La injustícia tributària a la UE

L’evasió fiscal i la injustícia tributària a la Unió Europea (UE) n’escanyen el futur socioeconòmic, perquè priven els Vint-i-set de la recaptació necessària per contribuir als 800.000 milions d’euros d’inversió addicional anual, que l’informe de Mario Draghi assenyala com a indispensables per evitar un "agònic declivi" europeu. Mentre els estats de la UE preparen ajustos pressupostaris per reduir el dèficit i el deute públic (retallant la seva capacitat d’invertir i de frenar el deteriorament dels serveis públics), els Vint-i-set perden uns 736.000 milions anuals per l’evasió fiscal, segons l’informe The European Tax Gap (La bretxa fiscal europea) de Richard Murphy, economista i actualment professor de la Universitat de Sheffield.

Les multinacionals desvien cada any a nivell mundial un bilió d’euros de beneficis cap a paradisos fiscals, segons Tax Justice. El 35% d’aquests beneficis s’han obtingut a la UE, indica l’estudi The Missing Profits of Nations (Els beneficis perduts de les nacions), dels economistes Thomas Torslov, Ludvig Wier i Gabriel Zucman. Això priva els països de la UE d’almenys el 20% de la recaptació de l’impost de societats, estima l’informe The Global Tax Evasion 2024. La recaptació perduda per la UE en aquest impost podria arribar a 190.000 milions anuals, segons informes del Parlament Europeu.

L’1% dels europeus més rics

Oxfam també calcula que globalment els estats de la UE perden 286.500 milions anuals només per l’escassa tributació de què gaudeixen l’1% dels europeus més rics, que acumulaven el 2023 una riquesa global d’1,9 bilions d’euros. Aquesta riquesa supera en un 27% el producte interior brut (PIB) anual d’Espanya.

Les polítiques de rebaixes fiscals promogudes durant les últimes quatre dècades per la Comissió Europea i els governs i els múltiples forats en la legislació existent a la UE i als seus estats afavoreixen una evasió fiscal massiva per part de les grans empreses i les persones amb més ingressos, amb la col·laboració de paradisos fiscals dins i fora de la UE, d’advocats i d’assessors fiscals, com detallen els successius informes de Tax Observatory de la UE, Tax Justice Network, Oxfam i World Inequality Database, entre d’altres.

El recent llibre Los ricos no pagan IRPF, escrit pels veterans tècnics d’Hisenda Carlos Cruzado i José María Mollinedo, detalla la gravetat del problema en el cas espanyol, tot i que els mecanismes utilitzats per dissimular els ingressos i eludir el pagament dels impostos són similars a la majoria dels països de la UE.

Les successives rebaixes fiscals des de l’any 1980 han retallat en més de la meitat el tipus oficial mitjà de l’impost de societats a la UE fins a deixar-lo en el 21%, segons el Tax Observatory de la UE, tot i que el tipus efectiu pot caure fins a uns nivells ridículs de l’1% o menys.

A més, les grans empreses que operen a la UE utilitzen enginyeria comptable, complexos entramats entre les seves filials i la tolerada instrumentalització dels paradisos fiscals dins i fora de la UE per reduir artificialment la tributació a nivell testimonial en comparació amb els beneficis. Els paradisos fiscals més agressius dins la UE són els Països Baixos, Irlanda i Luxemburg, però també són actius Xipre i Malta.

Els europeus rics i amb més patrimoni, que també s’han beneficiat d’una dràstica rebaixa dels tipus impositius, dissimulen els seus ingressos i riquesa a través de societats pantalla, societats patrimonials i societats d’inversió, que tributen molt poc, i permeten emmascarar els ingressos, el patrimoni i les identitats. Com més nivell de riquesa, més es tendeix a crear entramats de societats pantalla a través de paradisos fiscals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

En paral·lel a la rebaixa d’impostos a les grans empreses i als rics, amb prou feines ha baixat la tributació per als treballadors i classes populars, i han augmentat molt substancialment els impostos indirectes, que tenen molt més pes sobre el pressupost de la majoria de les llars, accentuant la desigualtat.

El debilitament de la legislació adoptada sobre l’impost global mínim del 15% per a les multinacionals i els seus forats (excepcions, crèdits fiscals, deslocalitzacions) en redueix molt l’efectivitat, adverteix l’informe Tax Evasion 2024. Els acords d’intercanvi automàtic d’informació dels paradisos fiscals amb la UE també pateixen nombroses deficiències i llacunes que permeten continuar amb una evasió massiva, afegeix el mateix informe.