Alerta a Europa per la imposició de controls a les fronteres d’Alemanya

L’Executiu tripartit (socialdemòcrates, liberals i verds) d’Olaf Scholz va anunciar el 9 de setembre aquesta mesura després de diversos atacs mortals amb ganivet registrats els últims mesos al país, com el de Mannheim, al juny, en què va morir un policia en mans d’un ciutadà nascut a l’Afganistan, i el de Solingen, comès per un sirià en situació irregular i que va assegurar haver jurat lleialtat a Estat Islàmic. Segons indica el Codi de Fronteres Schengen, els estats membres poden aplicar controls fronterers en circumstàncies especials que posin en risc el funcionament general de l’espai, o per respondre a una "amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior", com va passar durant la pandèmia de la covid-19.

En la decisió de Berlín, però, no es pot obviar el context polític, amb les eleccions de l’1 de setembre a Turíngia i Saxònia, on els ultres d’Alternativa per a Alemanya (AfD) van quedar en primer i segon lloc, respectivament. Després dels comicis, el líder de la conservadora CDU, Friedrich Merz, va instar un debilitat Scholz a "tornar a la frontera" la migració irregular a canvi del seu suport per evitar que l’AfD arribi al poder. Els controls es van imposar uns dies després, en vigílies de les eleccions regionals a Brandenburg d’aquest diumenge, on l’extrema dreta podria guanyar, segons els sondejos.

Malestar a Estrasburg

Al Parlament Europeu, la decisió de Berlín ha causat cert malestar per les implicacions que podria tenir aquesta nova clatellada a Schengen en la llibertat de moviment de persones de la Unió. "És una novetat poc agradable per al futur de Schengen i no té correspondència directa amb l’eficàcia que pot tenir. Això funciona en casos d’esdeveniments massius o quan hi ha una amenaça concreta identificada; amb caràcter general és un mal remei" que podria acabar repercutint en el mercat únic, va assenyalar aquesta setmana l’eurodiputat del PP Javier Zarzalejos en una conversa amb periodistes a Estrasburg.

Segons assenyala el polític basc, que presideix la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior, es tracta d’una mesura "excessiva", "molt radical" i que "desqualifica els països de l’entorn" sobre la capacitat que tenen de controlar la immigració irregular. "Hi ha el dubte, a més, de si això neutralitza el discurs de l’extrema dreta o el reforça", va afegir.

Raquel García Hermida-van der Walle, eurodiputada pel partit neerlandès D66, que forma part del grup liberal Renovar, va advertir de l’"efecte dòmino" que pot provocar la decisió d’Alemanya. "Després de l’anunci, la ministra d’Asil i Migració dels Països Baixos –l’ultra Marjolein Faber– va dir que, si Alemanya pot, nosaltres també", va recordar aquesta política nascuda a Madrid, abans de destacar que els cada vegada més freqüents i "preocupants" discursos polítics vinculen immigració irregular i criminalitat.

Per la seva banda, la socialista Hana Jalloul, exsecretària d’Estat de Migracions i actualment vicepresidenta de la Comissió d’Exteriors de l’Eurocambra, va denunciar la hipocresia de la mesura i es va preguntar "què li facilitarà a Scholz el tancament de fronteres" abans d’instar el Govern alemany a millorar el seu sistema d’asil.

Efecte real dubtós

Per a les organitzacions de drets humans, la imposició de controls fronterers també és una cosa "molt preocupant".

"És sens dubte una decisió que afectarà la llibertat de moviment dels ciutadans de la UE, però també podria crear obstacles en l’accés a la protecció dels refugiats a les fronteres", explica a EL PERIÓDICO Adriana Tidona, investigadora en migració europea a Amnistia Internacional, que igualment adverteix una motivació política després de la mesura com a conseqüència de l’auge de l’AfD a Alemanya.

Falta per veure l’efecte real a llarg termini d’aquestes polítiques en els fluxos migratoris. Segons Berlín, els controls introduïts l’octubre de l’any passat, també amb l’argument de frenar la immigració irregular, als passos amb Polònia, la República Txeca, Suïssa i Àustria (als quals ara s’afegeixen els de França, Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca) van evitar més de 30.000 entrades no autoritzades, tot i que experts en migració veuen difícil demostrar que hi hagi una relació directa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

"Hem comprovat com diversos països han adoptat polítiques més estrictes, ja sigui legalment o per mitjans il·legals com les devolucions en calent, i tot i això els moviments migratoris no s’han aturat ni han disminuït, de manera que dubto que aquest tipus de mesures tinguin efecte per frenar-los. Les persones que busquen seguretat continuaran movent-se, buscant refugi", afirma Tidona.

Malgrat les crítiques d’alguns dels seus veïns, altres estats han aplaudit la mesura de Berlín i han anunciat també noves polítiques en aquest camp. Els Països Baixos, amb un Govern liderat per l’ultradretà Partit de la Llibertat (PVV), de Geert Wilders, ha anat més lluny i ha sol·licitat la seva exclusió del pacte d’asil. Suècia, amb una coalició centrista amb l’extrema dreta com a aliat extern, incentivarà el retorn dels immigrants als països d’origen amb 34.000 euros. La veïna Dinamarca ja fa anys que imprimeix la línia dura a la immigració, que suposadament ha permès a la socialdemòcrata Mette Frederiksen frenar l’ímpetu de l’ultradretà el Partit Popular Danès, soci en anteriors governs conservadors.