Auge i caiguda del controvertit i indiscutible cap de la milícia

Escissió

Arran de la invasió israeliana del Líban l’any 1982 i després de diverses decepcions a conseqüència de les aliances del líder d’Amal, Nabih Berri, el grup es va escindir i va néixer Hezbol·là, el Partit de Déu en àrab. Finançat per l’Iran, arribava al Líban la Resistència Islàmica.

El jove Nasrallah va ser dels primers a afegir-se al nou grup de resistència contra els invasors israelians. Hezbol·là representava la comunitat xiïta en un Líban multiconfessional alhora que compartia una estreta relació amb el seu progenitor iranià. La dècada següent va ser testimoni del meteòric ascens de Nasrallah dins del partit-milícia. Tot i que no va ser conegut per la seva valentia al camp de batalla, els seus dots administratius, estratègics i de lideratge li van valer el lloc de president del Consell Executiu del màxim òrgan de govern de Hezbol·là, el Consell Consultiu (Xura), als 27 anys.

Quan les tropes israelianes van assassinar el llavors secretari general Abbas al-Musawi el 1992, hi va haver molt pocs dubtes que havia de ser el seu amic i aliat Nasrallah el seu successor. Des d’aleshores, aquell devot adolescent s’havia convertit en un dels homes més influents de la regió. Al final de la guerra civil, va aconseguir reestructurar la milícia perquè la seva facció política ocupés posicions destacades a les institucions del Líban. Ho va aconseguir fins al punt que avui són els representants de Hezbol·là els que bloquegen la resolució de la investigació per l’explosió al port de Beirut de fa tres anys.

Exèrcit envejable

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Sota el seu mandat, Hezbol·là es va convertir en un Exèrcit envejable a la regió. Compta amb més de 100.000 combatents organitzats en unitats especialitzades. Erigit com la resistència d’Israel, l’empat en la guerra del 2006 va multiplicar la popularitat de Nasrallah. Se’l veia com un líder imbatible, disposat a sacrificar fins i tot el seu fill per una causa major. Als 46 anys, Nasrallah es va convertir en un heroi de guerra i una de les figures més emblemàtiques del món àrab.

Però, en els últims anys, la seva fama com a estrateg militar, líder polític i icona carismàtica que aixecava passions més enllà de les fronteres libaneses s’havia anat desdibuixant. Amagat al seu búnquer per temor de patir el mateix destí que molts dels seus col·legues, Nasrallah ha sigut vist aquests últims anys com un engranatge més de la corrupció que s’ha menjat l’Estat libanès. En un país on tres quartes parts de la població es troben sota el llindar de la pobresa, molts consideraven que seguir gastant recursos en una resistència inútil contra l’"enemic sionista" ha perdut el sentit quan són incapaços de portar menjar a la taula.