El desafiament d’un règim colpejat per la crisi

Teheran mira de mantenir els principals actius que han consolidat la seva influència a la regió des de fa més de tres dècades.

El 1978 les tropes israelianes van envair el sud del Líban per mirar d’expulsar les milícies palestines dels voltants de la seva frontera. El 1982 van marxar fins a Beirut, on van aconseguir instal·lar breument un govern titella de cristians maronites a la capital libanesa i forçar la sortida del país de l’OAP de Yasser Arafat, abans de retirar-se al sud del Líban, on es van mantenir enfangats durant 18 anys en una ocupació llastimosa. El 2006 van tornar a la càrrega, aquesta vegada per tal de neutralitzar Hezbol·là i expulsar-lo del sud del Líban, una guerra que va acabar sense que Israel aconseguís els seus objectius. I d’aquell moment al 2024. Amb tota la regió en flames, l’Estat jueu continua forçant les seves costures. Olora la debilitat de l’Iran. I té Hezbol·là malferit i contra les cordes. Oportunitats que Benjamin Netanyahu ha esperat tota la seva vida.

Operació "limitada"

Els portaveus militars israelians s’han afanyat a dir que la invasió terrestre del Líban serà "limitada, localitzada i amb incursions selectives" contra la infraestructura militar de Hezbol·là al sud del país. El propòsit és forçar la milícia proiraniana a retirar-se al nord del riu Litani, situat a gairebé 30 quilòmetres de la frontera israeliana, per permetre la tornada a les seves llars dels prop de 60.000 israelians que van ser evacuats de les seves llars al nord d’Israel quan Hezbol·là va començar a escalfar la frontera en suport als palestins de Gaza fa gairebé un any. Però, com bé sap l’Administració de Joe Biden, les veritables intencions israelianes rarament coincideixen amb les declaracions públiques dels seus líders.

Notícies relacionades

En el seu discurs recent davant l’ONU, Netanyahu va assegurar que "Israel també ha de derrotar Hezbol·là al Líban", un Partit de Déu que va definir "com la quinta essència del terrorisme". El cap de les seves Forces Armades va ser encara més explícit al rebutjar els esforços diplomàtics de França i els EUA per buscar una sortida negociada al conflicte al Líban, el polvorí que amenaça des de fa mesos de provocar la guerra total a la regió. El seu exèrcit, va dir Herzi Halevi, "fa anys que espera aquesta oportunitat per atacar Hezbol·là". I vaja si ho està fent. En només dues setmanes, Israel ha liquidat el seu carismàtic líder Hassan Nasral·là, ha destruït la seva xarxa de comunicacions, ha ferit milers dels seus milicians i ha decapitat una llarga llista dels seus comandants militars. La vella temptació d’erradicar l’Eix de la Resistència, la constel·lació de milícies patrocinades per l’Iran que resisteixen des de fa dècades l’hegemonia israeliana a la regió, sobrevola els despatxos a Tel-Aviv.

En plena debacle de les seves forces, amb Hamàs severament delmat a Gaza i Hezbol·là davant el moment més complicat de la seva història, l’Iran sembla paralitzat. Tot i que ahir va llançar un atac amb míssils sobre Israel, anunciat hores abans pels EUA. La seva retòrica desafiadora dels últims mesos, amb aquell atac molt calibrat i sense precedents sobre Israel de la primavera passada, xoca amb la debilitat interna del règim. Un règim assetjat per una economia danyada per les sancions, un suport popular mínim i la por que Israel, que fa mesos que mata també comandants a Síria i al Líban, ataqui les seves instal·lacions nuclears.

Temes:

Gaza Govern Israel

Inicia sessió 0 Comentaris

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk