Atac al cor de Beirut

El melodiós cant a la pregària del muetzí se sobreposa al so de les ambulàncies. Les ruïnes d’un apartament al cor de Beirut acompanyen la rotonda més transitada de la capital libanesa. La gent va i ve. No s’atura. La vida i la mort conviuen a Cola. En aquesta històrica estació d’autobusos, on, fins a finals dels anys 60, hi havia una fàbrica de Coca-Cola, el passat va irrompre ahir en el present en forma de bombardeig. Per primera vegada des del final de la Guerra Civil libanesa el 1990, Cola va ser objectiu d’atacs israelians. Almenys quatre persones van morir la matinada passada. Tres d’elles eren membres del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPLP). Amb la llum del dia, els beirutins no podien fer res més que seguir amb la seva vida.

Alguns aturaven les seves motos davant l’edifici de 10 plantes, el quart pis del qual va desaparèixer, i feien una fotografia. Aquest quart pis va saltar pels aires. Sembla que s’intenten convèncer que sí, és real, la guerra ha arribat al cor de Beirut. "Ja no podem parlar en condicionant sobre si hi haurà una guerra o no", afirma Marwa al-Yamal, empleada de la farmàcia adjacent al bloc residencial atacat. "Estem en guerra", diu a EL PERIÓDICO.

Encara amb la por al cos i sota dos llums penjant per l’impacte de l’explosió, rememorava el que els seus companys li van explicar. "Van veure tres míssils que s’acostaven a aquest apartament", explicava Al-Yamal, que coneix un dels residents del sisè pis. "Estava terroritzat".

"Pensàvem que aquest lloc era segur ja que la naturalesa política d’aquesta zona és lluny dels problemes que s’han anat produint", deia aquesta farmacèutica, amb referència al sud del Líban, la vall oriental de la Becà, Baalbek i els suburbis del sud de Beirut, on s’han concentrat els atacs d’aquesta última setmana que han matat més d’un miler de persones arreu del país. "Mai ho hauríem esperat, francament", reconeix. Israel no té fre. Ahir va bombardejar el cor de Beirut en el primer atac fora del suburbi de Dahieh, controlat per Hezbol·là, des de la intensificació de la seva ofensiva. Aquesta zona de majoria sunnita és un centre neuràlgic per a les mobilitzacions de tot el país, ja que compta amb una important estació d’autobusos, pròxima al lloc de l’atac.

El Hassan i els seus amics veuen la vida passar. Amagats sota una ombra, dediquen les seves hores a xerrar, fumar i beure un cafè rere un altre. Conductors de les furgonetes que serveixen de transport públic en un país que no en té i que connecten pobles i ciutats al voltant del diminut territori libanès, fa dies que no treballen. "No hi ha feina perquè hi ha guerra", diu el Hassan a EL PERIÓDICO sense exaltar-se. Els seus profunds ulls verds, envoltats per profundes arrugues, les han vist de tots els colors.

Els amos del destí

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

"El poble no vol la guerra, però la guerra no es produeix simplement", afirma amb saviesa. "Mira els països: els Estats Units, Israel i l’Iran, ells són els amos del nostre destí", denuncia. Oriünd del sud del Líban, tot i que resident a la zona de Cola, sap que res està a les seves mans. "[Els israelians] comencen gradualment, però faran el mateix que a Gaza, ja estan atacant hospitals i han matat [un centenar de] nens al Líban", denuncia el Hassan, que prefereix no compartir el seu nom complet.

La rellevància que Israel actuï fora de les zones de Hezbol·là demostra que ja no existeixen línies vermelles per a Benjamin Netanyahu, i el seu atac a l’FPLP ho acaba de confirmar. Aquest grup palestí no ha estat involucrat en la violència transfronterera que va començar fa set mesos. L’FPLP no ha llançat coets cap a territori israelià, com sí que han fet altres grups com Hamàs. La simbologia del lloc prova que Israel se sent empoderat per atacar tots els seus enemics.