Una dècada del genocidi yazidita

La comunitat yazidita plora els seus morts i busca milers de desapareguts. Han passat deu anys des que els terroristes de l’autoproclamat Estat Islàmic van cometre una de les matances de civils més grans a l’Iraq, qualificada de genocidi per les Nacions Unides. Va ser en els primers dies del mes d’agost del 2014, quan els extremistes islàmics van arrasar el districte de Sinjar, poble natal d’aquest petit grup ètnic religiós, situat a la província de Nínive, al nord del país. Equips de forenses de l’ONU treballen encara en la localització i exhumació de fosses comunes on jeuen els cossos de persones que van ser executades. La majoria dels qui van aconseguir escapar-se de la barbàrie viuen des d’aleshores a camps de desplaçats a la regió autònoma del Kurdistan iraquià.

Quan es va produir la matança, el gruix de les tropes dels Estats Units ja s’havia retirat de l’Iraq i part de Síria i l’Iraq estaven sota el control d’Estat Islàmic, inclòs Mossul, la segona ciutat iraquiana, situada a tot just un centenar de quilòmetres de Sinjar. L’espectacular avenç dels extremistes va arribar fins i tot a les portes de Bagdad, sense trobar amb prou feines resistència. Havia nascut el califat, la seva superfície era l’equivalent a la del Regne Unit.

A Sinjar, els radicals islàmics van assassinar i van torturar milers de persones, a més d’obligar nens i adolescents a afegir-se a les seves files i segrestar nenes i dones per utilitzar-les i vendre-les com a esclaves sexuals. Entre els morts també hi va haver cristians i musulmans de confessió xiïta. El llibre Jo seré l’última, de la premi Nobel de la Pau yazidita, Nadia Murad, dona compte de la barbàrie.

"Sense justícia, es repetirà"

Murad va ser segrestada i convertida en esclava sexual. La seva mare i sis germans van ser assassinats. "Els autors de la violència sexual contra les dones i nenes yazidites i d’altres ètnies encara no han sigut processats pels seus crims. Sense justícia, aquest genocidi es repetirà contra nosaltres i altres comunitats vulnerables", va dir Murad quan va rebre el Nobel el 2018.

D’ètnia kurda, els yazidites professen una singular religió monoteista que comparteix elements amb altres creences, com el zoroastrisme, el cristianisme i el sufisme. El seu principal santuari es troba a Lalish, un llogarret situat al Kurdistan iraquià que serveix de centre de pelegrinatge. S’estima que la comunitat està formada per una mica més d’un milió de seguidors arreu del món, la gran majoria concentrats a l’Iraq, Síria, Armènia i Geòrgia.

Actualment, al Kurdistan iraquià hi ha més de 20 camps de desplaçats que acullen 183.000 persones, la gran majoria yazidites, segons xifres de l’Organització Mundial de Migracions (OIM). Però aquests assentaments tenen els dies comptats. El Govern de Bagdad ha donat de termini fins a finals d’aquest any perquè es desmantellin tots els campaments, a la qual cosa s’oposa el Govern d’Erbil, capital de la regió autònoma kurda de l’Iraq. Els camps de desplaçats que hi havia a la resta del territori iraquià es van tancar el 2020.

Reticents a tornar

Segons l’OIM, tan sols el 43% de les aproximadament 300.000 persones que van fugir del genocidi de Sinjar han tornat al seu lloc d’origen. La resta es nega a fer-ho. Gran part del districte segueix en ruïnes, no té serveis mínims i oportunitats econòmiques per subsistir. I el que és encara més important, molts de desplaçats temen tornar al lloc on van ser testimonis d’actes de salvatgisme .

Les organitzacions de drets humans yazidites estimen en més de 2.700 les persones que es mantenen encara desaparegudes des del genocidi. El nombre s’ha anat reduint a mesura que s’han anat excavant les fosses comunes que proliferen al districte, més de 90, segons Bagdad. De moment se n’han exhumat 68, que contenien les restes de més de 700 persones, amb les mans lligades a l’esquena i els ulls embenats. De totes la víctimes, només 243 han sigut identificades i tornades als familiars. La missió de l’equip de forenses de l’ONU és reunir proves dels crims perpetrats per Estat Islàmic perquè els responsables puguin ser jutjats.

Notícies relacionades

Les guerres de Gaza i Ucraïna entren en el duel entre Harris i Trump

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un altre factor que impedeix als desplaçats tornar a Sinjar és la falta de seguretat a la zona, que actualment està sota el control del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), guerrilla que combat des de fa dècades contra l’estat turc i que té a territori iraquià un dels seus feus. Els bombardejos de l’aviació turca al districte són freqüents. El PKK compta amb el suport dels milicians de la filial local yazidita, les Unitats de Resistència de Sinjar.

Hi ha una tercera força que contribueix a la inestabilitat de la regió, la Força de Mobilització Popular, una amalgama de grups armats xiïtes iraquians, recolzats per l’Iran. Aquests grups van ser la força de xoc que va aconseguir expulsar del districte EI el 2015, amb l’ajuda dels Estats Units.