Eleccions al país alpí
El cordó sanitari als ultres deixa en l’aire la governabilitat d’Àustria
El xenòfob, prorús i euroescèptic Kickl, que ha promès tancar fronteres i suspendre l’asil, afronta la difícil recerca d’una coalició
Àustria va viure diumenge un terratrèmol polític amb el 28,8% de vots per a l’ultranacionalista, xenòfob, prorús i euroescèptic Partit Liberal (FPÖ). Serà per primera vegada la força més votada al nou Parlament, sota el lideratge de l’extremista Herbert Kickl. Malgrat el seu triomf, és improbable que Kickl pugui ser el canceller del poble, terme utilitzat per Adolf Hitler i amb el qual s’identifica el líder ultradretà, que promet tancar fronteres i vetar l’asil. El país alpí té davant seu una difícil recerca de la governabilitat, ja que l’FPÖ no té amb qui coalitzar-se.
¿Quines opcions té Nehammer per continuar com a canceller?.
L’FPÖ va pujar més de 12 punts respecte a les anteriors eleccions nacionals. En canvi, l’ÖVP o Partit Popular del canceller Karl Nehammer va caure més d’11 punts respecte al 2019 fins a quedar en un 26,3%. Pot coalitzar-se amb els socialdemòcrates, en tercera posició amb un 21,2%, tot i que això li donaria un vulnerable avantatge de tot just un escó sobre els 92 necessaris per a la majoria absoluta. També podria optar per un tripartit amb els liberals de Neos, formació europeista que ja ha expressat la seva disponibilitat a coalitzar-se. O amb Els Verds, els seus socis en l’última legislatura, amb els quals no sempre s’ha portat bé.
¿Pot renunciar Kickl a canvi de l’ascens ultra al poder?.
Kickl, fins fa uns quants anys un ideòleg a l’ombra de l’FPÖ, és alhora la figura clau del ressorgiment electoral del seu partit i el seu principal obstacle per consumar el seu ascens al poder. A Àustria no hi ha hagut cordó sanitari entorn de l’FPÖ mentre el seu paper es va limitar al de ser soci menor. Va formar part de tres governs nacionals, incloent-hi l’últim que va liderar el conservador Sebastian Kurz, que va acabar enfonsat en escàndols de corrupció. Però el mateix Nehammer ha deixat clar, com la resta de les formacions parlamentàries, que no entrarà en un govern liderat per Kickl. Hi ha la possibilitat teòrica que aquest fes un pas al costat, d’acord amb el model del neerlandès Geert Wilders, que maneja des de fora la coalició entre el seu ultradretà PVV i partits centristes. A Viena es considera improbable que Kickl hi accedeixi.
¿Quin paper pot exercir el cap de l’Estat?.
El president del país, Alexander van der Bellen, originari d’Els Verds tot i que formalment independent, va deixar clar la mateixa nit electoral que no encarregarà la formació del govern a cap partit que no sigui capaç d’ajuntar la majoria precisa de 92 escons. L’FPÖ en tindrà 56 a la cambra. També va assegurar que el pròxim cap de l’Executiu s’ha de cenyir als fonaments constitucionals d’una democràcia liberal, com és el respecte a la separació de poders, a la independència dels mitjans, als drets de les minories i a la pertinença a la UE. Una cosa que aparentment descarta l’euroescèptic i xenòfob FPÖ.
Notícies relacionades¿Ampliarà el Kremlin el seu cercle d’influència A la UE?.
Que sigui improbable l’accés de Kickl al poder no significa que es descarti. I, en cas d’aconseguir-ho, seria un altre pas cap a l’extensió del cercle d’aliats europeus de Vladímir Putin, després de l’Hongria d’Orbán, els Països Baixos de Wilders i l’Eslovàquia de Robert Fico.
