Cara i creu d’una mateixa guerra

Una guerra sobtada davant un conflicte que fa mesos que es cou.

L’espurna que va desfermar la guerra del 2006 va ser una emboscada de Hezbol·là contra un comboi militar israelià en el qual van morir cinc militars hebreus, mentre que dos més van ser fets presoners. A canvi del seu alliberament, la milícia xiïta va exigir l’excarceració dels seus propis presos, a la qual cosa les autoritats israelianes es van negar, i es va iniciar l’anomenada operació Recompensa Justa, amb l’objectiu ja no només d’aconseguir recuperar els militars perduts, sinó també disminuir els atacs al nord d’Israel des del Líban i fins desarmar Hezbol·là. L’actual conflicte, en canvi, s’ha estat forjant des de l’any passat, i va paral·lel a la guerra de Gaza. Hezbol·là i Israel s’han estat castigant mútuament i intercanviant trets des de l’inici de l’ofensiva israeliana a la franja palestina la tardor passada.

Improvisació i falta de precisió davant efectivitat i elevat nivell d’infiltració.

Malgrat l’aclaparadora superioritat en recursos militars davant la milícia paramilitar libanesa, Israel va oferir, el 2006, una pobra impressió quant a informació i capacitat d’infiltració. Aquest 2024, Israel sembla que ha après la lliçó que no se’n pot anar a la guerra sense haver fet una intensa tasca d’intel·ligència prèvia. El 27 de setembre, l’Exèrcit hebreu va bombardejar el barri beirutí de Dahiyeh, de majoria xiïta, i va matar el líder de Hezbol·là. L’escapçament de part important de la cúpula paramilitar xiïta mitjançant artefactes explosius en busques demostra un elevat nivell de planificació.

Crims de guerra i armes prohibides.

Si hi ha una cosa que uneix, a tall de cordó umbilical, els dos conflictes és la comissió de crims de guerra i l’ús d’armes prohibides pels dos bàndols, tot i que amb resultats molt més nocius per al bàndol libanès que per a l’israelià, ja que aquest últim compta amb mitjans militars molt superiors. Segons va confirmar l’ONU al cap de pocs mesos d’implementar-se l’alto el foc, Israel havia utilitzat en la guerra del 2006 fòsfor blanc, una substància d’ús prohibit en zones urbanes que provoca terribles cremades a la pell i els ulls, i irritació i edema pulmonar en el cas de ser inhalat, a més de bombes de fragmentació, que de facto van inutilitzar àmplies extensions de terreny al sud libanès. Hezbol·là, per la seva banda, va ser acusada de disparar armes d’escassa precisió com els coets Katiuska contra objectius civils.

La llista d’armes prohibides el 2024 és pràcticament idèntica, amb l’excepció, momentània, de les bombes de fragmentació. El juny passat, Human Rights Watch va certificar el recurs al fòsfor blanc per part d’Israel. Hezbol·là també ha recorregut als atacs indiscriminats contra objectius civils com el 2006.

Una de les grans incògnites consisteix a saber el nombre de morts en l’atac amb desenes d’explosius contra Hassan Nasral·là. En el cas que sigui elevat, els dos bàndols podrien ser acusats de crims de guerra: Israel per bombardejar una zona densament poblada, i Hezbol·là per permetre que el seu líder s’amagui entre població civil.

Notícies relacionades

Sheinbaum, primera presidenta de Mèxic

La bretxa racial als EUA dificulta votar

Les baixes civils al Líban i els danys es preveuen ara molt superiors.

Tot apunta que l’actual guerra serà molt més sagnant que la del 2006, almenys pel que fa al bàndol libanès. Segons fonts oficials, en el mes i escaig que va durar l’ofensiva fa gairebé dues dècades, van morir al voltant de 1.300 civils libanesos, per 146 israelians. En les últimes dues setmanes, és a dir, menys de la meitat del temps que va durar la contesa llavors, ja han perdut la vida almenys un miler de libanesos, mentre que el bàndol israelià només ha registrat ferits.