Israel mata almenys 492 persones en el dia més letal en 76 anys al Líban

Després de la setmana més letal per al Líban en 12 mesos d’enfrontaments transfronterers, la situació es va intensificar ahir al matí quan milers de libanesos van rebre missatges als seus telèfons mòbils demanant-los que evacuessin. Igual que va fer l’Exèrcit israelià durant els primers mesos de guerra contra Gaza, el seu portaveu, el contraalmirall Daniel Hagari, va demanar als civils libanesos que abandonessin llocs pròxims a posicions de Hezbol·là, mentre acusa el grup xiïta d’utilitzar infraestructures civils per atacar-los.

A continuació, els bombardejos indiscriminats, que van començar al sud del Líban i es van estendre cap a la zona nord-oriental de Baalbek, van constatar una nova realitat al Pròxim Orient: el camp de batalla d’Israel ja s’ha estès més enllà de Gaza i més enllà del sud del Líban. Els missatges telefònics d’Israel van arribar pràcticament alhora que les bombes, i van impedir als residents dels llogarrets atacats escapar-se de la mort. Entre els 492 morts, es compten 58 dones, 35 nens i diversos parametges. No es va especificar quants membres de Hezbol·là van morir, però es preveu que un gran nombre de les víctimes siguin simples civils.

Amb víctimes encara desaparegudes sota la runa de l’edifici residencial atacat divendres a Dahieh, que va deixar més de 51 morts, els suburbis del sud de Beirut van tornar a ser objectiu dels drons israelians. L’Exèrcit israelià va anunciar que l’objectiu del seu atac era Ali Karaki, comandant del front sud de Hezbol·là. Karaki és el tercer i únic membre supervivent dels comandants de primer nivell i l’últim membre supervivent dels cinc membres fundadors de l’estructura militar de Hezbol·là.

Per ara, el d’ahir ja és el dia més mortífer dels 76 anys d’història del conflicte a Israel i el Líban. Durant l’última guerra entre Hezbol·là i l’Estat hebreu el 2006, van morir al voltant d’un miler de libanesos en 34 dies. També van perdre la vida 26 soldats israelians. Però aquesta vegada Netanyahu vol anar a totes. Després de gairebé un any d’enfrontaments transfronterers, que han desplaçat 60.000 israelians i 100.000 libanesos dels llogarrets limítrofs, el primer ministre israelià està disposat a portar el seu país a una altra guerra amb tal de tornar la seva ciutadania a les seves llars i, per damunt de tot, preservar el seu càrrec. Per això, ha tornat a treure els mateixos mètodes que va utilitzar a la Franja de Gaza al principi de l’ofensiva militar després de l’atac de Hamàs del passat 7 d’octubre.

Tal com continua passant a Gaza, Israel va acusar Hezbol·là, igual que fa amb Hamàs, d’estar utilitzant infraestructura civil per llançar els seus atacs. Del "tot és Hamàs" a Gaza, que ha permès a Israel arrasar l’enclavament palestí sense cap impacte en la seva reputació internacional, al "tot és Hezbol·là" al Líban, despertant temors fundats entre la població del país dels cedres.

Fins ahir, durant els gairebé 12 mesos d’enfrontaments diaris, més de 140 civils libanesos havien mort, mentre que, a Israel, han sigut al voltant d’una trentena. Com a part de l’"ampli atac" contra Hezbol·là llançat per Israel ahir, els míssils israelians van arribar a la província central de Biblos per primera vegada des que van començar els intercanvis a l’octubre. Israel també va bombardejar objectius a les regions nord-orientals de Baalbek i Hermel. Al principi del dia, a Nabatie, al sud del país, es van registrar uns 80 bombardejos en tan sols mitja hora. En un viatge de tornada al passat, fins aquell estiu tràgic de fa 18 anys, els libanesos del sud del país es van llançar a les carreteres per salvar la vida. Com també van fer el 2006, alhora que exigia la ciutadania que evacués, l’Exèrcit israelià va bombardejar les úniques carreteres que els permetien sortir.

Sirenes a Tel Aviv

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski comença un viatge als EUA per presentar el seu "pla de la victòria"

La milícia libanesa es va encarregar de respondre amb el llançament de coets cap a les comunitats del nord d’Israel. Per primera vegada durant la guerra es van llançar coets de llarg abast des del Líban cap a Israel. Més enllà del nord, les sirenes van sonar a Tel Aviv i en diversos assentaments del centre de la Cisjordània ocupada, a 120 quilòmetres de la frontera, arribant al punt més llunyà en territori israelià en la història d’enfrontaments entre els dos bàndols.

Hezbol·là va afirmar haver bombardejat amb dotzenes de coets el quarter general del batalló de míssils i artilleria a la caserna de Yoav. També ha atacat importants magatzems a la regió nord, a la base de Nimra.