La sanitat entra en campanya

Fins fa només unes setmanes la sanitat ha sigut el principal dels grans assumptes oblidats en la campanya electoral que lliuren per la presidència dels EUA Kamala Harris i Donald Trump. Tot i que està vinculada a debats i propostes sobre l’avortament i els drets reproductius o, en el cas del republicà, embolicada en discussions de qüestions com la immigració, cap partit va dedicar a aquesta qüestió fonamental atenció expressa en les seves convencions.

Era una falta de focus sorprenent atès el paper històric que la sanitat ha tingut en les eleccions nord-americanes. Era també un silenci eixordador ja que la indústria sanitària representa una sisena part de l’economia del país. Però era, sobretot, una desconnexió amb el sentir i les preocupacions dels ciutadans.

La sanitat és el segon tema més important per als nord-americans en aquestes eleccions, només per darrere de l’economia, segons mostren els sondejos del centre Pew. I un 67% dels enquestats per Gallup consideraven que cap dels candidats li estava prestant prou atenció.

Tot ha canviat en els últims dies i finalment s’ha posat en el primer pla el debat sobre el sistema mèdic, la seva qualitat, el seu cost i la seva disponibilitat, així com qüestions com el cost dels medicaments, el deute mèdic, Medicaid (el sistema públic que cobreix les persones de menys ingressos) i la protecció de Medicare, l’altre sistema públic, que cobreix els més grans de 65 anys i les persones amb discapacitat.

"Conceptes d’un pla"

En l’epicentre del duel de propostes polítiques hi ha l’Obamacare, com es coneix la llei de reforma sanitària que es va aprovar el 2010 sota el mandat de Barack Obama i va aplicar mesures com l’expansió de Medicaid, l’establiment de mercats d’assegurances i de subsidis per a les pòlisses o la prohibició de discriminació per condicions mèdiques preexistents. Aquesta va ser l’última gran transformació del sistema sanitari als EUA, un país on ara ni demòcrates ni republicans plantegen una reforma profunda (Harris fa temps que va abandonar la seva defensa de la sanitat pública universal que va abraçar a les primàries del 2019) sinó mesures graduals que representarien petits canvis i no autèntiques transformacions.

Quan Trump va fer la seva primera campanya el 2016, i en el seu primer mandat, la seva promesa i el seu esforç va ser derogar i reemplaçar aquesta llei, per més que en el debat d’aquesta setmana el seu candidat a vicepresident, J. D. Vance, mentís dient que "el va salvar". Però Trump va fracassar en el seu intent. Va patir una estrepitosa derrota el 2017 al Congrés pel vot de John McCain i dues senadores republicanes més, va perdre el control del Congrés en les legislatives el 2018 en part per la seva envestida contra la llei i va veure com el frenava fins al Tribunal Suprem.

Però a més mai va presentar el promès pla per substituir l’Obamacare. I el mes passat, quan en el debat amb Harris a Filadèlfia una moderadora li va preguntar si ara ja té aquest pla, va donar una resposta que ha quedat com una de les frases més desafortunades d’aquesta campanya: "Tinc conceptes d’un pla".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Va ser alguna cosa més que material per a bromes d’internet i mems. És una de les línies d’atac que ha obert per assaltar el republicà i defensar les seves pròpies propostes Harris. Segons un sondeig d’AP, el 50% dels nord-americans creuen que la demòcrata manejaria millor la sanitat, davant el 30% que diu el mateix de Trump. I en un altre de Gallup, entre votants independents, porta avantatges d’entre 11 i 13 punts quan es tracta de l’opinió sobre qui millorarà l’accés a les assegurances i la cobertura, abaixarà els preus medicaments i protegirà i reforçarà Medicare.

Mentre Trump enfronta el repte de tocar un programa que tot i que va tenir problemes en el seu llançament i va ser impopular els primers anys s’ha demostrat un èxit i té una valoració favorable del 60% de l’opinió pública, Harris advoca per reforçar-lo i ampliar-lo i construeix sobre els èxits de l’Administració de Joe Biden.