Biden en el seu adeu: "Hi ha coses més importants que seguir en el poder"

El demòcrata mira de deixar un missatge optimista malgrat els conflictes globals

Biden en el seu adeu: "Hi ha coses més importants que seguir en el poder"

JULIA DEMAREE NIKHINSON / AP

1
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Després de cinc dècades en la vida política pública, el president sortint dels Estats Units, Joe Biden, va fer ahir davant l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York un discurs amb l’inevitable aire del seu comiat de la comunitat global. Va ser un adeu que va esquitxar de caires personals i en el qual va intentar deixar un missatge d’optimisme en un moment de guerres i crisi sense solució aparent, com els conflictes en escalada al Pròxim Orient o que es prolonguen a Ucraïna i al Sudan. Alhora, va enviar el que era fàcil llegir com un clar missatge per als altres. "Hi ha coses més importants que mantenir-se en el poder", va dir. "Estem aquí per servir al poble, no al revés".

Eren paraules que semblava dirigir a polítics com Donald Trump, el republicà que aspira a tornar a la Casa Blanca en un duel que ara l’enfronta a la vicepresidenta, Kamala Harris. Però també tenia una lectura internacional que podia ressonar entre altres líders mundials.

Biden es va esforçar per utilitzar la seva pròpia història personal i el que ha ocorregut en aquestes cinc dècades, del final de la guerra del Vietnam al final de l’apartheid o la caiguda del Mur de Berlín, com una crida a no perdre l’esperança del fet que hi ha solucions possibles. Però va reconèixer que ens trobem "en un altre punt d’inflexió en la història del món", davant el qual va dir que l’examen és "assegurar que les forces que ens mantenen unides són més fortes que les que ens separen".

Notícies relacionades

Poder de veto

El seu missatge, com en els tres anys anteriors una aposta pel multilateralisme i la diplomàcia, xoca amb la falta de resultats reals. I la seva defensa d’una necessitat de reforma de l’ONU i sobretot del Consell de Seguretat per afrontar millor els riscos i amenaces xoca amb la seva pròpia posició: no alterar el mecanisme de poder de veto que només tenen Washington, Moscou, Pequín, Londres i París.