Populars i ultres, aliats

El grup del Partit Popular Europeu (PPE) tan sols ha esperat a la segona sessió plenària del nou Parlament Europeu per iniciar les seves aliances estratègiques amb els dos principals grups d’extrema dreta: Patriotes per Europa (PfE) del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i de la dirigent francesa Marine Le Pen, i Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Aquesta primera aliança per aconseguir una resolució sobre Veneçuela, promoguda pels tres grups citats, demostra que no existeix un cordó sanitari imposat als ultres a l’Eurocambra.

Això anticipa un front comú entre els populars i la ultradreta per reorientar les noves normatives de desenvolupament del Pacte Verd en la Unió Europea (UE), endurir la política d’immigració i asil, frenar les restriccions a la utilització de pesticides i productes químics tòxics, retallar la política social, els drets laborals i la despesa pressupostària i intentar anul·lar la prohibició de la venda d’automòbils nous amb motors de combustió a partir del 2035 durant la revisió de la directiva el 2026.

La nova resolució aprovada aquesta setmana sobre Veneçuela no és jurídicament vinculant, però sí que té importància política. Ara que el Parlament Europeu reconeix el dirigent de l’oposició Edmundo González Urrutia "com a president legítim i democràticament elegit de Veneçuela", adopta una posició oficial formal i retalla la capacitat diplomàtica de mediació de la UE per contribuir a resoldre la crisi política veneçolana. Nicolás Maduro, malgrat les acusacions de frau electoral, controla tots els ressorts del poder efectiu a Veneçuela, des de les institucions polítiques i judicials fins a les forces de seguretat i l’exèrcit.

Els populars i la ultradreta han anteposat la ideologia a l’eficàcia i al benestar dels veneçolans. Els populars demostren que no han après dels errors de la gestió de l’anterior crisi del 2019, quan la UE i els governs dels estats membre es van precipitar al reconèixer com a president de Veneçuela Juan Guaidó, a qui ja ningú recorda. La UE va deixar de reconèixer Guaidó com a president el 2021, quan va perdre el control de l’Assemblea Nacional, per afavorir la mediació i el diàleg polític.

Els plantejaments dels populars europeus coincideixen en gran mesura amb els dels diferents grups de la ultradreta –inclòs el grup parlamentari d’Europa de les Nacions Sobiranes (ESN), liderat per Alternativa per a Alemanya (AfD)– en nombrosos temes, com immigració, asil, pressupostos i legislació climàtica, industrial, laboral i social. Això anticipa un front comú de vots en el Parlament Europeu que suma 375 escons (52% de l’hemicicle), sense comptar els nombrosos conservadors i ultres que encara figuren entre els 33 eurodiputats del grup no inscrits. Aquesta situació reorientarà la política i la legislació europea cap a una dreta extrema.

Vot diferent del discurs

Els especialistes Cas Mudde i Gabriela Greilinger detallen en el seu informe Discurs d’esquerra, vot a la dreta (Talking left, voting right) com els partits ultres europeus durant la legislatura 2019-2024 van votar majoritàriament en el Parlament Europeu contra les iniciatives socials i les millores laborals a nivell europeu, malgrat els seus discursos públics a favor dels treballadors i les classes populars.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els sondejos de les eleccions austríaques del 29 de setembre apunten la victòria de l’ultra Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) amb un 28% dels vots, mentre que la coalició governant de populars (ÖVP) i verds patiria un greu daltabaix i els socialdemòcrates continuarien en declivi. A causa de la tradició dels populars austríacs de governar en coalició amb els ultres (2000-2005 i 2017-2019), Àustria podria ampliar la llista d’estats de la UE on la ultradreta governa o sosté el Govern (Itàlia, Països Baixos, Hongria, Finlàndia, Suècia, Eslovàquia).

Les eleccions a l’estat alemany de Brandenburg aquest diumenge, on els sondejos auguren una nova victòria de l’ultra AfD després de la de Turíngia l’1 de setembre, posaran a prova la voluntat dels democristians (CDU) de mantenir el cordó sanitari de no pactar amb l’extrema dreta heretat del lideratge de l’anterior cancellera Angela Merkel. L’actual líder de la CDU, Friedrich Merz, que ja es va mostrar obert el 2023 a col·laborar amb l’AfD, ha imposat un gir molt conservador al partit i està eliminant l’herència de Merkel en immigració i política verda.