Harris i Trump encaren un empat tècnic a un mes de les eleccions

L’huracà més letal i devastador que hi ha hagut en dues dècades. El Pròxim Orient, en flames. El record de l’abisme democràtic al qual Donald Trump va empènyer els Estats Units fa quatre anys vivament refrescat en un document judicial. I les enquestes als set estats decisius, en un empat tècnic, amb el futur del país en mans de nou d’unes desenes de milers de votants a Pensilvània, Michigan, Wisconsin, Nevada, Arizona, Geòrgia i Carolina del Nord.

La lluita per la Casa Blanca entre la vicepresidenta demòcrata Kamala Harris i l’expresident republicà Donald Trump entra avui en la seva recta final. Quan falta un mes just per al 5 de novembre, la campanya i un país que s’ha assentat en la polarització estan al límit, amb la incertesa i la volatilitat integrades ja en el seu ADN.

Avui, Trump torna per a un míting a Butler (Pensilvània), on el 13 de juliol va viure el primer dels seus dos intents d’assassinat. Aquest retorn recorda l’extraordinarietat d’un cicle electoral en el qual tot se succeeix a un ritme encara més vertiginós de l’habitual des del 27 de juny, quan la desastrosa actuació de Joe Biden en el seu debat amb el republicà va fer evident que l’esforç de l’octogenari per la reelecció estava tocat de mort.

Sembla que va tenir lloc fa un segle la convenció republicana a Milwaukee, el relleu en la candidatura demòcrata que va convertir la batalla en l’ajustadíssim duel que és avui, la convenció demòcrata de Chicago i el primer debat entre Harris i Trump, que serà l’últim, en el qual el republicà va implosionar davant les càmeres sense que hagi canviat res.

Miratge de civisme

Malgrat el miratge de civisme i el retrat falsament endolcit de Trump i de la seva presidència que aquesta mateixa setmana realitzava amb magistral exposició dels seus dots de comunicació en el debat de vicepresidents J. D. Vance, l’expresident ha apostat per recuperar el seu discurs més agressiu, insultant i apocalíptic, un en el qual col·loca la immigració com a causa i centre de tots els mals.

És una estratègia que difícilment li guanyarà votants moderats, però amb la qual de nou està aconseguint manejar i dominar l’atenció d’uns mitjans de comunicació que no semblen haver après lliçons del 2016. Amb mentides, notícies falses o excessos, Trump domina el missatge. I la campanya de Harris i Walz continua sense trobar la manera de no cedir-li terreny en una cosa tan determinant.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La vicepresidenta té punts forts. La seva defensa de l’avortament i els drets reproductius són vitals en una mobilització de votants que obre al seu favor una profunda bretxa de gènere, que possiblement es mantindrà malgrat els esforços de Trump per moderar públicament el seu missatge sobre aquesta qüestió, en la qual de manera sorprenent també ha entrat l’encesa defensa de l’avortament que fa Melania Trump en el llibre que publica dimarts. Però Harris lluita també amb múltiples fronts oberts que recorden el seu difícil equilibri com a part de l’Administració Biden i el plantejament com una candidata de canvi.

Amb l’acord de dijous que va posar fi a una vaga d’estibadors que amenaçava de sacsejar de nou l’economia, la demòcrata obté un respir, i un altre record del paper fonamental dels sindicats, als quals Biden ha donat en el seu mandat un suport públic sense precedents entre ocupants del Despatx Oval. Però ni tan sols això garanteix que Harris faci tots els avenços que necessita en la classe treballadora, entre la qual Trump té un ampli suport.