Netanyahu, al banc dels acusats
Després de diversos ajornaments, el primer ministre d’Israel s’asseurà al banc dels acusats per un delicte de corrupció. Serà el 2 de desembre a Jerusalem en un judici en què estarà acompanyat de dos presumptes còmplices.
El cine documental s’avança a la realitat judicial de Benjamin Netanyahu. El 9 de setembre passat, els advocats del primer ministre d’Israel van presentar una demanda a Jerusalem per bloquejar l’emissió i distribució al Canadà del documental The Bibi Files (Els papers de Bibi). Bibi és el sobrenom popular del primer ministre. La pel·lícula d’urgència, del premiat i prolífic productor nord-americà Alex Gibney, va entrar, com qui no vol la cosa, en la programació uns dies abans d’aquell mateix dia 9 al Festival Internacional de Cine de Toronto.
El jutge de districte de Jerusalem, Oded Shaham, va desestimar la petició de bloqueig amb l’argument que amb tanta pressa no tenia temps per convocar un audiència i escoltar els arguments de les parts però, alhora, va ordenar a un acreditat periodista d’investigació del Canal 13 de televisió, Raviv Drucker, que respongués a l’acusació d’haver aportat i/o participat en la projecció dels vídeos d’una llarga sèrie d’interrogatoris –milers d’hores– del primer ministre, realitzats per la policia israeliana entre el 2016 i el 2018, durant la investigació de diversos casos de corrupció. La llei prohibeix la difusió de tal material sense expressa autorització judicial i aquests casos estan actualment en procés d’enjudiciament. Drucker va negar l’acusació i va explicar que, a més d’aparèixer en el documental de Gibney, va ser contractat com a consultor. La pel·lícula es va projectar finalment a Toronto.
Ajornaments sistemàtics
Els advocats de Netanyahu van sol·licitar després, el 17 de setembre, a l’advocada general de l’Estat, Gali Baharav-Miara, i al cap de policia, Daniel Levy, l’obertura d’una investigació contra Drucker i es van dirigir als tribunals perquè emetin una ordre que prohibeixi la projecció dels vídeos dels interrogatori de la policia.
El fracàs de Netanyahu a l’hora d’impedir la projecció a Toronto contrasta amb l’èxit que ha aconseguit en l’ajornament sistemàtic de la seva declaració com a acusat en els casos pels quals se l’investiga des de fa 10 anys i se l’enjudicia formalment des del 24 de maig del 2020.
Van ser les maniobres de Netanyahu –la seva reforma judicial per controlar el Tribunal Suprem– precisament, les que van provocar grans mobilitzacions contra el seu Govern. El judici contra ell estava suspès des del 20 de setembre del 2023 –després d’unes quantes pròrrogues– quan diversos milers de milicians de Hamàs van trencar el mur de la Franja de Gaza el 7 d’octubre, van provocar la mort de 1.200 israelians i van segrestar 251 ciutadans.
El gener del 2024, el judici es va reprendre amb tres sessions per setmana. La fase de l’interrogatori dels testimonis de la fiscalia ja està acabada i, per tant, Netanyahu ha de comparèixer. El lletrat del primer ministre va proposar que la seva declaració s’ajorni com a mínim fins al març del 2025 per la guerra amb Hamàs. L’advocacia general de l’Estat va reiterar la seva posició de resposta a la defensa i s’hi va oposar. Va exigir que Netanyahu comparegui no més tard de l’1 de novembre. No obstant, en la seva resolució, els jutges van assenyalar que Netanyahu ha de respondre "el 2 de desembre del 2024". La fiscalia estima que la declaració de Netanyahu com a acusat es pot estendre dos mesos.
Tres casos separats
¿Quins són els càrrecs contra Netanyahu i els magnats de comunicació processats, Arnon Mozes i Shaul Elovitch? Són tres casos separats units en un mateix judici per presumpta corrupció. La qualificació dels delictes inclou "vulneració de confiança, acceptació de suborns i frau, amb penes de presó de tres a 10 anys".
Suposats suborns i abús de confiança pels sumptuosos regals que el multimilionari israelià a Hollywood, Arnon Milchan, i el magnat australià, James Packer, van fer a Netanyahu i la seva dona a canvi de presumptes favors polítics. Segons el llavors advocat general de l’Estat Avichai Mandelblit, es tracta de "moltes capses d’havans i caixes xampany, de manera que es va convertir en una canal de proveïment". El valor dels regals s’estima en 700.000 shekels (177.570 euros). Es tracta de favors a Arnon Mozes, principal accionista del grup de mitjans israelià Yedioth Ahronoth, contra un diari rival, el diari Israel Hayom, suposadament a canvi d’una cobertura favorable. I el tercer supòsit, i el més rellevant: Netanyahu, en el seu càrrec de ministre de Comunicacions, entre el 2014 i el 2017, hauria aprovat normes regulatòries especials per afavorir un grup empresarial. Presumpte suborn i abús de confiança per un "tracte recíproc" a canvi de cobertura mediàtica positiva, aquesta vegada amb el llavors propietari de Walla, del primer grup de telecomunicacions israelià, Bezeq Telecom.
Notícies relacionadesLa investigació va perjudicar la reputació de Netanyahu fins al punt que els partits van rebutjar coalitzar-se amb el partit Likud, que lidera el primer ministre, després de les eleccions legislatives de l’1 de novembre del 2022. En el documental, Drucker, el periodista que és objecte de l’ofensiva legal contra Netanyahu, assenyala: "Aquest aïllament va obligar l’ambiciós polític a llançar-se en braços d’extremistes de dretes com l’actual ministre de l’Interior, Itamar Ben-Gvir, i el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, que abans eren sotmesos a un cordó sanitari pels partits majoritaris". Altres analistes israelians comenten que els dos polítics religiosos d’extrema dreta "estan entossudits a prolongar la guerra a Gaza i els assentaments jueus a la Cisjordània ocupada".
Per tant, Netanyahu no es pot separar dels seus aliats ultradretans. És a dir, no té capacitat per retrocedir en el plantejament de continuar la guerra, pactar un alto el foc amb Hamàs o convertir la recuperació dels ostatges en el centre de la seva estratègia. Perquè això suposaria la seva caiguda. "No em sorprendria que vegem amb l’escalada de la guerra cap al Líban que Netanyahu sol·licita al tribunal ajornar la seva declaració un cop més. Una guerra encara més àmplia està en camí, dirà, i no tinc llibertat per prestar declaració perquè he de ser-hi per liderar l’esforç de guerra", va escriure el columnista Mordechai Guilat al diari Haaretz.
