Von der Leyen situa Ribera com a puntal de la Comissió

La vicepresidenta tercera espanyola, Teresa Ribera, va ser escollida com a comissària de Competència i vicepresidenta executiva per a la Transició Neta, Justa i Competitiva. La seva tasca, va assenyalar Von der Leyen, serà "guiar el treball per assegurar que Europa és al camí correcte" per complir els seus reptes climàtics i descarbonitzar i industrialitzar l’economia dels Vint-i-set. "És una molt bona cartera, és una responsabilitat i un honor que assumeixo de manera humil i compromesa", va assegurar Ribera després de conèixer-se la nominació, i va restar importància al fet que la cartera porti l’etiqueta de "transformació neta" i no la d’agenda verda. "El que intentem no és canviar d’un color a l’altre, sinó identificar de manera claríssima que no perjudica els ecosistemes i fer-ho d’una manera que tingui sentit en una perspectiva econòmica i social", va remarcar.

La política socialista serà una de les vicepresidentes amb més pes dins de l’Executiu. Al costat de Ribera, hi haurà cinc vicepresidents executius més: l’estoniana Kaja Kallas, que substituirà l’espanyol Josep Borrell com a vicepresidenta i alta representant de Política Exterior i Seguretat; el francès Stéphane Séjourné, que serà un altre dels puntals en matèria econòmica al costat de Ribera, a l’assumir la cartera de Prosperitat i Estratègia Industrial; l’italià Raffaele Fitto, responsable de Cohesió i Reformes; la finlandesa Henna Virkkunen, de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia; i la romanesa Roxana Minzatu, de Persones, Habilitats i Preparació.

Examen parlamentari

Les carteres econòmiques més específiques han anat a parar a Maros Sefcovic (Eslovàquia), que serà comissari de Comerç i Seguretat Econòmica i responsable de Relacions Institucionals i Transparència; Valdis Dombrovskis (Letònia), comissari d’Economia i Productivitat i responsable d’Execució i Simplificació; Maria Luís Albuquerque (Portugal), comissària de Serveis Financers i la Unió d’Estalvi i Inversions; Piotr Serafin (Polònia), responsable de Pressupost, Antifrau i Administració Pública; Dan Jorgensen (Dinamarca), d’Energia i Habitatge; i Ekaterina Zaharieva (Bulgària), d’Empreses Emergents, Investigació i Innovació.

Abans de començar, la nova escola de comissaris haurà de passar l’examen del Parlament Europeu, que aviat fixarà el calendari de les audiències públiques en què els eurodiputats decidiran si els candidats de Von der Leyen són aptes o no per als càrrecs, després d’una exhaustiva anàlisi dels conflictes d’interessos, currículums, prioritats polítiques i mèrits. L’Eurocambra té la potestat de vetar els aspirants que no consideri adequats. A l’anterior examen, el 2019, va rebutjar tres candidats nominats per Von der Leyen. La data prevista per a l’inici del nou mandat de l’Executiu comunitari és l’1 de novembre.

L’anunci de la composició final de l’Executiu comunitari, que sol reflectir el pes que té cada Estat i els equilibris interns a Brussel·les, s’ha retardat una setmana davant les dificultats de la cap de l’Executiu de Brussel·les per aconseguir arribar al seu objectiu d’una comissió paritària. A més, aquest dilluns es va veure sacsejada per la dimissió del comissari francès, Thierry Breton, que va acusar la presidenta de pressionar Macron per rellevar-lo del càrrec.

Puzle difícil

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

"Ha sigut un període intens de negociacions", va assenyalar Von der Leyen sobre el procés, evitant respondre a les acusacions de Breton. "Tots els estats membre volien carteres importants en termes econòmics, però no hi ha tantes carteres per oferir", va afegir, abans d’insistir que la Comissió ha d’incloure un equilibri geogràfic i polític. "No és fàcil aquest puzle".

Entre els designats que generen més rebuig hi ha Raffaele Fitto, candidat proposat pel Govern italià de l’ultra Giorgia Meloni. Fitto serà l’encarregat de dirigir les polítiques europees de cohesió regional i de les reformes. Sobre la idoneïtat de l’elecció quan es tracta d’un polític que s’ha manifestat en contra de cometre més reformes a la Unió Europea per aconseguir una integració més gran, Von der Leyen va defensar que les decisions de la Comissió són "col·legiades" i que cap comissari podrà imposar la seva visió.