Famílies que van de guerra en guerra

Aquest és un lloc on ningú hauria de ser-hi. Un lloc on ningú més hi va. És una simple rotonda al mig de la ciutat de Sidó, a tot just 40 quilòmetres de Beirut, on un centenar de refugiats sirians que s’han escapat dels bombardejos del sud intenten sobreviure.

Cada pocs minuts, una mà desconeguda allarga un plat de menjar a Jaylan. Ella els rebutja sense gana sota el sol. Amb la mà dreta, intenta aconseguir una mica de privacitat subjectant la manta que ha col·locat entre dos arbres. Sota aquest tros de tela, fa tres dies i tres nits que la seva família de cinc dorm a la intempèrie. "El meu marit treballava a Nabatiya [una de les principals ciutats del sud del Líban], llogàvem una casa allà i tot anava bé", explica aquesta refugiada siriana a EL PERIÓDICO, que porta al Líban des del 2014, quan una altra guerra la va expulsar de la seva llar i la va allunyar a 370 quilòmetres de la seva terra natal.

"Però van començar els bombardejos, la nostra casa va ser atacada i vam marxar corrent", rememora Jaylan sobre dilluns passat, el dia més letal en la història recent del Líban quan l’Exèrcit israelià va intensificar els atacs sobre el sud del Líban, la vall de la Becá i Baalbek.

"No érem benvinguts"

"Aconseguim escapar amb el que portem posat; tots els nostres diners, tots els nostres estalvis estan sota la runa de casa", lamenta, aferrant-se amb força al bolso que conté els documents de les Nacions Unides i el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol que acrediten que ella no hauria de ser aquí. "Ens van enviar a les escoles on s’estan refugiant els libanesos, però on ens van dir que nosaltres no érem benvinguts i vam acabar aquí", relata. "Viure a la vorera és miserable; fa tres dies que no ens dutxem, ni les cafeteries del voltant ens deixen anar al bany", descriu. El cant a l’oració del muetzí li recorda la vergonya del dia anterior. "Vaig haver d’anar a la mesquita i obligar els nens a banyar-se com vaig poder, estan vomitant, tenen diarrea i no hi ha ni un bany al voltant", diu.

Notícies relacionades

Harris eleva les alertes sobre el perill de Trump i l’acusa de "feixista"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ningú realment esperava que, després d’11 mesos d’enfrontaments transfronterers amb Hezbol·là, Israel portaria la guerra al Líban. En menys de cinc dies, 742 persones han perdut la vida al voltant del país. Només dijous van ser gairebé un centenar. El que sí que era predictible és que, quan això passés, ningú cuidaria els sirians. Suposen al voltant d’un milió i mig de la població del Líban que s’estima en 5,3 milions. Tot i que la xifra genera cert debat, el país dels cedres és, evidentment, l’Estat amb més refugiats per càpita de tot el món. La greu crisi econòmica que pateix ha impactat de ple una població deplorablement vulnerable. El 2022, la taxa de pobresa entre els libanesos era del 33%, però el 87% per als sirians.

L’Observatori Siri de Drets Humans, amb seu a la Gran Bretanya, confirma que almenys 103 sirians han sigut assassinats al Líban des del començament de l’última escalada. "Ens escapem d’una guerra per aterrar en una altra", lamenta Tagrid Sayad l’Ali, oriünda de la ciutat siriana d’Hama. Amb un deix d’afartament a la veu, rememora la seva segona fugida per salvar la vida. "Érem a casa i els coets van començar a caure al nostre voltant, vaig agafar els meus fills i vaig córrer, sense diners, sense roba, sense res", explica en aquest diari.