Trump redobla esforços a Geòrgia al reduir-se el seu avantatge sobre Harris

En una església baptista d’Atlanta, Martin Luther King va oficiar els seus primers sermons, l’argila amb què es va modelar la doctrina no violenta del moviment pels drets civils. A Macon va néixer Little Richards, el "veritable rei del rock-and-roll", en paraules del mateix Elvis Presley, o com a mínim el més rebel dels seus genis. I en una humil granja de Plains es va criar el demòcrata Jimmy Carter, possiblement el millor president que ha tingut mai els Estats Units per la seva incorruptible defensa dels drets humans i la pau.

Són alguns dels noms propis en la història de Geòrgia, un dels estats que decidirà les eleccions presidencials del novembre. Donald Trump creia tenir-lo guanyat fins que Kamala Harris va irrompre en escena. Des d’aleshores el seu avantatge no ha fet més que estrènyer-se.

La controvèrsia sembla inevitable si els comicis tornen a decidir-se per un grapat de vots en aquest estat del sud, bressol de la Coca-Cola i seu de l’aeroport més freqüentat del món. Fa quatre anys, Trump va posar Geòrgia a l’ull de l’huracà a l’impugnar-hi la seva derrota i mirar de convertir l’estat en la zona zero del seu infundat frau electoral. Un esquema que va repetir a Arizona, Pensilvània, Michigan o Nevada. Aquesta vegada els seus pròxims han pres el control de la comissió electoral, mentre la paranoia del frau continua viva en una terra amb propensió a creure en els fantasmes i altres criatures de l’ultramón. La desconfiança entre els dos bàndols és palpable. El potencial de caos durant el recompte, elevat.

Vots electorals en joc

Dels set estats frontissa d’aquestes eleccions, com es diu a aquells on cap dels partits té garantida la victòria, Geòrgia és el segon que concedeix més vots electorals. Un total de 16, els mateixos que Carolina del Nord i només superat per Pensilvània. Més conservador i pobre que la mitjana, ha votat republicà amb escasses excepcions des de 1964, quan el sud va començar a trencar els llaços històrics que tenia amb els demòcrates del sud, la branca del partit que va monopolitzar el poder en els estats meridionals des del final de la Guerra Civil i va imposar el règim de segregació racial.

Joe Biden va ser el primer demòcrata de guanyar a Geòrgia des de Bill Clinton el 1992. Va ser en les eleccions de fa quatre anys, en què es va imposar per menys de 12.000 vots. Trump no va acceptar el resultat. Malgrat els múltiples recomptes, va encapçalar la desacreditada teoria del frau i fins i tot va gosar pressionar el governador republicà per "buscar els 11.780 vots" que necessitava per aconseguir capgirar l’escrutini. No li va sortir bé. Va acabar sent processat per la justícia. Aquesta causa penal continua oberta.

L’imparable creixement demogràfic d’Atlanta i la seva àrea metropolitana, on resideix el 57% de la població de l’estat, explica que Geòrgia hagi deixat de ser un sòlid feu republicà. A això hi caldria afegir l’intens activisme de diversos líders locals del partit per registrar nous votants i mobilitzar els afroamericans i els joves .

Però Harris no en té prou amb imposar la seva llei als suburbis multiculturals de la capital oficiosa del sud del país. Els experts consideren que, a més de reeditar la coalició de Biden el 2020 (votants negres i moderats amb educació superior dels suburbis), haurà de reduir els marges de la seva previsible derrota a les zones rurals i entre la classe treballadora blanca. Per a Trump la clau podria ser recuperar part dels votants moderats dels suburbis, així com els independents, que li van girar l’esquena fa quatre anys. Al camp i a les petites ciutats, la seva victòria està assegurada.

La irrupció de Harris

Trump comptava a guanyar a Geòrgia sense haver de despentinar-se. Però la irrupció de la vicepresidenta ho ha canviat tot.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’avantatge d’uns cinc punts que va mantenir en els sondejos durant la primera meitat de l’any s’ha reduït al mínim. Els nervis en la seva campanya són evidents. Durant les dues setmanes posteriors al desembarcament de Harris, el seu equip i diversos grups afins van multiplicar per quatre la despesa en anuncis electorals. Geòrgia va ser un dels epicentres de l’interminable recompte de vots del 2020, demorat per les infundades acusacions de frau abocades per la campanya de Trump. Aquesta vegada no pinta gaire més bé. La comissió electoral de l’estat va aprovar una moció que obligui a comptar a mà totes les paperetes per garantir que el resultat coincideix amb les tabulacions de les maquines electorals.

La mesura es va aprovar malgrat l’oposició de les autoritats republicanes, que van advertir que el mecanisme podria crear el "caos", generar errors i allargar la incertesa durant uns quants dies.