La Xina dispara el seu primer míssil balístic de llarg abast en dècades

La Xina va llançar ahir el seu primer míssil intercontinental (ICBM, per les sigles angleses) a l’Oceà Pacífic en quatre dècades i hores després ho va qualificar de rutinari. El míssil amb un cap nuclear simulat va partir de l’illa tropical de Hainan a les 8.44 a. m. (hora local) i es va enfonsar en algun punt de l’Oceà Pacífic. Pequín no va revelar el tipus de projectil ni el seu rumb. Afirmen els experts que es tracta d’un DF-41, el míssil xinès de més abast. Pot volar fins a 15.000 quilòmetres, cosa que seria suficient per castigar territori nord-americà, amb una desena de caps nuclears.

"Els països afectats havien sigut informats", va aclarir el Ministeri de Defensa. Aquesta cortesia elemental entre potències militars va ser instaurada pels Estats Units i la Unió Soviètica en la guerra freda si els seus míssils desbordaven el perímetre nacional. No va aclarir Pequín quins països van ser avisats, de que caldran càlculs posteriors per traçar la seva trajectòria.

Es va esforçar la Xina després a desdramatitzar la prova i vestir-la de quotidiana. És "rutinària", forma part de les "maniobres anuals", compleix "les lleis i usos internacionals" i no està dirigida envers "cap país en concret", segons el comunicat del Ministeri de Defensa. L’última prova d’un ICBM va ser el 1980 amb un antediluvià Dongfeng-5 llançat al Pacífic Sud, on una flota de vaixells de guerra van recollir les dades del seu vol. La Xina es va convertir en el tercer país amb una prova exitosa d’un ICBM després dels Estats Units i l’URSS.

Taiwan i els Estats Units

Els sinòlegs van debatre sobre el seu sentit perquè el quan no és menys rellevant que el què. Si els llançaments parteixen de Corea del Nord es parla de demostracions de força davant un context hostil i a aquesta doctrina s’han afegit molts: el míssil com a missatge cap als governs amb els quals acumula plets al mar del Sud de la Xina, cap a Taiwan o cap als Estats Units.

Però qualsevol examen descarta l’agreujament a la zona. Només les friccions amb les Filipines són noves i no és probable que Pequín necessiti un ICBM contra un veí tan pròxim. Les tensions amb Taipei són les habituals quan governen els independentistes i amb Washington gaudeix d’una estranya calma. No es veu necessari un cop sobre la taula i, en tot cas, seria més propi de les rebequeries nord-coreanes que d’un país que es presenta com una força de pau i estabilitat global. La Xina ha llançat els seus míssils habitualment cap als vastos deserts de Xinjiang, la seva província més gran i despoblada , a l’oest del país i fronterera amb les repúbliques de l’Àsia Central. La prova d’ahir, probablement, s’explica perquè el desenvolupament del seu programa missilístic ja exigeix vols que desborden el seu territori nacional.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

L’assaig greixarà els discursos que alerten sobre la creixent amenaça nuclear xinesa. El Pentàgon no ha estalviat esforços. Segons el seu últim informe, la Xina ja compta amb 500 caps nuclears i arribarà al miler el 2030. Si aquestes xifres són certes, la Xina comptarà llavors amb una desena part dels que emmagatzemen Washington i Moscou. Pequín és l’únic dels tres que s’adhereix al principi de no primer ús, és a dir, que només podria llançar una bomba nuclear després d’haver patir prèviament un atac de la mateixa naturalesa.

Les escoles que formen els quadres del partit dediquen molt temps a les causes del col·lapse soviètic per evitar repetir-les. Entre aquestes, destaca la irresponsable cursa armamentista amb els EUA que va drenar els seus recursos. Els 40 anys transcorreguts entre els dos llançaments "públics" d’un míssil intercontinental suggereixen que la Xina ha après les lliçons de la història.