Les polèmiques enfosqueixen la conferència del Partit Laborista

Han passat 15 anys des de l’última vegada que el Partit Laborista va celebrar la seva conferència anual ostentant el poder al Regne Unit. És potser per aquesta raó que molts dels seus membres esperaven amb emoció un conclave que havia de tancar files entorn del seu líder, el primer ministre Keir Starmer, i reforçar el missatge de canvi després de més d’una dècada de governs del Partit Conservador. Però la cita anual de la militància es presenta en el moment menys oportú per a la formació, amb un Starmer criticat per les donacions rebudes com a cap de l’oposició i primer ministre, un grup parlamentari que ja ha evidenciat les primeres bretxes internes i un futur immediat gens encoratjador per al país en termes econòmics.

Aquestes són les cinc claus d’aquesta trobada en què es debatrà el futur del país.

Donacions polèmiques.

Les polèmiques donacions rebudes per Starmer, principalment en la seva etapa com a líder de l’oposició, han caigut com una galleda d’aigua freda en alguns sectors del seu partit i fins i tot del seu propi Govern. Malgrat que gran part d’aquestes donacions estan declarades des de fa temps i que no hi ha cap investigació en marxa, alguns parlamentaris laboristes consideren que el missatge de canvi i renovació defensat pel primer ministre durant la campanya electoral i després de la victòria en les eleccions no és compatible amb l’acceptació de regals de donants. O almenys no en les quantitats reportades pel premier britànic, superiors als 120.000 euros en els últims cinc anys. Per intentar concloure la polèmica, Downing Street va anunciar que el cap de l’Executiu ja no acceptarà més donacions per comprar roba.

Alguns ministres de Starmer, entre ells el ministre d’Exteriors, David Lammy, o el ministre de Comerç, Jonathan Reynolds, han defensat les donacions assegurant que es tracta d’una pràctica habitual que ajuda els líders polítics a sufragar les despeses de representació i que és "part de la feina". Però altres membres de l’Executiu no han sigut tan contundents, entre ells la secretària d’Estat d’Interior, Angela Eagle, que a les preguntes sobre per què Starmer no es comprava les seves pròpies ulleres, va assegurar que ella no és "responsable de les decisions del primer ministre".

Impostos i retallades.

El primer ministre ja va alertar que el pròxim pressupost serà "dolorós". El Govern ha anunciat la seva intenció de retallar la despesa pública i d’apujar alguns impostos, tot i que ha insistit que no tocarà els tributs sensibles per a les classes treballadores, entre els quals l’impost de la renda, l’IVA o les contribucions a la Seguretat Social.

Però les primeres mesures anunciades per Starmer i per la ministra d’Economia, Rachel Reeves –entre les quals la decisió de mantenir les limitacions en l’accés a prestacions socials per a les famílies a partir del tercer fill o l’eliminació de les ajudes en el pagament de la calefacció i de l’electricitat per a la gran majoria dels pensionistes–, són una mostra que no només els més rics es veuran perjudicats per la delicada situació de les arques públiques britàniques. Una decisió que ha generat tensions internes i que ocuparà part del debat en el conclave del partit.

Bretxes internes.

L’Executiu insisteix que la presa de decisions difícils per contenir la despesa es deu al forat econòmic heretat de l’anterior Govern conservador, estimat en prop de 26.000 milions d’euros. Les crítiques a la deficient gestió dels tories seran una constant en la conferència, en un intent de justificar la política econòmica adoptada per Starmer, però alguns diputats del seu propi partit ja han mostrat públicament el seu descontentament amb la direcció.

Set membres del grup parlamentari laborista van ser suspesos durant sis mesos després de votar amb l’oposició a favor de recuperar les prestacions socials per a les famílies a partir del tercer fill, un tema que ha sigut objecte de debat en el partit durant anys. D’altres també van escenificar el seu descontentament amb l’eliminació de les ajudes per als pensionistes en una votació a la Cambra dels Comuns a principis de setembre. Més de 50 diputats laboristes –d’un total de 404– es van abstenir en aquesta votació i un va votar en contra, tot i que en aquesta ocasió no hi va haver represàlies per part de la direcció del partit. Tot i així, hi ha una creixent preocupació en l’ala més esquerrana pel rumb que el Govern prendrà en els pròxims mesos, sobretot en el pla econòmic.

Filtracions a la premsa.

En les últimes setmanes també s’han evidenciat les tensions existents en el cercle més pròxim del primer ministre, especialment amb la seva cap de gabinet, Sue Gray, que ha sigut acusada d’acaparar poder i influència a base de relegar altres membres destacats de l’equip de Starmer.

L’última polèmica va sortir a la llum la setmana passada, quan la BBC va revelar que Gray té un sou de 170.000 lliures anuals (més de 200.000 euros), una quantitat lleugerament superior a la percebuda pel mateix primer ministre, de 167.000 lliures anuals. La notícia, filtrada a la cadena pública britànica per fonts de Downing Street, ha posat en evidència el recel que Gray genera en una part de l’equip d’assessors i alts funcionaris del Govern poc més de dos mesos després de l’arribada dels laboristes al poder.

Pla a llarg termini.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Malgrat l’aparició de les primeres esquerdes internes dins el partit, la folgada majoria obtinguda després de les eleccions ha donat a Starmer prou crèdit per mantenir el seu lideratge sense grans sobresalts. El primer ministre vol aprofitar la conferència laborista per llançar un missatge d’esperança als seus, més enllà de les dificultats actuals, i presentar un projecte a llarg termini centrat en el creixement econòmic i en la millora dels serveis públics.

Una de les seves primeres decisions ha sigut tancar un acord amb els sindicats que seguien en vaga –entre els quals els metges residents– i posar fi a un dels principals obstacles que entorpeixen el correcte funcionament de la sanitat pública i alenteixen el creixement econòmic. Starmer s’ha proposat "reconstruir" el país amb inversions en habitatge, amb la creació d’una empresa pública d’energia i amb la nacionalització dels ferrocarrils. Un projecte que vol portar a terme en 10 anys i que requerirà una nova victòria electoral el 2029. El primer pas per aconseguir-ho serà mantenir unit al seu partit.