Putin planteja l’ús d’armes nuclears en cas d’"atac massiu" contra Rússia

Moscou segueix de prop les decisions que prenen Ucraïna i els seus aliats i la possible autorització occidental de l’ús de míssils de llarg abast en territori rus no passa desapercebuda. En aquesta clau es llegeix la decisió del president Vladímir Putin d’autoritzar una possible resposta nuclear a un atac "massiu" aeri contra el seu territori durant la reunió del Consell de Seguretat rus, dimecres a la nit. Quan va començar la guerra a Ucraïna el febrer del 2022, el líder del Kremlin va amenaçar en diverses ocasions amb l’ús d’armes atòmiques. Va fer alguns passos per tenir més marge per utilitzar aquest tipus d’armament però no ha arribat mai a fer-lo servir contra objectius ucraïnesos. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va declarar ahir que quan el decret amb la nova doctrina nuclear estigui a punt es farà públic amb tots els detalls.

En la reunió del Consell, que va ser parcialment televisada, Putin va declarar que Rússia ha de tenir en compte "l’aparició de noves fonts d’amenaces i riscos militars" per al país euroasiàtic i els seus aliats. "Totes les precisions [de la doctrina nuclear] estan profundament calibrades i d’acord amb les amenaces i riscos militars moderns contra la Federació de Rússia", va afegir. A més de plantejar una resposta nuclear a atacs contra el seu territori, el nou decret estableix que si un país no nuclear ataca Rússia recolzat per un Estat que sí que té armament atòmic, aquest es vegi com un atac conjunt. Això implicaria, per exemple, que si Ucraïna bombardeja Rússia avalada pel Regne Unit, els EUA o França, aquests països serien considerats cobel·ligerants. Putin va remarcar que les armes nuclears russes són actualment "la garantia més gran de seguretat per a l’Estat i els seus ciutadans". Segons Peskov, la doctrina nuclear és un tema que no es tocava des de fa un any.

Rússia, antigament signant junt amb els EUA del tractat New Start de reducció d’armes nuclears, va sortir de l’acord el febrer del 2023 amb l’argument que quan es va rubricar, el 2010, Washington no era adversari de Moscou. També va remarcar que perquè fos just s’havia d’incloure l’armament nuclear d’altres països de l’OTAN. Des d’aleshores el Kremlin ha utilitzat l’amenaça nuclear en algunes ocasions, la més destacada el maig del 2024, quan va fer maniobres amb equip nuclear a prop de la frontera amb Ucraïna.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

"Acabar la paciència"

Alguns barons russos ja han demanat l’ús d’armes nuclears contra Ucraïna en el marc de la guerra. Un d’ells és el governador de Txetxènia, Ramzan Kadírov, que l’octubre del 2022 va instar els comandaments militars a utilitzar armes atòmiques de càrrega baixa. Des de la televisió pública algunes veus habituals en les amenaces contra Ucraïna també han demanat accions similars tant contra Kíiv com contra països aliats del país eslau. Fins i tot el vicepresident de la Duma, Piotr Tolstoi, va parlar de quant trigaria un míssil nuclear a arribar a París. El vicepresident del Consell de Seguretat i expresident rus, Dmitri Medvédev, va advertir recentment que a Moscou "se li podia acabar la paciència".