplaçament, segons la qual els immigrants estan envaint els EUA i expulsant els americans blancs (41%).

La polarització –la divisió gairebé insalvable entre els dos partits– i l’extremisme –la radicalització de les idees dins de cada un dels dos partits– hi han contribuït. Però si bé els dos fenòmens han succeït als dos costats del congrés, no s’ha manifestat de la mateixa manera. "La violència política real és molt més gran a la dreta que a l’esquerra", argumenta Rachel Kleinfeld, investigadora del prestigiós Carnegie Endowment per a la Pau i Democràcia.

Això es tradueix en un augment de crims d’odi no només contra polítics sinó també contra altres ciutadans corrents. Els delictes d’odi gairebé s’han doblat des que Donald Trump va arribar al poder el 2016 fins al 2022, últim any del qual hi ha dades oficials, reportades per l’FBI. Aquests delictes inclouen atacs per raons de raça o ètnia com a motiu principal, seguit per orientació sexual i religió.

"Mentre que els líders polítics exacerben la ira i redueixen l’abast de les conseqüències, i mentre que la polarització emocional crea un sentiment de comunitat i pertinença per a les personalitats agressives i més autoritàries, augmenten tots els tipus de violència selectiva", com manifesta en el seu article Polarització, democràcia i violència política als Estats Units.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 va ser un punt d’inflexió en la normalització de l’ús de la força. De fet, l’aprovació de l’atemptat del 6 de gener ha augmentat entre els republicans els últims tres anys, del 21% al 30%, mentre que els que ho desaproven fermament han caigut gairebé 20 punts, segons una enquesta de CBS News/YouGov realitzada amb motiu del tercer aniversari dels fets.

Wintemute, l’investigador que volia esbrinar per què hi ha persones que recolzen la violència política al seu país, vol acabar amb una nota d’esperança: "Dels que estan disposats a cometre actes de violència política, molts diuen que canviarien d’opinió si els instessin a fer-ho familiars, amics i altres persones", explica aquest diari. "Això ens dona als que rebutgem la violència indicacions clares sobre què fer per evitar-la".