Bardella, assenyalat per haver falsejat proves en el cas dels assistents de Le Pen
El president del Reagrupament Nacional, que no està imputat ni cridat a declarar, surt a col·lació durant l’audiència
El segon dia del procés judicial sobre els falsos assistents parlamentaris europeus del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen es va haver de personar davant el Tribunal de París per presentar la seva defensa. Durant l’audiència va sortir a col·lació el nom de l’actual president del partit, Jordan Bardella.
La relació de Bardella amb aquest procés incomoda la cúpula del partit ultradretà, en especial la seva "mare política", com ell anomena Le Pen. El president del tribunal va avisar que el seu nom apareixerà en més ocasions en el judici, però que de moment no el cridaran per presentar-se en les audiències, ja que ni tan sols va ser citat a declarar per la policia, cosa que ha sigut criticada a França.
El periodista de Libération Tristan Berteloot va publicar una investigació en la qual destapava com el delfí de Le Pen havia falsejat proves de feina per enganyar la justícia i justificar el seu lloc com a assistent parlamentari el 2015. Falsificació d’agendes, retalls de premsa, eliminació de dates... En el seu llibre, Berteloot explica com va funcionar durant anys la presumpta màquina de malversar fons públics europeus amb falsos contractes d’assistents parlamentaris.
Desenes de documents
En el cas de Bardella, hi ha desenes de documents editats i agendes falsificades per justificar l’inexistent feina que portava a terme com a ajudant de l’eurodiputat Jean-François Jalkh. Una feina per la qual cobrava 1.200 euros a temps parcial i que compaginava amb el seu càrrec de director de missions del Reagrupament Nacional a París. Això està prohibit pels estatuts de l’Eurocambra.
"El Parlament és molt estricte amb els assistents sobre la prohibició de portar a terme una feina per a un partit polític en les hores de treball finançades pel Parlament Europeu", expliquen des de la institució, i remarquen: "No s’haurien de produir altres activitats, més que les estrictament lligades al seu contracte en les hores de treball. Els assistents parlamentaris han de sol·licitar una autorització prèvia al Parlament Europeu per poder exercir altres funcions remunerades, o no, inclòs el cap de setmana". Una cosa que no va sol·licitar Bardella i que, segons l’advocat del Parlament Europeu, són activitats "incompatibles amb el seu contracte d’assistència parlamentària", ja que un se situa a Brussel·les i l’altre a París.
Notícies relacionadesDurant anys, desenes d’assistents parlamentaris i eurodiputats han comentat l’absència de Bardella a l’Eurocambra, com a assistent, però també com a eurodiputat, a qui amb prou feines se l’ha vist en els plens, en els debats o en les votacions. Entre el 2019 i finals del 2023, de 51 sessions de la comissió, l’eurodiputat de l’RN ha faltat 35vegades, i 13 les ha realitzat a través de videoconferència. Això es tradueix també en la seva feina: mentre el seu rival de La França Insubmisa, Manon Aubry, en cinc anys ha presentat 3.500 esmenes, Bardella tan sols n’ha presentat 27.
Després de la publicació d’aquesta investigació, molts es pregunten per què Bardella no està imputat o, almenys, cridat a declarar durant el procés. Al no haver sigut citat ni tan sols per la policia ni pels jutges, el seu nom gairebé no apareix en els informes de la investigació.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia