Context

El dilema d’Israel

L’objectiu de Netanyahu no és Hezbol·là, sinó l’Iran. Això explica els seus esforços per involucrar els EUA en una guerra frontal contra el règim dels aiatol·làs

El dilema d’Israel

AP

2
Es llegeix en minuts
Ignacio Álvarez-Ossorio
Ignacio Álvarez-Ossorio

Catedràtic d'Estudis Àrabs e Islàmics a la Universitat Complutense de Madrid.

ver +

L’Eix de la Resistència, comandat per l’Iran, està tocat, però no enfonsat, tal com demostra el llançament massiu de míssils contra territori israelià. Com a conseqüència dels cops sense precedents que ha rebut en les últimes setmanes, la cúpula militar de Hezbol·là ha quedat escapçada i el seu màxim dirigent, Hassan Nasral·là, assassinat. La milícia xiïta passa, doncs, un dels moments més delicats de la seva dilatada història i està noquejada, però no derrotada. Per tant, no hauríem de donar-la per vençuda ni subestimar les seves capacitats ofensives, ja que encara compta amb milers d’efectius, un significatiu arsenal, un partit polític fort i una àmplia xarxa d’associacions civils. De fet, no és la primera vegada que Israel dona per enterrada aquesta formació, tal com va passar el 1992 quan va assassinar el seu líder Abbas al-Musawi, que va saber renéixer de les seves cendres i expulsar les tropes israelianes l’any 2000, després de dues dècades d’ocupació.

Notícies relacionades

La intervenció terrestre al Líban busca ara restaurar la capacitat de dissuasió que Israel va perdre durant la guerra del 2006, en la qual es va veure forçat a abandonar el país àrab sense complir els seus objectius: neutralitzar l’amenaça que Hezbol·là representa per al nord israelià i forçar la seva retirada més enllà del riu Litani, a 30 quilòmetres de la línia fronterera. El Govern de Netanyahu considera, ara, que la conjuntura internacional és favorable i que la seva àmplia superioritat militar li permetrà doblegar la resistència libanesa i obligar-la a replegar-se al seu feu, a la vall de la Bekaa. Per a això compta amb la inestimable ajuda dels Estats Units, que ja han desplegat nous efectius a la regió i han enviat més armes perquè el seu aliat pugui continuar reduint a runa la Franja de Gaza i els bastions xiïtes al Líban.

No obstant, el principal objectiu de Benjamin Netanyahu no és Hezbol·là, sinó l’Iran. Això explica els seus agosarats esforços per incendiar el Pròxim Orient i involucrar els Estats Units en una guerra frontal contra el règim dels aiatol·làs. El primer ministre israelià és plenament conscient que no disposa dels recursos necessaris per atacar el país persa en solitari, ja que no aconseguirà destruir les centrals nuclears iranianes sense la participació nord-americana. En el passat, els presidents Obama i Trump van refusar involucrar-se en una aventura militar de resultats dubtosos, tement quedar enfangats a les pantanoses aigües del Pròxim Orient, tal com li havia passat a Bush fill a l’Afganistan i a l’Iraq, després de l’11 de setembre del 2001. De moment, Biden no ha donat mostres excessives d’entusiasme davant un eventual atac coordinat contra l’Iran, però aquesta possibilitat no s’hauria de descartar per complet, atesa l’absoluta connivència entre el seu departament d’Estat i el ministeri de Defensa israeliana. Si aconseguís arrossegar els Estats Units a una guerra total amb l’Iran, Netanyahu deixaria una herència enverinada per al successor de Biden a la Casa Blanca.