Barnier planeja retallades i sedueix Le Pen amb una dura política migratòria

No és una obligació, és una tradició. A França, quan el primer ministre assumeix el càrrec és costum que faci un discurs de política general davant l’Assemblea Nacional, i així va passar ahir. El nou cap del Govern, Michel Barnier, va detallar el seu full de ruta polític, durant més d’una hora, amb el qual buscarà treure França d’un dels seus períodes polítics i econòmics més foscos.

"El nostre país és al caire del precipici", va afirmar Barnier tot just començar: "Diré la veritat sobre la realitat dels nostres comptes públics i la realitat de l’impacte de la nostra forma de vida, i de la nostra economia sobre el medi ambient". No duia ni cinc minuts sobre el faristol quan el grup de l’esquerra va començar a boicotejar el seu discurs agitant a l’aire els seus carnets d’electors mentre vociferaven. Amb aquest acte, l’esquerra volia denunciar el que ells creuen que és un atemptat contra la democràcia; van guanyar les legislatives, tot i que no per majoria, i, no obstant, no formen part d’aquest nou Govern.

Res va detenir el primer ministre, que va continuar amb el seu discurs dividit en blocs, que abordava com a temes principals l’economia i la immigració. El nou Executiu de Macron s’ha marcat com a meta "reduir el dèficit al 5% de cara al 2025", i continuar el seu descens per tornar "per sota del límit del 3% el 2029". "¿Com fer-ho?", preguntava Barnier, reduint la despesa pública: "reduir la despesa significa renunciar als diners màgics, a la il·lusió que tot és gratis, i a la temptació de subvencionar-ho tot".

"Caça al frau"

Per a això, Barnier va evocar la "doble exigència" de reduir el deute pressupostari i ecològic, mitjançant la participació col·lectiva de grans empreses i grans fortunes. Tot i que no va detallar mesures concretes, va afirmar que vol treballar en una "contribució excepcional per als francesos més rics", portar a terme "una caça al frau" i retallar els impostos decidits pel macronisme en els últims set anys, que han "ajudat molts francesos i moltes empreses". Unes mesures que, segons Barnier, s’han d’aplicar al més aviat possible i sense mirament, perquè els francesos no perdonaran l’immobilisme actual de la classe política.

La immigració va ser un altre dels temes que més temps van ocupar en aquest al·legat, en el qual França s’inspira en Alemanya per al seu nou model de control de fronteres. El seu objectiu és portar a terme una millora dels controls fronterers, com permet la Unió Europea (UE) i com acaba de fer Alemanya. Per a això, Barnier va apostar per "tornar Frontex a la seva missió principal de guàrdia de fronteres de la UE". A més d’augmentar la pròrroga excepcional de detenció a estrangers en situació irregular per complir millor les ordres d’expulsió.

Més control de fronteres, augment dels centres penitenciaris i més seguretat als carrers de França. Michel Barnier vol que les forces de l’ordre siguin "més visibles i presents a la via pública" per reduir els alts índexs de violència als carrers francesos. El seu discurs va semblar haver convençut l’extrema dreta, que en alguns moments aplaudia totes aquestes mesures. Després de finalitzar el discurs, Marine Le Pen va pujar a l’estrada i, sense perdre el temps, li va demanar al primer ministre una nova llei migratòria per al 2025.

Augment del salari mínim

Al president Emmanuel Macron li va costar tirar endavant la reforma de les pensions durant la passada legislatura. Ho va fer incendiant els carrers francesos durant mesos i a cop de l’article 49.3, el decretàs francès. Segons el president, era una reforma necessària perquè el sistema no pot suportar més temps el canvi demogràfic de França. Ara, Barnier proposa retocar l’esmentada reforma, ja que considera "imperatiu preservar l’equilibri sostenible dels nostres sistemes de pensions de repartiment", insistint que "alguns límits de la llei aprovada el 15 d’abril del 2023 poden corregir-se".

Notícies relacionades

Israel mata tres periodistes al sud del Líban mentre dormien

Un comitè a Qatar agafa les regnes de Hamàs a l’espera d’elegir nou líder

El nou Govern és conscient de les dificultats per arribar a final de mes de molts francesos. Segons els últims estudis, un de cada dos francesos han reduït les porcions de menjar per la inflació. Per això, Barnier va presentar un augment del 2% del salari mínim a partir de l’1 de novembre. "El nostre objectiu és que tots els francesos afectats per l’alt cost de la vida vegin una millora en el seu nivell de vida", va explicar.

Mentre el primer ministre presentava el seu full de ruta, els sindicats organitzaven una jornada de vaga i mobilitzacions en sectors com transports i educació. Tot i que el que pretenia ser un dimarts carregat de pressió amb 188 manifestacions per tot el país, el dia es va quedar en un subtil avís per a l’Executiu.