Hezbol·là i Israel intensifiquen els bombardejos a la frontera

A la frontera israelianolibanesa la nit no és fosca. La il·luminen desenes, dotzenes, centenars de míssils, coets i projectils que la creuen. A l’impactar contra el terra, les explosions tenyeixen de blanc, groc i taronja el paisatge negre. Després dels bombardejos més violents del vespre de dissabte per part de l’Exèrcit israelià, la milícia libanesa Hezbol·là va respondre ahir amb un centenar de llançaments que apuntaven a Haifa per primera vegada des del 8 d’octubre. El grup proiranià enviava un clar missatge al seu enemic després de la setmana més letal de tot aquest any d’enfrontaments. Malgrat els comandants morts entre les 51 víctimes mortals del bombardeig sobre Beirut de divendres, Hezbol·là recorda a Israel que segueix allà, que el seu lideratge continua intacte i que encara té la capacitat de contraatacar.

Mentrestant, els temors d’una guerra regional es converteixen en realitat. Les declaracions polítiques van de la mà de les accions militars. "En els últims dies hem infligit a Hezbol·là una seqüència de cops que no s’imaginava; […] si no ha entès el missatge, us prometo que l’entendrà", va afirmar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en un amenaçador comunicat. "Rebrà un cop rere un altre, fins que l’organització ho entengui", va dir el tinent general Herzi Halevi, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit israelià.

Per la seva banda, el número dos de Hezbol·là, Naim Qassem, va avisar ahir que el moviment libanès ha entrat en "una nova fase de venjança" amb Israel. "Les amenaces no ens aturaran, estem preparats per a tots els escenaris militars", va afegir durant el funeral per Ibrahim Aqil, l’alt comandant mort en l’atac de divendres a Beirut, abans de reiterar que la seva ofensiva cessarà quan acabi la guerra a la Franja de Gaza, que va camí de complir un any.

També durant la nit de dissabte a diumenge, la Resistència Islàmica a l’Iraq, una coalició de milícies iraquianes avalades i finançades per l’Iran, va llançar diversos míssils i drons contra diferents objectius al nord i el sud d’Israel "en suport al poble de Gaza".

L’Exèrcit israelià va confirmar que havia interceptat diversos projectils procedents de l’est. "No hi ha víctimes", va dir en un comunicat, puntualitzant que "els objectius no van entrar al territori del país". Els sistemes de defensa israelians no s’han aturat. "En les últimes hores, Hezbol·là ha llançat aproximadament 115 amenaces aèries cap a zones civils al nord d’Israel", va denunciar ahir l’Exèrcit. "Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) estan atacant objectius pertanyents a l’organització terrorista Hezbol·là al Líban", van aclarir.

En territori israelià

Hezbol·là va reivindicar els atacs del matí i la nit contra la zona de Haifa. Aquesta vegada els seus míssils no només van atacar el nord d’Israel, sinó que també es van acostar al centre del país. Van arribar a posicions situades a 50 quilòmetres de la frontera en el que seria l’atac més llunyà fins ara després de gairebé 12 mesos d’enfrontaments transfronterers. Els objectius eren una fàbrica d’armament israelià i una base militar. L’abast ampliat dels atacs amb coets va posar uns dos milions d’israelians, una cinquena part de la població, en l’àrea d’abast dels atacs. A la zona de Haifa, les autoritats van suspendre les classes. Almenys dues persones van resultar ferides lleus i una es troba en estat moderat després de rebre impactes de metralla a la zona, segons el servei d’emergències israelià Magen David Adom (MDA). Un adolescent va morir a l’estavellar el seu vehicle mentre sonaven les sirenes durant les primeres hores del matí. Hezbol·là considera que aquests atacs són part de la "resposta inicial" a la setmana tràgica que ha patit el Líban.

Entre dimarts i dimecres, milers de dispositius electrònics, la majoria en mans de membres de Hezbol·là, van explotar a l’uníson. Unes 37 persones van morir a causa de les detonacions i més de 3.000 van resultar ferides. Moltes han perdut la vista, les mans o pateixen lesions que les han deixat incapacitades de per vida. Divendres, a més, Israel va llançar el bombardeig més letal contra el Líban en el que va de conflicte. Almenys 51 persones, entre les quals hi ha diversos nens i dones, van perdre la vida quan els drons israelians van impactar contra un edifici residencial als suburbis de Beirut controlats per Hezbol·là. Encara es busquen una desena de desapareguts entre la runa i hi ha 66 persones ferides. Al soterrani del bloc de Dahiyeh hi havia una reunió de líders de la força Radwan, la unitat d’infanteria de Hezbol·là, que no està jugant un paper important en l’esforç bèl·lic.

Notícies relacionades

Les polèmiques enfosqueixen la conferència del Partit Laborista

Scholz defensa el seu bastió de Brandenburg malgrat els ultres

Amb aquesta tirallonga d’atacs nocturns, els més profunds en territori israelià, el grup libanès recorda al seu enemic que no defalliran i que encara són forts al Líban i poden contraatacar. Durant l’última setmana, els atacs aeris israelians s’han intensificat i, després del més de centenar de projectils llançats, s’espera que continuïn fent-ho, fins al punt de traspassar una altra línia vermella.

Els atacs de les FDI continuaran i s’intensificaran contra l’organització terrorista Hezbol·là", va dir l’Exèrcit israelià a X.