Aplanar grans fusions i ser encara més verd, reptes de la supercomissària

Teresa Ribera desembarca a la nova Comissió Europea i ho fa convertint-se en un autèntic pes pesant i assumint carteres que seran puntals crucials en l’estratègia de futur de la UE. La presidenta Ursula von der Leyen l’ha elegit per ser una de les vicepresidentes executives i per posar-se al capdavant de departament de Transició Neta, Justa i Competitiva, assumint també la potentíssima cartera de Competència, una de les més rellevants a l’acció política.

La Unió Europea ha assumit el caràcter fonamental, gairebé de pura supervivència, de tornar a ser una potència industrial, d’acabar amb la permanent pèrdua de competitivitat de les seves empreses davant les dels EUA i la Xina, i fer-ho impulsant al màxim la transició ecològica com a via irrenunciable. I en totes aquestes tasques, el nou departament comandat per Teresa Ribera, fins ara vicepresidenta espanyola i ministra per a la Transició Ecològica, s’espera que sigui un centre de lideratge i coordinació.

A la carta de missió de la presidenta de la Comissió Europea a Ribera se li encarrega "dirigir els treballs per garantir que la UE es manté al camí per aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu", el full de ruta verd amb què el continent aspira a reduir un 90% les emissions d’efecte hivernacle el 2040 i assolir les emissions zero a meitat de segle.

"Un dels grans reptes per a la nostra competitivitat i per a la capacitat de créixer de les nostres indústries són els alts preus de l’energia", remarca Von der Leyen, i per això demana a Ribera "comandar els treballs per aconseguir reduir els preus energètics i desprendre’ns de la nostra dependència dels combustibles fòssils", mentre li encomana impulsar la "inversió en infraestructures d’energies netes i abordar la pobresa energètica a Europa com a part del repte de la crisi d’habitatge".

A més de col·locar-la en el centre de la política ambiental i industrial del nou Executiu comunitari, la presidenta de la Comissió Europea ha reservat per a Teresa Ribera també les funcions de la potent cartera de Competència. L’encàrrec explícit a la nova comissària és "modernitzar" les polítiques europees de Competència i fer-ho amb una "revisió de les directrius de control de fusions". L’objectiu: permetre donar el "pes adequat a les necessitats més apressants de les economies europees en relació amb la resiliència, eficiència i innovació, els horitzons temporals i intensitat en inversió per competir a determinats sectors estratègics, i en un canviant escenari de defensa i seguretat".

La dura Vestager

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

En els últims anys, el departament de Competència de Comissió Europea –comandat per la poderosa Marghrete Vestager– ha mantingut una política dura en relació amb les grans fusions d’escala continental per l’impacte en la competència dels seus sectors i pels potencials perjudicis per als clients finals. Després de diversos vetos de grans operacions, des d’alguns sectors, singularment el de les telecomunicacions i en algunes activitats de la gran indústria, ha reclamat a Brussel·les obrir la mà i flexibilitzar la política de competència perquè les empreses europees poguessin guanyar mida per competir amb els seus rivals globals.

Per a la nova Comissió Europea la vinculació entre les polítiques de competència i la transició energètica pretén ser molt directa. Per això, entre els reptes fonamentals encomanats per Von der Leyen a Ribera es troba el desenvolupament d’un nou marc regulador de les ajudes estatals per accelerar el desplegament de les energies renovables, garantir la descarbonització de la indústria i rearmar la capacitat europea de produir tecnologies netes.