46 anys al corredor de la mort per un error judicial

Iwao Hakamada es va despertar durant mig segle preguntant-se si dinaria. El pres que més temps va passar al corredor de la mort arreu del món va ser absolt ahir de les quatre morts per les quals havia sigut condemnat el 1968. Aquell fibrós en la trentena que va entrar a la presó és avui un avi senil de 88 anys que no van poder acudir ahir al matí al tribunal. El seu cas ha sigut reivindicat per activistes i abolicionistes durant dècades com l’epítom de la crueltat de la pena de mort en general i de la japonesa en particular.

Hakamada havia provat al quadrilàter de jove i va arribar a la sisena posició nacional en pes ploma abans de treballar en una fàbrica de miso. Els cossos del propietari de la companyia, la seva dona i dos fills van ser trobats apunyalats dins de la seva casa, incendiada i desvalisada. La policia el va detenir un mes més tard. Les proves eren febles: la fiscalia va assegurar que els pantalons amb sang trobats en un tanc de miso li pertanyien malgrat que li anaven molt petits. Però el tribunal comptava amb la seva confessió i va ser suficient. Hakamada va estar a la presó fins al tomb judicial del 2014. Les anàlisis de l’ADN van demostrar que la sang dels pantalons no era seva i el tribunal va ordenar un nou judici. Per l’edat i la demència, Hakamada va poder esperar en llibertat el nou procés. Nou anys després va començar a la fi, amb la defensa demanant-ne la llibertat i la fiscalia insistint en la forca. El tribunal ha fallat que hi ha moltes possibilitats que la policia col·loqués els pantalons al lloc dels fets.

Hakamada sempre va insistir que la confessió li va ser arrencada en un intens interrogatori policial després de ser colpejat, privat de dormir i forçat a evacuar en un orinal. Els interrogatoris es van allargar durant 240 hores i 20 dies, segons els registres policials.

Llarga llista de defensors

La nòmina de defensors de Hakamada és extensa: activistes i organitzacions de drets humans, exministres de Justícia i fins i tot Norimichi Kumamoto, un dels tres jutges que va firmar la seva condemna. Va passar els seus últims anys repetint que es va equivocar, que els seus dubtes de llavors van ser vençuts per la fermesa dels altres dos jutges. Va dimitir set mesos després de la sentència i es va plantejar el suïcidi. El dia de l’alliberament de Hakamada va aparèixer a la televisió nacional, malalt de càncer i amb la parla travada, amb llàgrimes i punys en alt, demanant perdó. "M’agradaria haver parlat més alt llavors", va dir.

Hakamada és una excepció en el sistema judicial japonès. Només cinc condemnats a mort més han tingut una segona oportunitat i quatre d’ells van ser absolts després de dècades a la presó. L’eficàcia del sistema penal japonès esglaia: el 99% dels casos acaben en condemna. Els crítics afirmen que el sistema descansa més en les confessions que en les proves sòlides i que moltes de les primeres són falses.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

El Japó i els Estats Units són les úniques democràcies industrialitzades amb pena de mort. Tòquio esgrimeix l’aclaparador suport popular: el 80% la va considerar com a "inevitable" en una enquesta del 2019 i només el 9% va demanar abolir-la. Els activistes denuncien que el sistema japonès afegeix la tortura psicològica diària al tancament perquè els reus no coneixen quan seran ajusticiats fins a una hora abans. No tenen dret al seu últim àpat ni a una trucada per acomiadar-se dels familiars. Aquests rebran la notícia de la seva execució a posteriori perquè vagin a recollir el cadàver. Viuen aïllats en diminutes cel·les, gèlides a l’hivern i caldejades a l’estiu. Els llums estan encesos durant les 24 hores i s’hi prohibeixen els antifaços per dormir. Tampoc poden parlar amb la resta d’empresonats.

No sorprèn que molts reus perdin el cap. Les cartes de Hakamada a la seva germana aviat es van tornar incomprensibles. Diu ella, que l’ha cuidat en l’última dècada, que amb prou feines surt del seu món interior però que somriu amb petits plaers quotidians: els gats que ha adoptat, els pastissos i sucs...