Gaza, el factor ocult del vot als EUA

Joe Biden ha sigut el president més sionista (favorable al projecte de l’Estat jueu d’Israel) de la història dels Estats Units, segons les seves pròpies paraules. Malgrat que a Tel Aviv hi ha un Govern als seus antípodes polítics (una coalició de dreta i ultradreta ortodoxa i nacionalista), el demòcrata ha sigut el suport imprescindible i necessari per a la guerra que ha emprès Benjamin Netanyahu contra Hamàs des de fa un any.

L’Administració Biden-Harris ha enviat més de 14.000 bombes d’alta capacitat destructiva MK-84 (de prop d’una tona) mai utilitzades abans en zones densament poblades i que han deixat la Franja de Gaza totalment destruïda i inhabitable, i han provocat la mort d’almenys 41.000 palestins, majoritàriament, dones i nens. També han enviat 6.500 bombes de mitja tona, 3.000 míssils guiats Hellfire aire-terra d’última tecnologia, 1.000 bombes antibúnquer i 2.600 bombes més de menor diàmetre, segons fonts oficials a l’agència de notícies Reuters.

La candidata demòcrata per a les eleccions del 5 de novembre, Kamala Harris, és la vicepresidenta d’aquesta mateixa Administració profundament proisraeliana. Als nord-americans que, per milions, consideren que Israel està perpetrant una massacre a Gaza, un "plausible" genocidi segons el Tribunal Penal Internacional, se’ls farà molt difícil votar-la.

Tendència a favor de Palestina

Hi ha un nombre creixent de votants propalestins formats per demòcrates joves (mobilitzats als campus universitaris per tot el país), per l’ala progressista del partit (representada per la jove congressista Alexandria Ocasio-Cortez i l’històric senador Bernie Sanders) i per la comunitat àrab i palestina del país (prop de quatre milions, no tan lluny dels sis milions de jueus). Tampoc estan gaire per la tasca part dels jueus progressistes de grans regions com Nova York o Califòrnia.

Les dades són implacables. Fa 20 anys, durant la segona intifada, només el 16% dels demòcrates deien simpatitzar més amb els palestins. El 2016, la xifra era tan sols del 23%. Ara s’ha doblat fins al 50%, segons Gallup. Només el 38% simpatitza més amb els israelians. A més, el 83% dels demòcrates demanen un alto el foc, segons una enquesta de Data for Progress del mes de maig. El 75% s’oposa a la guerra.

"L’assumpte d’Israel i Gaza no és el més important d’aquesta campanya, però és important per a les comunitats àrabs i palestines i per a part dels votants joves i d’altres que s’han unit al moviment dels no compromesos en protesta contra Biden per aquest assumpte", explica a aquest diari Robert Y. Shapiro, politòleg i professor de la Universitat de Colúmbia . "També per a part dels votants jueus que creuen que els demòcrates no són de confiança en el seu suport a Israel". ¿Què faran? ¿No aniran a votar? El moviment dels Uncommitted (els no compromesos) es continua negant a demanar el vot per a Kamala Harris. I en les primàries demòcrates es van convertir en un malson per al que anomenaven Joe el Genocida (Genocide Joe). Van emetre 700.000 vots no compromesos a tall de protesta.

El problema és que, a l’altre costat, tenen Donald Trump, artífex junt amb el seu gendre Jared Kurscher de dos moviments que es consideren en l’origen dels plans de Hamàs per atacar Israel, l’objectiu polític de l’organització islamista després de la massacre del 7 d’octubre (almenys 1.139 persones mortes i més de 200 de segrestades, majoritàriament, civils). Hamàs volia frenar l’acostament de l’Aràbia Saudita a Israel. Era part dels Acords d’Abraham, promoguts per Trump, segons el qual països clau de la regió havien de firmar el reconeixement d’Israel sense haver-se resolt l’Estat palestí: els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Marroc… Trump també va decidir portar a Jerusalem l’Ambaixada dels EUA, un moviment inèdit i criticat per la comunitat internacional.

El mateix Trump va demanar dijous el vot per als jueus americans en un acte del formidable lobby polític AIPAC, tan faedor de reis als Estats Units com l’Associació del Rifle, Hollywood o els grups de pressió financer de Nova York o tecnològic de Califòrnia. "Si no guanyo, en any i mig Israel haurà sigut esborrat del mapa", va dir. El to de Kamala Harris és més moderat. Com Biden, ha mirat de compaginar el suport total amb material militar per als bombardejos de Netanyahu amb una dialèctica pacifista.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El factor Israel-Gaza és difícil de mesurar a les enquestes. Hi ha uns 240 milions de nord-americans convocats a les urnes. Acostumen a votar uns 160 milions. Biden va obtenir 81 milions de vots i Trump, 74. Però la clau va estar i està en el que decideixin uns quants milers de votants en els estats del cinturó de l’òxid (Pennsilvània, Míchigan i Wisconsin, entre d’altres) o del sol (Geòrgia, Arizona i Nevada). Serà president aquell que aconsegueixi els 270 vots electorals (delegats per cada estat) dels 538 membres del Col·legi Electoral. En la major part dels estats, el que guanyi, tot i que sigui per un sol vot, s’emporta tots els delegats.

"Els que voten pel factor Israel i Gaza potser no són gaires, però poden marcar la diferència en el vot electoral en els set estats", explica Shapiro. "Especialment a Michigan, on hi ha una comunitat important àrab i palestina (211.000 persones). Per a aquest bloc, Trump és pitjor que Harris, però podrien arribar a votar Trump per castigar els demòcrates, a qui veuen com a traïdors en aquest assumpte".