Cascos blaus al cep del Líban

El dia 1 de la nova invasió israeliana del Líban, aquest és l’estat de la força més multinacional de l’ONU, 11.000 militars de 40 nacionalitats que en aquest moment crucial de la guerra es troben sota comandament d’un tinent general espanyol, Aroldo Lázaro, i amb el delicat sector est de la frontera, que mira cap al Golan sirià, també sota comandament espanyol, el de la Brigada Aragó, convertida en BRILIB i amb quarter general a la base Miguel de Cervantes de Marjayoun.

Durant la nit de dilluns creixia el bombardeig de preparació artillera sobre l’àrea d’aquesta localitat libanesa, i a Madrid no se sorprenia un veterà alt oficial espanyol amb diverses rotacions allí a l’esquena: "Marjayoun és una de les avingudes de les forces d’Israel". Un vector d’entrada a la Línia Blava traçada per les Nacions Unides el 1978 per separar israelians i libanesos, i que s’acredita ja com una de les fronteres més violades de la història malgrat milers de cascos blaus observant.

La paradoxa de FINUL

La nova ruptura massiva de la Línia Blava desperta les veus crítiques amb la utilitat de la missió FINUL, a les quals ahir es va unir la del PP per demanar una retirada de forces. Els militars espanyols no són aliens a la paradoxa de FINUL: la majoria dels seus exèrcits integrants són conscients de la seva inutilitat per evitar la guerra, però també saben que dissoldre la missió és pitjor. Són les vores que té el cep on es troben ficats 650 soldats espanyols en la més veterana, i de vegades surrealista, missió armada de l’ONU.

En l’àmbit de la Defensa no es calcula ni tan sols la possibilitat que Espanya, responsable del comandament de FINUL, retiri tropes unilateralment, sense comptar amb els seus aliats. És un escenari que no es preveu: "Ningú en l’escenari internacional tornaria a comptar amb nosaltres si repetim una fugida. Aquesta decisió no es produirà", assegura el veterà, que recorda la sortida de tropes de l’Iraq ordenada pel president Zapatero el 2004.

Descartada aquesta possibilitat, un general de l’Exèrcit de Terra expert en geoestratègia consultat per aquest diari raona amb un dels principals arguments contraris a la dissolució de FINUL: "Retirar la missió, a més de reconèixer el seu fracàs, implicaria que qualsevol intent de tornar a establir-la en el futur seria més difícil", sentencia.

Vetllada al búnquer

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

"La nostra gent està bé. Han passat la nit als búnquers". És lacònica la resposta de portaveus militars sobre l’estat dels cascos blaus espanyols, perquè saben que donar més detalls augmenta la inquietud de les famílies. Més quan, sota els bombardejos, l’ús del wifi els queda restringit als soldats desplegats allí i no és fàcil trucar per telèfon a casa. És prioritat per a Defensa mantenir la calma, tranquil·litzar les famílies dels 650 integrants de la Brigada Aragó després de la nit de més risc viscuda des que, el 2006, Israel també va trencar l’anomenada Línia Blava.

Les Forces de Defensa d’Israel asseguren que fan en territori libanès una "incursió limitada i localitzada", per eliminar la logística de Hezbol·là, però ja ningú creu aquesta afirmació després del descomunal cop a Gaza, ni després que Vladímir Putin inaugurés una nova etapa d’eufemismes batejant la invasió d’Ucraïna d’"operació militar especial".