Els nord-americans deuen 220.000 milions de dòlars en despeses mèdiques

"He notat que, des que s’ha fet popular, ja no li diuen Obamacare", va dir l’expresident Barack Obama en la recent convenció demòcrata amb referència a la reforma sanitària fita de la seva Administració. Tenia raó. Ha caigut en desús el joc de paraules Obamacare (Obama et cuida) encunyat pels republicans per burlar-se de l’ampliació més important en la cobertura mèdica per a les persones més vulnerables de la història dels EUA. La crítica a l’augment de la despesa pública ha quedat eclipsada per la reducció de persones sense assegurança mèdica a menys de la meitat. Però fins i tot després d’aquesta reforma, el sistema continua tenint bretxes importants. "Va fer que les assegurances fossin més assequibles, però no va fer que l’accés a la salut fos més assequible", explica a aquest diari Eric Roberts, investigador de l’Institut d’Economia de la Salut Leonard Davis, de la Universitat de Pennsilvània.

Per entendre el sistema de salut nord-americà seria més precís comparar-lo amb el fet que l’Estat pagui una mútua privada, com algunes empreses fan, que amb un sistema sanitari universal i gratuït com el d’Espanya, la qual cosa continua sent una utopia inexistent als EUA. La reforma que va promulgar Obama va implicar que molts americans tinguessin per primera vegada una assegurança mèdica. Però estava lluny de ser el final dels problemes, sobretot pels imports límit de cobertura de les assegurances i un copagament que deixa elevades factures mèdiques. "Tenim un greu problema amb els costos, especialment els derivats d’ingressos hospitalaris i compra de medicaments", afegeix Roberts. En total, els nord-americans tenen més de 220.000 milions de dòlars de deutes mèdics.

Més cobertura

El nombre de persones sense assegurança es va reduir del 18% al 8% de la població. Això es deu principalment al fet que la inclusió en el programa Medicaid (aid significa ajuda, rescat, en anglès) va passar a dependre exclusivament del nivell de renda: se’n podien beneficiar totes les persones sota la línia de pobresa i fins a un 33% per sobre d’aquest llindar (fins a 20.000 dòlars anuals per a un individu i varia segons els membres de la unitat familiar). Abans calia complir requisits addicionals de manera que, per exemple, una mare soltera sí que podia acollir-se a Medicaid, però no un home solter, tot i que acabi de sortir de la presó i es trobi sense feina, tot i que tingui un trastorn per consum de substàncies o un problema de salut mental.

"L’ACA (Affordable Care Act, la reforma sanitària d’Obama) va acabar amb totes aquestes nocions de mereixement", explica a aquest diari la doctora Colleen Grogan, especialitzada en polítiques públiques sanitàries de la Universitat de Chicago. Addicionalment, es va crear un programa nou dirigit a persones del següent rang d’ingressos que, malgrat no estar en situació de pobresa, no podrien fer front a la despesa mèdica. El Govern va crear un catàleg de mútues privades per a les quals donaria subvenció de manera gradual i proporcional en funció dels ingressos.

Tot i així, 10 estats governats per republicans encara es continuen resistint a introduir la reforma sanitària. No obstant, quan Donald Trump va ser president no va poder complir la seva promesa de desfer el que Obama havia fet i es va limitar a deixar de promocionar el programa per tal de limitar el nombre de noves inscripcions. "Volen ocultar el paper del Govern, la qual cosa és una mica il·lògica. Però els republicans volen culpar el Govern de tot el que va malament", apunta Grogan, malgrat que la popularitat de Medicaid ja ronda el 80%.

"En les nostres investigacions, hem constatat que l’ampliació de Medicaid a Louisiana està vinculada a la reducció del deute mèdic individual", explica a aquest diari el doctor Brigham Walker de Tulane University des de Nova Orleans. Però fins i tot per als que tenen assegurança, pública o privada, el deute mèdic continua sent la xacra més gran. Oficialment, el 8% dels nord-americans deu diners a institucions mèdiques. El drama és encara més gran. Un estudi més recent va revelar que en realitat el 41% dels adults té deute mèdic si es compta el deute contret amb targeta de crèdit a terminis o per préstecs informals de familiars o amics.

14 milions d’endeutats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Però fins i tot mirant només les dades oficials, aquest 8% (1 de cada 12 adults) són 20 milions de persones que deuen 220.000 milions de dòlars. Aproximadament 14 milions de persones deuen més de 1.000 dòlars i uns tres milions de persones acumulen més de 10.000 dòlars en deute. Els més ofegats financerament són persones amb discapacitat i malalties greus o cròniques, com persones que han passat per un càncer. Les famílies amb ingressos més baixos, afroamericans, i població rural dels estats més deprimits del sud dels EUA són els més perjudicats.

L’efecte més perniciós dels impagaments és que alguns centres mèdics es neguen a tornar a admetre un pacient morós.