Psicosi al Líban

Després de la seva jornada laboral, Sally El Charbaji té el costum d’anar al gimnàs. És el seu lloc de desconnexió. Era, de fet, el seu lloc segur fins dimarts. "Ho vaig sentir tot com si estiguessin a la mateixa habitació", assenyala, encara amb un deix d’intranquil·litat a la veu. Petites explosions que van sonar en el lapse de tan sols uns minuts. I després, a l’uníson, els crits de dolor i pànic. "Tots vam sortir corrents perquè temíem que les finestres de vidre esclatessin", reconeix aquesta jove traductora libanesa en un espanyol perfecte a EL PERIÓDICO. El poble libanès és un pobleque està acostumat a la tragèdia. Anys de conflictes i agressions militars han instal·lat en l’ADN de cada ciutadà libanès l’instint de supervivència. Lamentablement, tenen les eines de resposta ràpida integrades al cos. Però ni ells es podrien haver imaginat un atac així.

"Ens mereixem viure en pau", afirma Elie al Maalouli a aquest diari. "Sento que estem vivint en una pel·lícula d’acció americana, i cada persona que utilitza la tecnologia ha passat a sentir-se insegura", denuncia aquest libanès cristià de 62 anys. El film fet realitat va començar aquest dimarts quan milers de busques, molts en mans de membres de Hezbol·là, van explotar alhora. Almenys una dotzena de persones van morir i gairebé 3.000 van resultar ferides. L’endemà, com si es tractés del guió d’una pel·lícula inversemblant, centenars de walkie talkies van detonar a l’uníson. Alguns ho van fer durant els funerals de les víctimes de la jornada anterior. En total, en menys de 24 hores, almenys 37 persones, inclosos nens, van morir per les ferides provocades per les detonacions. Els hospitals es van desbordar amb l’arribada de més de 3.000 víctimes amb ferides més que complicades. Israel no ha reivindicat l’atac, tot i que les evidències no deixen cap dubte de la seva autoria.

El seu exèrcit va assegurar ahir a la tarda estar bombardejant amb "desenes d’avions" el sud del Líban "després d’identificar preparatius de Hezbol·là per disparar contra territori israelià".

Notícies relacionades

Macron nomena el seu Govern més conservador de l’última dècada

L’última bala de Scholz

Recel envers la tecnologia

I així, des de la tarda de dimarts, tots els residents al Líban miren amb recel els seus dispositius electrònics. Dimecres no només van explotar walkie talkies, sinó també ordinadors, telèfons mòbils i, fins i tot, plaques solars. Entre la població libanesa van circular missatges de pànic demanant als seus éssers estimats que desconnectessin el bluetooth del telèfon. "Va ser un moment de molt de pànic", rememora Sally el Charbaji. Dies després del xoc, agreujat pel bombardeig més letal al país que va tenir lloc divendres a Beirut, amb 31 morts, dones i nens inclosos, la paranoia s’ha apoderat del Líban. "Hem de pensar-ho dues vegades abans de fer servir la tecnologia", va dir Firass Abiad, ministre de Salut, a BBC News.