Els fronts del Líban i l’Iran apropen una guerra regional

Mentre l’Exèrcit israelià anunciava dimarts l’inici d’"incursions terrestres limitades, localitzades i específiques" a la frontera del sud del Líban, Hezbol·là desmentia que les tropes hebrees haguessin trepitjat sòl libanès. Però un dia després, en canvi, la milícia-partit polític libanès va reconèixer que va repel·lir l’entrada de les forces israelianes a la ciutat libanesa d’Odaisseh, a prop de la frontera, obligant els soldats a retirar-se. Hezbol·là va dir que els seus combatents van participar en enfrontaments amb "soldats enemics que intentaven infiltrar-se a la ciutat fronterera de Maroun al-Ras causant víctimes". També va anunciar que va destruir tres tancs israelians Merkava amb míssils guiats quan s’acostaven a aquesta localitat.

Primeres víctimes mortals

Vuit soldats israelians, d’entre 21 i 23 anys, han sigut les primeres víctimes de la quarta invasió terrestre del sud del Líban. Durant la guerra del 2006 entre Israel i Hezbol·là, van morir 121 soldats en 34 dies. Segons l’Exèrcit hebreu, alguns dels morts d’ahir van morir per míssils antitancs disparats per Hezbol·là, mentre que d’altres van ser impactats per foc de morter durant els intents d’evacuar els ferits. També va anunciar l’entrada de les forces de la 36 Divisió Blindada al Líban, després de la seva arribada ahir al matí a la frontera. A més, aquestes forces compten amb el suport de la força aèria i del foc d’artilleria. Al llarg del dia d’ahir, els atacs aeris israelians van bombardejar carreteres que els civils utilitzen per escapar.

Les accions de Hezbol·là de les últimes 24 hores han posat de manifest que la seva estructura de comandament militar està intacta després de tornar a disparar míssils cap a Tel Aviv dimarts. A més, el fet que Hezbol·là estigui publicant declaracions sobre el que està passant amb els seus combatents a la frontera sud –moltes de les quals semblen ser certes– significa que encara hi ha una comunicació adequada entre els milicians i el lideratge malgrat els atacs amb els busques i walkie talkies de fa unes setmanes. Per la seva banda, l’Exèrcit israelià va anunciar que més de 100 coets van ser llançats des del Líban en tot just tres hores. Durant el dimarts, almenys 55 persones van morir arreu del país, segons el Ministeri de Salut, i 156 van resultar ferides al llarg del primer dia d’ofensiva terrestre d’Israel i, sobretot, mentre segueixen els bombardejos de les seves forces al país veí.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

A més, des de Washington, van arribar indicis que els Estats Units podrien coordinar-se amb Israel en la resposta a l’Iran després que el règim dels aiatol·làs llancés gairebé 200 míssils balístics cap a territori israelià dimarts a la nit. El sotssecretari nord-americà Kurt Campbell va dir que el Govern de Joe Biden centrarà en els pròxims dies els seus compromisos amb els israelians per mirar d’alinear les seves perspectives sobre qualsevol possible resposta a l’atac iranià a Israel, descrivint la situació actual al Pròxim Orient com "un moment de perill". "Per important que sigui algun tipus de resposta, hi ha un reconeixement que la regió està realment al caire de l’abisme i hi ha preocupacions reals sobre una escalada encara més àmplia o contínua", va dir. Biden va puntualitzar que la resposta ha de ser proporcionada i que els llocs nuclears iranians no haurien de ser objectiu.

El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va trucar als seus homòlegs europeus durant la nit i els va dir que si Israel "pren mesures de represàlia, la nostra resposta serà encara més dura". L’endemà, va afegir que Teheran havia advertit els Estats Units contra qualsevol intervenció. El cap d’Estat Major Conjunt de les Forces Armades de l’Iran, el general Mohammad Bagheri, va amenaçar de repetir el seu atac amb míssils amb "intensitat multiplicada" si Israel pren represàlies contra territori iranià. Enmig de crides globals a la moderació i a fer un pas enrere en l’escalada, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va abordar en una reunió d’emergència el creixent conflicte.