L’última bala de Scholz

A Potsdam, la capital de Brandenburg, tenen el seu domicili familiar el canceller Olaf Scholz i la seva dona Britta Ernst, que fins fa un any va ser ministra d’Educació en aquest land. Allà també resideix la titular d’Exteriors d’Alemanya, la verda Annalena Baerbock. Però això no significa que socialdemòcrates o verds juguin a casa en les eleccions regionals que avui viu l’Estat que envolta Berlín.

Amb 2,1 milions d’electors, Brandenburg representa tant l’elitista, monumental i turística Potsdam com la semirural franja fronterera amb Polònia. En una de les seves boniques residències es va fer l’hivern passat la reunió entre neonazis alemanys i austríacs amb plans per deportar milions de ciutadans d’origen no alemany. El percentatge de població estrangera és d’un 7%, la meitat del 15% nacional i allunyat del 24% de Berlín. Però el discurs contrari a l’asil s’ha apoderat de la campanya, mentre el Govern de Scholz endureix les lleis contra la migració irregular i creix l’alarma social, sigui pel gihadisme o la criminalitat presumptament "importada".

Scholz ha estat absent al final de campanya. La seva presència podria fins i tot perjudicar el seu correligionari i primer ministre regional, Dietmar Woidke, amb 11 anys en el càrrec. En les regionals del 2019, aquest veterà va defensar per al Partit Socialdemòcrata (SPD) la posició de primera força, davant la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) llavors capitanejada per Andreas Kalbitz.

El seu candidat actual, Hans-Christoph Berndt, pertany al mateix corrent dels autoproclamats "patriotes" de Björn Höcke, el líder de Turíngia que va aconseguir per a l’AfD la posició de primera força en les regionals celebrades a principis de mes. Les fites de Höcke han aguditzat la radicalització d’un partit que, a més de primera força a l’est, ocupa la segona posició a escala nacional.

Woidke té ara una estimació de vot del 27%, un punt per sota de l’AfD, però 11 per sobre de la conservadora CDU. En les últimes setmanes ha anat guanyant terreny, punt a punt. Li donen suport alguns d’històrics de la CDU, com l’expresidenta del Parlament Rita Süssmuth. Al nou populisme esquerrà de Sahra Wagenknecht, peça clau per a la recerca de coalicions sense l’AfD, se li pronostica un 13% dels sufragis.

Una coalició agònica

Notícies relacionades

Macron nomena el seu Govern més conservador de l’última dècada

Agnès Callamard: "No estem lluny de màquines que matin sense intervenció humana"

El mateix Woidke ha anunciat el seu adeu si venç l’AfD. Però més enllà del futur del líder regional, els comicis a Brandenburg es consideren l’última bala per a Scholz i el seu tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals. Els tres coalitzats van quedar a mínims en les eleccions regionals celebrades l’1 de setembre a Turíngia i Saxònia, els dos estats de l’est on els ultres es van disparar a la primera i segona posició, respectivament. Als liberals se’ls pronostiquen resultats pírrics, que els deixaran fora d’una altra cambra regional. Els verds podrien salvar la cara fins i tot si queden per sota del 5%, el mínim per obtenir escons, si obtenen de nou un mandat directe o victòria absoluta a Potsdam.

Es respira nerviosisme a Berlín, sobretot per part del líder liberal i ministre de Finances, Christian Lindner. L’únic que aparentment ha impedit la ruptura de la coalició és la certesa que unes eleccions anticipades precipitarien la seva degradació a extraparlamentaris també a escala federal. Els pròxims comicis generals estan previstos per al 28 de setembre del 2025. A Berlín es creuen apostes sobre si la coalició de Scholz resistirà un any més o si hi haurà ruptura aquesta tardor.