Descontentament i vots

La victòria de l’ultra Partit de la Llibertat (FPÖ) a les eleccions legislatives a Àustria el 29 de setembre i el daltabaix de la coalició governamental de populars (ÖVP) i verds és un nou avís del descontentament ciutadà amb la seva situació socioeconòmica i amb el model de gestió governamental que hauria de fer reflexionar els polítics de la Unió Europea (UE). El FPÖ, fundat per exoficials de les SS i exministres nazis, s’ha convertit en la primera força política d’Àustria amb el 29% dels vots, 12,7 punts percentuals més que en les anteriors eleccions legislatives. La coalició governant va patir una pèrdua conjunta de 16,9 punts percentuals, a l’obtenir l’ÖVP només el 26,3% dels vots i els verds un altre 8,2%, i els socialdemòcrates (SPÖ) no van aconseguir capitalitzar el descontentament i van quedar estancats al 21%.

Una vegada més, es focalitza l’explicació del vot en la qüestió de la immigració, defugint que la política governamental austríaca és des de fa anys molt dura amb els immigrants i que la policia austríaca ha arribat fins i tot a detenir i empresonar ciutadans d’altres països de la UE per meres formalitats burocràtiques. El focus únic en la immigració és fruit d’anys de declaracions tòxiques per part de polítics i la seva difusió pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, com assenyala l’escriptor i assagista vienès Robert Misik.

Focalitzar-ho tot en la immigració serveix per evitar reconèixer la gravetat del problema generalitzat en els diferents països de la UE de l’empobriment de la majoria de la població per la pèrdua de poder adquisitiu, de l’augment de la desigualtat, del deteriorament dels serveis públics i del descontentament ciutadà per la manera de governar altiva a què s’ha acostumat una classe política cada vegada més allunyada de la realitat quotidiana dels seus conciutadans. El president francès, Emmanuel Marcon, és un típic exemple a la UE d’arrogància política i menyspreu cap al ciutadà.

A causa de la guerra a Ucraïna, l’ocupació a Àustria a meitat del 2024 és un 1,6% inferior al del segon trimestre del 2023, segons Eurostat. El producte interior brut (PIB) també s’ha contret el 0,1% respecte a l’any anterior i la inflació es manté sistemàticament per sobre de la mitjana de l’eurozona. A més, Àustria és un dels cinc estats amb més desigualtat en el repartiment de la riquesa dins de la UE: el 10% més ric té el 60% de tota la riquesa del país, assenyala el Global Wealth Databook 2023 de la Unió de Bancs Suïssos (UBS).

El descontentament socioeconòmic desatès explica que l’FPÖ s’hagi convertit en el partit més votat pels treballadors i la classe mitjana, igual com es produeix amb l’ultra Agrupament Nacional de Marine Le Pen a França i el postfeixista Germans d’Itàlia de la primera ministra Giorgia Meloni, segons els estudis del grup francès Ipsos i de l’italià institut Ixè. L’ocultació i la mala gestió de la contaminació tòxica de l’aigua de l’aixeta a la zona de Klagenfurt, capital de la regió de Caríntia, on governen en coalició populars i socialdemòcrates, també va afavorir el vot als ultres.

La principal preocupació dels ciutadans europeus a l’anar a votar en el conjunt de la UE és l’encariment del cost de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu, seguida de la situació econòmica, mentre que la qüestió de la immigració ocupa un cinquè lloc en la llista de prioritats, segons l’Eurobaròmetre publicat aquesta setmana pel Parlament Europeu. A Àustria, l’encariment del cost de la vida també és la principal prioritat dels votants, mentre que la immigració ocupa el tercer lloc.

Notícies relacionades

Springsteen publica un vídeo per donar suport a la vicepresidenta

Moció de censura de l’esquerra contra el primer ministre francès

La paradoxa de votar per descontentament els ultres és que després aquests partits voten contra les iniciatives socials i les millores laborals, com mostra l’informe elaborat per Cas Mudde i Gabriela Greilinger sobre com van votar els partits ultres al Parlament Europeu en la legislatura 2019-2024.

La retallada de la despesa pública en 8.000 milions en el pressupost alemany del 2025 i la retallada de 40.000 milions en la despesa pública francesa el 2025 i el retard de sis mesos en l’actualització de les pensions, anunciat pel primer ministre Michel Barnier, aguditzaran el descontentament social. A França, el malestar es veu agreujat perquè Macron va elegir com a primer ministre Barnier, membre del quart grup polític que menys vots va obtenir en les eleccions legislatives del juliol (5,4% del total en la segona volta).