Agnès Callamard: "No estem lluny de màquines que matin sense intervenció humana"

El patiment comença gairebé de seguida. Sens dubte a causa de les preguntes formulades, però també per les respostes de l’advocada francesa Agnès Callamard (Pierrelatte, 1964), que van desdibuixant la complicada època en què vivim. L’organització de la qual és secretària general, Amnistia Internacional (AI), fundada el 1961, continua sent avui una de les més rellevants i amb més projecció mundial en la denúncia dels abusos comesos pels països. No obstant, la seva veu també és cada vegada més qüestionada i criticada des del poder.

El dret internacional humanitari (DIH) arriba als 75 anys en crisi. Si el sistema internacional és cada vegada més incapaç de respondre a les crisis globals i a les guerres, ¿cap a quin món ens estem dirigint?

Estem en un moment crític, amb molts actors, inclosos aquells que estan contribuint a la desestabilització, que estan suggerint que el marc legal internacional ja no és aplicable ni adequat perquè compleixi el seu objectiu. I els Convenis de Ginebra són precisament algunes d’aquestes lleis que estan en el punt de mira, malgrat que són una eina formidable, fruit de l’experiència pràctica acumulada pel món en guerres passades. Lamentablement estem sent testimonis de massa dobles tractes, excepcions, dreceres [que els països busquen davant el DIH].

¿De qui és la culpa?

De gairebé tots. Dels EUA i de molts països europeus, que estan molt compromesos a demanar l’aplicació dels Convenis de Ginebra per a la guerra a Ucraïna, però guarden silenci sobre la guerra a Gaza. De Rússia i Xina, que recorden aquests convenis quan es parla d’Israel, però no estan disposats a aplicar-los amb Ucraïna. Però això no funciona així: o s’aplica a tots o no té sentit. [...] No correspon als EUA, al Regne Unit, a Rússia o a Israel decidir què és correcte o com han d’interpretar-se aquestes lleis. És absolutament vergonyós que Rússia o Israel reclamin interpretar el DIH al seu aire, i que trobin actors disposats a recolzar les seves interpretacions [...] en nom de la seguretat nacional o de la lluita contra el terrorisme.

Existeixen informacions que apunten que Israel ha estat utilitzant intel·ligència artificial per rastrejar i matar presumptes agents de Hamàs. ¿Què en saben d’això ?

Amnistia encara no ha treballat en aquest cas, però el que és indubtable és que el món digital avui està contribuint i facilitant l’esforç bèl·lic en les guerres en curs. Ho estem veient amb Israel i també a Ucraïna. És molt problemàtic. [...] i extremadament aterridor. Més aterridor encara és pensar que el món es podria trobar davant l’enorme desafiament d’un context en el qual les màquines no només identifiquin els seus blancs de manera autònoma, com ja està passant, sinó que també portin a terme l’atac sense cap intervenció humana. Això no està passant encara, però no n’estem lluny. Per això considerem que hi hauria d’haver una prohibició total d’aquest tipus de sistemes d’armes i estem fent una campanya sobre això.

Molts hospitals han patit atacs a Ucraïna. ¿Com investiguen per mirar de determinar si aquests atacs han sigut intencionats per part de Rússia?

Analitzant el que hi havia al voltant, les proves audiovisuals i les dades dels satèl·lits que analitza el nostre laboratori, que ens permeten reconstruir el paisatge i l’entorn, i entendre si, per exemple, hi havia a prop un objectiu militar, o si bé el lloc afectat era molt conegut i reconeixible o no. Quan eliminem totes les possibilitats que hi ha, només una conclusió és possible.

Quan parlem d’Israel o Rússia, parlem de potències. Sense ser utòpics, ¿quines possibilitats existeixen el 2024 que persones d’aquests països retin comptes si han comès delictes?

En primer lloc, necessitem assegurar-nos que el Tribunal Penal Internacional (TPI) pugui emetre ordres d’arrest, sense les inacceptables crítiques dels EUA i Alemanya, per exemple. Perquè si estem disposats a dir que el TPI té alguna cosa per dir sobre Ucraïna, això també ha de valer per als teus aliats, incloent-hi Israel. Cal evitar el doble tracte. En el cas d’Ucraïna, hi ha una sèrie de propostes sobre [com jutjar] els crims que han sigut ben investigats. Necessitem la mateixa energia amb Israel i Gaza. Amnistia també està molt interessada en el marc legal. Per això estem involucrats en la redacció d’una convenció sobre la prevenció i la penalització dels crims contra la humanitat. Ens agradaria que la convenció sigui sòlida i obligui els països a processar o extradir qualsevol sospitós que estigui al seu abast. També creiem que és una bona idea que es permeti que els tribunals nacionals assumeixin casos que el TPI no pot o no vol jutjar.

¿Quin és el conflicte més oblidat en aquest moment?

N’hi ha molts, però és clar que creiem que el Sudan necessita molta més atenció. Hi ha milers de persones mortes, desenfrenats casos de violència sexual... i la resposta de la comunitat internacional ha sigut completament inadequada. Però també hi ha Etiòpia, exemple d’un conflicte que dura des de fa anys, o Colòmbia, i fins i tot Myanmar.

Notícies relacionades

Macron nomena el seu Govern més conservador de l’última dècada

L’última bala de Scholz

¿No té la sensació que les seves denúncies són menys escoltades últimament?

Ens escolten menys els que estan en el poder. [Avui] és molt més difícil trobar actors en el sistema multilateral disposats a actuar arran de les nostres indagacions. [...] Actors polítics, econòmics i religiosos, tots semblen pensar que ara no és el moment adequat. A més, molts actors s’estan inclinant cap a pràctiques que són molt qüestionables, que descriuria com a gairebé o totalment autoritàries. S’està posant en dubte la influència de la nostra acció.... La nostra capacitat per convèncer els que estan en el poder que hi ha altres maneres, això és realment difícil en aquest moment.