Successió

Rutte agafa les regnes de l’OTAN amb el suport a Ucraïna com a prioritat

Rutte agafa les regnes de l’OTAN amb el suport a Ucraïna com a prioritat

OLIVIER HOSLET

1
Es llegeix en minuts

El neerlandès Mark Rutte es va convertir ahir en el nou secretari general de l’OTAN, després de succeir el noruec Jens Stoltenberg en una reunió del Consell de l’Atlàntic Nord. El suport a Ucraïna davant la invasió de Rússia constitueix una de les seves principals prioritats.

El traspàs es va produir després que Stoltenberg entregués a Rutte una maça vikinga que Islàndia va donar a l’OTAN i que s’utilitza per a reunions especials a l’Aliança. Es va utilitzar en l’última trobada de ministres celebrada a l’anterior seu de l’organització transatlàntica, feta servir fins al 2018, i també es va utilitzar ahir. Després, Stoltenberg va cedir la cadira del president del Consell de l’Atlàntic Nord, el màxim òrgan de presa de decisions de l’OTAN, a Rutte, convertit ja en secretari general.

Rutte va afirmar que és un gran honor assumir el lloc i va agrair a tots els països de l’organització transatlàntica que confiessin en ell com a responsable de "guiar l’Aliança en els pròxims anys". "És una gran feina i el llistó és molt alt. Jens, has sigut un secretari general exemplar", va comentar.

Defenses "eficaces i creïbles"

Notícies relacionades

Va remarcar que entre les seves prioritats figuren mantenir l’OTAN "forta" i garantir que les defenses continuen sent "eficaces i creïbles". "Per a això necessitem més forces, amb millors capacitats i innovació més ràpida. Això requereix més inversió, perquè per fer més hem de gastar més. No hi ha alternativa lliure de cost si volem estar a l’altura dels desafiaments i mantenir la nostra població de mil milions de persones segura", va exposar.

També va incloure entre les prioritats incrementar el suport a Ucraïna i acostar el país a l’OTAN. "No hi pot haver una seguretat duradora a Europa sense una Ucraïna forta i independent", va comentar, abans de destacar que l’Aliança ha de complir amb el "camí irreversible" de Kíiv cap a la seva pertinença a l’organització transatlàntica.