La bretxa racial als EUA dificulta votar

El 66% de participació de les eleccions del 2020 va ser un rècord històric als EUA. No obstant, l’abstenció d’aquest terç no és tant un símbol de protesta, com ho pogués ser a Espanya, sinó la conseqüència d’importants barreres per exercir el dret a vot. Als EUA votar és un procés de dos passos que requereix un registre previ en cada elecció, cosa que incrementa la complexitat burocràtica i el temps invertit, per la qual cosa requereix molta implicació i motivació del votant. Això adquireix especial rellevància en les eleccions de novembre, que tornen a decidir per un estret marge de vots si Donald Trump torna a la Casa Blanca o si Kamala Harris és la primera presidenta dels Estats Units.

Les barreres per exercir el vot no afecten a tots per igual, sinó que treuen a la llum una persistent bretxa racial. La diferència en la taxa de participació entre votants blancs i no blancs (afroamericans, asiaticoamericans, hispans i nadius americans) ha crescut sistemàticament des del 2012. "Amb una bretxa racial tan gran en el registre de votants, està clar que les campanyes han de fer grans inversions per mobilitzar aquest poderós bloc de votants", explica a EL PERIÓDICO Rodrigo Domínguez-Villegas, director d’investigacions de l’Institut Llatí de Política Pública de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles.

Així, la població més vulnerable sovint es queda sense votar. Molts el qualifiquen de sistema electoral trencat per no complir amb l’objectiu de representació de la població. Alguns no saben com registrar-se, d’altres temen fer-ho. "El temor que la informació personal sigui compartida amb el Servei d’Immigració i Control de Duanes és una de les raons per les quals alguns votants llatins elegibles dubten a registrar-se per votar. Aquesta preocupació deriva de la desconfiança en els sistemes governamentals, especialment per a les famílies amb estatus migratori mixt", argumenta Domínguez-Villegas.

A diferència d’Espanya, on tots els ciutadans majors d’edat empadronats en un municipi passen automàticament al cens electoral, als EUA és el votant el que ha d’apuntar-se per exercir aquest dret. Per a això, ha de presentar un document identificatiu, una exigència problemàtica en un país on no hi ha un document nacional d’identitat, el nostre DNI.

L’alternativa més habitual és el carnet de conduir o el passaport, però no tothom condueix o viatja a l’estranger. Alguns estats accepten un extracte bancari o una factura domiciliada com a identificació. D’altres es tanquen en banda a tota alternativa.

Temor de la deportació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Sheinbaum, primera presidenta de Mèxic

En realitat, el registre electoral i Immigració no comparteixen informació, però l’actual clima de tensió política en què la deportació de migrants és un tema candent de campanya té "un efecte dissuasori sobre el registre de votants", ja que molts "opten per evitar qualsevol interacció amb les bases de dades del Govern que pugui exposar inadvertidament els seus familiars al risc de deportació". A més, fins i tot per a estrangers nacionalitzats que opten per apuntar-se, el procés es complica especialment si els seus noms han sigut traduïts a l’anglès, com de vegades passa a Immigració. "El registre de votants priva persones d’origen migrant del seu dret al vot", assenyala Domínguez-Villegas.

"Els EUA tenen una llarga i perniciosa història de discriminació racial", coincideix Kevin Morris, investigador sènior del programa de democràcia i vot al prestigiós Brennan Center for Justice. "Les minories racials i ètniques tenen més probabilitats de tenir baixos ingressos", diu a EL PERIÓDICO, cosa que les posa sota "més pressió socioeconòmica" i les converteix en "menys propenses a votar". En alguns estats, els registres acaben un mes abans dels comicis, tot i que les lluites d’organitzacions comunitàries han aconseguit que s’accepti cada vegada més el registre online i en el mateix dia i lloc de votació.